Aquest febrer he assumit la direcció de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, una organització amb un pes específic cabdal no només per al sector al qual representa, sinó per al global del nostre territori i el seu progrés, ja que és una part central del clúster ChemMed, la plataforma que comparteixen la indústria i el Port de Tarragona amb la resta del territori i que projecta la química com a aposta unànime de present i futur per al Camp de Tarragona.

Com no podia ser d’una altra manera, doncs, assumeixo aquesta nova etapa com un honor, però sobretot, assumeixo el càrrec com una enorme responsabilitat, conscient que els reptes i els desafiaments a què ens enfrontem, així com també les oportunitats que s’albiren, poden marcar el futur de la indústria del Camp de Tarragona de les properes dècades.

Sabem que algunes d’aquestes qüestions són externes: afecten el conjunt del territori i depenen de centres de decisió allunyats. Moltes, a més, s’arrosseguen des de fa dècades, com és el cas de l’energia i tot allò que l’envolta: des del preu, actualment insostenible fins a la implementació de les xarxes tancades, passant per la necessitat de millorar les infraestructures elèctriques del nostre territori, avui insuficients, en especial de cara als nous reptes derivats de la transició energètica. Aquí podríem esmentar altres qüestions de caire extern, que també s’arrosseguen des de fa dècades, com ara les mancances de certes infraestructures viàries (per exemple, l’A-27 o la sortida de mercaderies perilloses pel coll de Lilla) o ferroviàries (amb retards reiterats en la posada en marxa de l’ample europeu) i l’establiment de determinats marcs normatius que ens situen en desavantatge competitiu fins i tot respecte a la resta d’Espanya. Malgrat aquestes debilitats externes, des del sector estem disposats i decidits a col·laborar-hi, mitjançant pedagogia, i a través també del diàleg i de la recerca de solucions conjuntes i imaginatives amb la resta d’agents implicats, tenint en compte que la situació exigeix grans dosis de generositat i consens per part de totes les parts implicades. No tot és a fora, però. El sector s’enfronta a nombrosos reptes interns que requereixen eficiència i diligència en les solucions de cara a evitar deslocalitzacions i reduccions de volum d’activitat.

Estem parlant de la transició energètica, que ara per ara es troba al capdamunt de les prioritats del nostre sector i, en concret, de les nostres empreses associades, i fins i tot té un abast més ampli que afecta tot el clúster ChemMed.

No estem parlant d’una moda, ni d’un compliment normatiu, ni d’una qüestió d’obligació marcada per la UE en els horitzons 2030 i 2050, que també, sinó, sobretot, d’una convicció en la necessitat de la nostra societat per garantir la seva sostenibilitat, a la qual no podem ser aliens. Tot plegat ens obliga més que mai a treballar en la formació, l’atracció i la retenció de talent, tant el de casa nostra com l’internacional. I en R+D+I per seguir consolidant el valor afegit i la diferenciació com a principals vectors de competitivitat dels nostres productes en un context de mercats globalitzats, sense oblidar l’encaix d’aquesta indústria en el territori que l’acull a través del diàleg, la formació, la informació, la transparència i la cooperació, elements en què fa anys que treballem, tot i que som conscients que mai és suficient i que cal seguir potenciant i millorant, tal com ho estem fent. Tot plegat està exhaustivament recollit al pla estratègic AEQT 2021-2023, del qual aquest 2022 desplegarem i executarem el gruix. Estem convençuts que la fortalesa del nostre sector i la complicitat del territori ens portaran a l’èxit, i que la indústria química podrà seguir contribuint, durant moltes dècades més, a construir un Camp de Tarragona cada dia millor.