Les claus econòmiques del conflicte a Ucraïna
Des de principis d’any, els preus de l’energia i dels materials bàsics s’han disparat en els mercats internacionals per la por d’un escanyament en els aprovisionaments, cosa que s’afegeix a l’escalada que s’havia anat produint des de finals del 2020. El preu del gas s’ha duplicat i el del petroli ha crescut per sobre d’un 50%, alhora que han seguit pujant l’alumini, el coure… En el transport marítim, els contenidors mantenen uns preus que són el doble de fa un any. S’ha de veure com tot això es trasllada a les cadenes de valor. Per exemple, la fabricació de fertilitzants és molt consumidora de gas i, alhora, constitueix un input bàsic del sector primari. Fins ara, com a consumidors només patim aquesta situació en els preus diaris de l’electricitat i de la benzina, però veurem com en els propers mesos els augments es van traslladant als preus dels diversos productes, empenyent la inflació a taxes que podrien arribar als dos dígits. El conflicte ha tornat a posar sobre la taula la perillosa vulnerabilitat de la Unió Europea i la urgència de polítiques que condueixen a la sobirania energètica i econòmica, entre les quals es produirà un replantejament de la transició energètica, que passarà per ajustos en els objectius i canvis en el calendari.
Malgrat que els mercats de Rússia i Ucraïna absorbeixen només un 1% de les exportacions i són poc rellevants en les importacions de Catalunya, el conflicte deixa palesa problemàtiques empresarials significatives, amb nombroses companyies que hi tenen relacions comercials (gairebé un miler d’exportadors catalans regulars) o, fins i tot, que hi estan implantades. Hi ha sectors que estan patint especialment, o bé perquè tenen presència en aquests mercats (com en el cas dels exportadors de maquinària d’alimentació, d’envasament i de tèxtil, o d’articles de luxe), o bé per rebre subministraments (per exemple de cereals i oli de gira-sol d’Ucraïna o de fertilitzants de Rússia, amb clara incidència sobre l’agroalimentació). En aquest darrer cas, ja s’estan evidenciant colls d’ampolla que provocaran desproveïments en el mercat interior i increments en els preus (derivats de cereals, olis, carns...). En línia amb això, cal esmentar el sector turístic, que tenia Rússia i Ucraïna com a mercats emergents i molt dinàmics, amb prop de 800.000 turistes russos i més de 200.000 ucraïnesos el 2019. A més, els primers dies de conflicte estan provocant anul·lacions o retards en les reserves de turistes d’altres països.
Aquest panorama, en un entorn de baixada de la confiança de consumidors i empresaris, moderarà el ritme de la recuperació econòmica, provocant, probablement, una pujada de l’estalvi familiar i un descens de les inversions privades. En aquest context, d’alt risc d’estagflació, els bancs centrals d’Europa i dels Estats Units hauran d’endarrerir el canvi de timó que pensaven imprimir a la seva política monetària, prioritzant l’activitat a l’ascens de la inflació, ascens que tard o d’hora obligarà a incrementar els tipus d’interès. Paral·lelament, alguns governs estan revisant els seus pressupostos per al 2022, alhora que sembla que la Comissió Europea flexibilitzarà els compromisos de rigor pressupostari.