L’emprenedoria universitària experimenta un fort impuls

El període 2020-2021 ha estat prolífic quant a cre­ació de noves fir­mes sor­gi­des d’uni­ver­si­tats i ins­ti­tu­ci­ons de recerca en salut, el que es coneix com a empre­ses deri­va­des (spin-off).

De fet, segons dades de l’Informe de la Bio­Regió de Cata­lu­nya 2021, impul­sat per Bio­cat, jun­ta­ment amb Cata­lo­ni­a­Bio & Health­Tech i ACCIÓ, un diagnòstic exhaus­tiu del sec­tor de ciències de la vida i la salut de Cata­lu­nya, l’any 2020 es van crear trenta-sis empre­ses deri­va­des, una xifra con­si­de­rada històrica en l’empre­ne­do­ria uni­ver­sitària.

Així doncs, es va mul­ti­pli­car per tres la cre­ació d’aquest per­fil de com­pa­nyies de nova cre­ació que trans­fe­rei­xen al mer­cat conei­xe­ment o tec­no­lo­gia gene­rat a l’acadèmia.

També ha estat un exer­cici gloriós quant a la xifra d’inversió. De fet, les noves empre­ses nas­cu­des del món de l’acadèmia i la recerca a Cata­lu­nya en salut han aug­men­tat la cap­tació de capi­tal en més d’un 48%.

Robert Fabre­gat, direc­tor gene­ral de Bio­cat, explica que amb l’esclat de la pandèmia tot­hom ha vist impres­cin­di­ble i necessària la col·labo­ració publi­co­pri­vada: “Des de l’empresa s’ha reforçat la neces­si­tat de comp­tar amb l’acadèmia en la part de recerca del sis­tema de salut”, diu, i posa com exem­ple la vacuna con­tra la covid-19 desen­vo­lu­pada per la firma cata­lana Hipra, i fruit de la coo­pe­ració entre l’empresa i ins­ti­tu­ci­ons públi­ques de recerca com l’IRTA i d’altres. De fet, aquest ha estat el pri­mer pro­jecte de salut humana d’aquesta far­macèutica vete­rinària amb seu a Amer (la Selva) que té 2.400 tre­ba­lla­dors, qua­tre plan­tes de pro­ducció i tres cen­tres d’R+D.

Molt més enllà del valor que ha aga­fat la col·labo­ració publi­co­pri­vada, per a José Conde, res­pon­sa­ble de cre­ació d’empre­ses de la Fun­dació Bosch i Gim­pera –l’ofi­cina de trans­ferència de conei­xe­ment i tec­no­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona–, la pandèmia a curt ter­mini ha tin­gut un impacte posi­tiu en la cre­ació de spin-offs uni­ver­sitàries de salut: “Durant més d’un any i mig, els inves­ti­ga­dors van haver d’atu­rar tas­ques de docència i de recerca en labo­ra­to­ris i es van dedi­car més a pen­sar en com tras­lla­dar al mer­cat els seus conei­xe­ments i la recerca ante­rior”, diu.

I d’altra banda, i al·ludint una qüestió més estruc­tu­ral, la bona evo­lució és perquè Cata­lu­nya té un eco­sis­tema molt fort de col·labo­ració entre la recerca acadèmica i els hos­pi­tals. “Hi ha molta inter­con­nexió entre els dos mons, de manera que els inves­ti­ga­dors, molt més que en qual­se­vol altre sec­tor, ja tenen acti­vat el xip men­tal que la recerca que fan ha d’arri­bar als paci­ents i, per tant, al mer­cat”, diu Jose Conde.

De fet, la UB, amb les facul­tats de Medi­cina, Bio­lo­gia, Farmàcia i Física, és la que té un major nom­bre d’empre­ses deri­va­des acti­ves en ciències de la vida i la salut. Així, n’han sor­tit 26 de les 134 que s’han ges­tat a l’entorn de les ins­ti­tu­ci­ons de la recerca i les uni­ver­si­tats cata­la­nes.

Ara bé, Conde alerta que aquest efecte posi­tiu de la pandèmia a curt ter­mini té una doble cara, i és que l’atu­rada obli­gada en recerca limi­tarà, però, la cre­ació de futu­res empre­ses noves. “Caldrà veure-ho, però nosal­tres ja hem notat que arri­ben menys pro­jec­tes de cre­ació de spin-offs –espe­ci­al­ment en les àrees de fàrmacs i teràpies– que abans de la pandèmia”, diu el res­pon­sa­ble de l’ofi­cina de trans­ferència de la UB, que recorda que les fir­mes de nova cre­ació del 2020-2021 acu­mu­la­ven, almenys, tres anys fent recerca.

Jus­ta­ment per impul­sar la trans­ferència tec­nològica a Cata­lu­nya, des del Depar­ta­ment de Recerca i Uni­ver­si­tats es va crear una direcció gene­ral específica al res­pecte. Xavier Alde­guer que hi és al cap­da­vant, explica que amb ini­ci­a­ti­ves com el Fons d’Inversió Fons en Tec­no­lo­gia Avançada (mireu entre­vista de la pàgina següent) aspi­ren a arran­car nous pro­jec­tes i acom­pa­nyar-los cap a l’èxit. “Si s’acon­seguís que cada any hi hagues­sin 40 nous pro­jec­tes de trans­ferència tec­nològica seria una bona dinàmica”, con­si­dera Alde­guer.