La pro­posta del Mitma

El govern espa­nyol, titu­lar de la infra­es­truc­tura de la línia i com­pe­tent en la franja lito­ral, no pre­veu tras­lla­dar el traçat cap a l’inte­rior dels muni­ci­pis ni fer sub­terrànies les vies, i pre­ci­sa­ment ho jus­ti­fica per raons pres­su­postàries i d’enfo­ca­ment. “El pro­blema no és només el tren sinó també tots els ele­ments que hi ha a la mateixa cota que el tren”, sos­te­nen des del gabi­net del Minis­teri de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana (Mitma). Moure l’R1 de roda­lies cap a l’inte­rior “suposa una gran millora urbanística amb uns cos­tos molt ele­vats, però el pro­blema per­sis­tirà”, defen­sen en relació amb els edi­fi­cis i infra­es­truc­tu­res com l’antiga N-II que estan a peu pla de la línia i que serien ales­ho­res el pri­mer front d’embat de les ona­des.

“Què s’hau­ria de fer amb els edi­fi­cis de pri­mera línia?”, apun­ten, abans d’afe­gir que “la pujada del nivell del mar també tin­dria impacte en els habi­tat­ges que són al cos­tat”. Sense con­cre­tar qui­nes pro­pos­tes tècni­ques s’estu­dien, des del minis­teri es defensa una “solució glo­bal” i s’afirma que el focus ha de ser “pro­te­gir el ter­ri­tori d’aquesta pujada del nivell del mar fent més platja amb dife­rents sis­te­mes”.

La Gene­ra­li­tat va pre­veure el tras­llat de les vies cap a l’inte­rior des de Mont­gat fins a Mal­grat de Mar en el pla ter­ri­to­rial metro­po­lità del 2010, però el pla d’infra­es­truc­tu­res del 2011 ja només pre­veia com a actu­a­ci­ons fins al 2020 ampliar la capa­ci­tat de trens entre Bada­lona i Mataró i des­do­blar la via avui única entre Arenys de Mar i Bla­nes.

El PDI tam­poc ho pre­veu

La reforma del pla d’infra­es­truc­tu­res el 2021 ja només pre­veu aquest des­do­bla­ment i, més enllà del 2030, la cons­trucció del tram entre Mataró i Gra­no­llers d’una futura línia orbi­tal que ha d’unir el Maresme i el Gar­raf pel Vallès. La pla­ni­fi­cació ja no pre­veu el tras­llat de la via. Avui el govern català reclama a l’Estat el traspàs de la línia per tal que sigui la Gene­ra­li­tat qui deci­deixi “quina és la millor opció”, segons fonts del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori.

El Col·legi de Geòlegs de Cata­lu­nya, en canvi, ho veu de manera dia­me­tral­ment opo­sada al minis­teri i lamenta també que s’eli­minés el pro­jecte de tras­llat a l’inte­rior en la pla­ni­fi­cació de la Gene­ra­li­tat. Con­si­dera que inver­tir més diners en l’abo­ca­ment periòdic de sorra dra­gada a poca distància del front marítim no evi­tarà la regressió de plat­ges i creu que el tras­llat cap a l’inte­rior de les vies del tren pot ser part de la solució glo­bal. No ho veu una solució efec­tiva, pri­mer, perquè dra­gar sorra del llit marí lito­ral té impac­tes ecològics irre­ver­si­bles sobre la flora i la fauna que viu en aquesta franja. En segon terme, Joan Manuel Vila­plana, direc­tor de l’Obser­va­tori del Geo­Risc del Col·legi de Geòlegs, recorda que l’extracció de la sorra can­via l’oro­gra­fia del llit marí pro­per a la platja i la mateixa dinàmica natu­ral del mar ten­deix automàtica­ment a recu­pe­rar aquesta sorra. Dra­gar cada dos per tres sorra d’aquesta franja per refer les plat­ges és caríssim i resulta inútil al cap d’unes set­ma­nes o mesos, con­clou.

Adeu a les plat­ges d’ara

L’R1 i les plat­ges actu­als “estan con­dem­na­des a des­a­parèixer”, afirma Vila­plana. L’ocu­pació urbana rígida del front marítim resta espai a un lito­ral que al Baix Maresme mai ha for­mat grans plat­ges. En aquest con­text, la força d’erosió de les lle­van­ta­des sovin­te­ja­des és supe­rior a la de sedi­men­tació que apor­ten rie­res cana­lit­za­des i urba­nit­za­des i, amb la pujada del nivell del mar, la inun­dació cap a l’inte­rior anirà aug­men­tant.

Els geòlegs ava­len les pro­tec­ci­ons d’escu­llera que fa l’Admi­nis­tra­dor d’Infra­es­truc­tu­res Fer­roviàries (Adif) de l’Estat per garan­tir la segu­re­tat de la via però avi­sen que no és una solució de futur. La millor pro­tecció con­tra els tem­po­rals de mar són les plat­ges amples, sos­te­nen, i és aquí on veuen l’opor­tu­ni­tat de tras­lla­dar la via cap a l’inte­rior dels muni­ci­pis. Amb una N-II paci­fi­cada de trànsit i tra­ient “la bar­rera” del tren a tocar del mar, Vila­plana aposta per un futur pas­seig marítim “tou” con­nec­tat amb la platja i que potenciï la desem­bo­ca­dura de sedi­ments durant les rie­ra­des que també són habi­tu­als a la comarca. No amaga la com­ple­xi­tat de la solució però avisa que ja es va tard.

Solució com­plexa i cara

L’engi­nyer Jordi Julià, que va ser direc­tor gene­ral de Ports i Trans­ports de la Gene­ra­li­tat, adver­teix de la com­ple­xi­tat urbanística i es pre­gunta “qui pro­te­girà la costa” si es treu el tren de pri­mera línia. Tot recor­dant que ell mateix va fer una pro­posta per fer sub­terrània la línia cap a l’inte­rior a través de túnels, con­clou que, avui, amb el repte de l’aug­ment del nivell del mar, això només és pos­si­ble amb una revisió glo­bal de la costa i del desen­vo­lu­pa­ment urbanístic. Una con­dició amb la qual està d’acord Vila­plana, que avisa que aquest segle la pri­mera línia de mar dels muni­ci­pis retro­ce­dirà i obli­garà a reti­rar edi­fi­cis i vies de comu­ni­cació. Però, avui, diu, encara es pot pla­ni­fi­car aquest canvi urbanístic i reclama deci­si­ons valen­tes a les admi­nis­tra­ci­ons.

Quin trans­port públic cal

També reclama el debat glo­bal el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal i alcalde de Vilas­sar de Mar, Damià del Clot, que insta pri­mer a deci­dir quin trans­port públic cal: “Ens hem pre­o­cu­pat molt temps només del trans­port pri­vat i els peat­ges.” Tren per l’inte­rior, auto­bu­sos amb park-and-ride a l’auto­pista, tram­via de Mataró a Argen­tona, tren cap a Gra­no­llers?, es pre­gunta. Pel que fa a les plat­ges, reclama una actu­ació “estruc­tu­ral, defi­ni­tiva” i rebutja l’opció actual de “por­tar sorra d’un poble a l’altre a un cost bru­tal, també per a l’eco­sis­tema marí, i que dura tres dies”.