Reformar un mercat elèctric inestable
La volatilitat de preus del mercat elèctric ha determinat que se cerqui una reformulació de l’actual estructura marginalista
El conflicte bèl·lic a Ucraïna ha fet que el mercat de l’energia, a la deriva de la inestabilitat durant molts mesos, ara arribi a una ombrívola incertesa, que fa més necessari que mai reajustar els seus mecanismes, perquè consumidors, domèstics i empreses, no carreguin una llosa encara més pesant a l’esdevenidor immediat.
La UE sembla que ja té clar que podem entrar en el moment més cru de la crisi energètica, i ha decidit intervenir amb mesures com l’anomenat clawback del gas, és a dir, carregar fiscalment els beneficis que provoquen en les tecnologies renovables els preus elevats del gas. Tanmateix, ens quedem amb el problema de fons de si cal fer una reforma més profunda sobre el sistema marginalista de formació de preus al mercat majorista, en què l’oferta s’ordena per preus fins que casa amb la demanda i a tots se’ls paga pel preu últim. Un sistema que planteja una curiosa equació: si l’increment del preu del gas és del 200%, el cost de generació d’electricitat amb gas puja un 25%, però l’increment del preu elèctric al pool és del 140%.
A Europa, el debat de preus de mercat contra preus regulats ja fa prou temps que està inflamat, i han estat diverses les veus les que demanen un disseny de mercat basat en el contract pricing, en què cada tecnologia rebi un preu específic, que en teoria remuneraria de forma adient el capital i els costos d’operació i manteniment. En la modelització que podem trobar a l’estudi The future of power markets: towards a new design, realitzat per Goldman Sachs, hom adjudica un preu de 25 euros/MWh a l’energia solar, 30 euros/Mwh a l’eòlica, 47 euros/MWh a la hidràulica, 53 euros/MWh a la nuclear i 94 euros/Mwh al gas. El preu mitjà que se n’extrauria, en el període 2021-2030 seria de 48 euros/MWh, molt per sota de les mitjanes actuals, per sobre dels 250 euros/MWh. Val a dir que aquesta proposta de contenció de preus ha estat rebuda amb escepticisme per les autoritats europees, i la mateixa Agència de Cooperació de Reguladors de l’Energia (ACER-UE) ha considerat en un informe que “les intervencions de preus podrien generar una participació menor d’oferents competitius, així com una demanda de primes més grans per a riscos més grans”.
Al si del mercat, hi ha un cert consens a considerar que el sistema marginalista, “més aviat concebut per a tecnologies que suporten costos variables, ara que predominen les que tenen costos decreixents, no té gaire sentit”, com diu Daniel Pérez, portaveu d’Unefcat. A més, “també pot ser criticable que la volatilitat del preu del gas, que sofreix la sacsejada de la guerra d’Ucraïna, afecti el 100% del mercat, i també tecnologies com les renovables, a les quals no els afecta la pujada de la matèria primera”. Dins d’aquesta tesi, la volatilitat només hauria de contagiar un 20% del rebut de la llum. La solució podria ser, en el cas del sector domèstic, “incentivar contractar tarifes a dos o tres anys, cosa que ara no es pot fer”. I en el cas de l’empresa, que en molts casos l’energia pot arribar a suposar un 50% dels seus costos, “és clar que cal anar cap a una cobertura mitjançant els contractes a futur, almenys del 80% de la despesa energètica prevista, i si pot ser del 100%, millor”, com diu Pérez, que indica que als bancs com més va menys accepten la volatilitat del mercat marginalista, i exigeixen a les empreses generadores que els demanen finançament que tinguin un contracte bilateral signat.
Una altra opció és la que ha ofert al govern central el Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Com explica José María García Casasnovas, vicepresident de la Comissió d’Energia: “Es podria fixar una mitjana mòbil del preu dels darrers sis mesos, amb la qual cosa es trencaria la volatilitat, i el preu que hauria de pagar el consumidor es reduiria un 50%, sense que es redueixin els ingressos del sistema, atès que es planxaria la volatilitat tant cap amunt com cap avall. Així doncs, tindríem preus tendencials en lloc de preus instantanis.”
Com es fa amb l’espectre radioelèctric
Arribats a aquest punt, sembla innegable que alguna cosa cal fer amb el benefici sobrevingut amb què la volatilitat obsequia algunes tecnologies. Per al catedràtic Diego Ramírez, membre de la Comissió d’Experts sobre Escenaris de Transició Energètica, a banda d’aplicar cànons, “a tecnologies com la hidràulica, hi ha diverses maneres de socialitzar els seus excedents, com ara organitzar un sistema concessional amb subhastes competitives, molt vinculades al preu, com es fa amb l’espectre radioelèctric”. Així mateix, pel que fa al bo social, la tarifa regulada PVPC, Ramírez creu que “cal una reflexió sobre si realment s’està aplicant bé, i si encara hi ha més col·lectius de consumidors que són vulnerables a pujades anuals del rebut de la llum importants, als quals caldria aixoplugar amb una tarifa regulada”.
El professor Ramírez també considera que “cal generalitzar una cultura de compres a llarg termini per part de les empreses, amb PPA, amb preus fixos a deu anys, perquè si bé fins ara no es percebia així, és clar que el preu de l’energia és un risc per a l’estructura de costos de l’empresa”.