En els dar­rers anys, el valor dels intan­gi­bles, almenys pel que fa referència a la per­cepció que els inver­si­o­nis­tes en tenen, ha pujat de manera expo­nen­cial. Així, en els dar­rers vint-i-cinc anys, el valor dels intan­gi­bles de les empre­ses de l’Estat espa­nyol s’ha mul­ti­pli­cat per deu, segons un informe de Brand Finance, fins a arri­bar a repre­sen­tar un 38% del valor dels seus actius.

El valor dels intan­gi­bles de les empre­ses en l’àmbit glo­bal, ha pas­sat de sig­ni­fi­car un 20% a mit­jans dels anys setanta del segle pas­sat a més d’un 80% en l’actu­a­li­tat.

Empre­ses com Micro­soft o Apple pre­sen­ten valors dels seus actius intan­gi­bles sobre els 1,9 bili­ons de dòlars (tri­li­ons ame­ri­cans).

Aquest valor es pot cal­cu­lar, entre altres meto­do­lo­gies, com la diferència entre el valor de capi­ta­lit­zació d’una com­pa­nyia i el seu valor comp­ta­ble. En defi­ni­tiva, aquest càlcul iden­ti­fica, si fa o no fa, que el que els inver­sors paguen sobre el valor en lli­bres d’una empresa obe­eix a aquests valors que per­me­tran, jun­ta­ment amb aque­lles inver­si­ons tan­gi­bles, crear valor futur. Aquest valor és el valor dels intan­gi­bles, que poden ser mar­ques, patents, con­trac­tes, la car­tera de cli­ents o el capi­tal intel·lec­tual, entre d’altres.

Aquest càlcul sobre el valor de capi­ta­lit­zació d’Apple l’any 2021 donava un valor del 97% d’actius intan­gi­bles sobre el total d’inver­si­ons de la com­pa­nyia.

Evi­dent­ment, en empre­ses i pro­jec­tes que no cotit­zen, aquest valor dels intan­gi­bles és més difícil de cal­cu­lar, però és clar que són aquesta tipo­lo­gia d’inver­si­ons les que per­me­ten con­so­li­dar avan­tat­ges com­pe­ti­tius a les empre­ses, tenir cli­ents, ven­dre amb uns mar­ges satis­fac­to­ris i crear valor al pro­jecte.

Fent un sen­zill símil, un gui­tar­rista pro­fes­si­o­nal es dife­ren­cia d’un afi­ci­o­nat pel seu know-how, exper­tesa, cre­a­ti­vi­tat o talent -aquests serien els valors intan­gi­bles- encara que la gui­tarra que toquen ambdós sigui la mateixa -aquesta seria el valor tan­gi­ble.

Així mateix, cal tenir en compte que aques­tes inver­si­ons que es creen al llarg de la vida d’una empresa, con­di­ci­o­nen la ren­di­bi­li­tat d’un pro­jecte i s’han de con­si­de­rar en el càlcul d’aquesta ren­di­bi­li­tat.

Supo­sem que una empresa pre­senta un ROI (ren­di­bi­li­tat sobre els seus actius, com aque­lla relació entre el bene­fici d’explo­tació i els actius) d’un 10%. En prin­cipi, aquesta es podria con­si­de­rar sufi­ci­ent, sem­pre que aquest 10% satisfés el cost exi­git pels finançadors del pro­jecte (supo­sem que sí).

Ara bé, aquest càlcul, se sol fer sobre els valors comp­ta­bles de l’actiu, aquells que apa­rei­xen en el balanç de la soci­e­tat. Si, per exem­ple, con­si­de­rem que el valor dels intan­gi­bles repre­sentés el 50% del valor d’aquest actiu -cal recor­dar que en el cas d’Apple està al vol­tant del 97%-, aquesta ren­di­bi­li­tat en ter­mes reals cau­ria a la mei­tat i pot­ser con­di­ci­o­na­ria la via­bi­li­tat del mateix càlcul.

Cal que els direc­tius facin aques­tes con­si­de­ra­ci­ons a l’hora de valo­rar la ren­di­bi­li­tat dels pro­jec­tes. Si no es fa així, els resul­tats obtin­guts no reflec­ti­ran la rea­li­tat dels matei­xos ni la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses.