Empreses

Capturar l’energia dels vents marins

X1 Wind desenvolupa una innovadora tecnologia d’energia eòlica flotant que redueix costos i impacte ambiental

L’entrada del grup Technip Energies dona credibilitat al projecte

El mar esde­vindrà, de ben segur, un gran sub­mi­nis­tra­dor d’ener­gia en el temps de la des­car­bo­nit­zació, i per apro­fi­tar l’impuls del vent que hi bufa, apa­rei­xen pro­pos­tes inno­va­do­res com la que plan­teja la com­pa­nyia bar­ce­lo­nina X1 Wind, que ha desen­vo­lu­pat Pivot­Buoy, una pla­ta­forma eòlica flo­tant que redu­eix el seu pes con­si­de­ra­ble­ment, fins a un 80%, i els cos­tos totals fins a un 50%.

Aquesta tec­no­lo­gia inno­va­dora, que està en període de prova a la Pla­ta­forma Oceànica de les Canàries (PLO­CAN), situ­ada a Las Pal­mas, ha estat llo­ada pels experts per la seva eficiència, que més enda­vant, quan superi la fase d’expe­ri­men­tació i es desen­vo­lupi ple­na­ment a escala comer­cial, podrà asso­lir preus de 50 euros per MWh.

Ja fa temps que diver­sos tipus d’aero­ge­ne­ra­dors flo­tants, els ano­me­nats spar, han demos­trat que s’obre un gran camp de pos­si­bi­li­tats tècni­ques per a l’eòlica marina flo­tant, però topa amb un doble pro­blema: els cos­tos i el medi ambi­ent. Com explica Àlex Raventós, CEO d’X1 Wind, “els sis­te­mes con­ven­ci­o­nals fun­ci­o­nen prou bé tècni­ca­ment, però són massa cars per l’acer que reque­rei­xen, de 4.000 a 11.000 tones per estruc­tura, una gran des­pesa i mol­tes tones de CO2 a la fosa, i línies d’anco­ratge de fins a un quilòmetre que afec­ten l’eco­sis­tema marí”. Val a dir que el sis­tema incor­pora cai­xes de bio­di­ver­si­tat, esculls arti­fi­ci­als que esti­mu­len la gene­ració de vida marina a l’indret on s’ancora la pla­ta­forma.

La solució Pivot­Buoy com­bina l’amar­ra­ment de punt únic amb el sis­tema de cables en tensió, en un dis­seny estruc­tu­ral a sota­vent més efi­ci­ent, per reduir pre­ci­sa­ment el pes. Com explica Raventós, “quan el vent bufa, tota la pla­ta­forma s’ori­enta cap a la direcció que li marca, i així mini­mitza tant la tur­bulència del vent com la càrrega de les ona­des sobre l’estruc­tura, que està cons­tituïda per un trípode, amb dues bar­res per aguan­tar la tur­bina i una altra per con­te­nir la força del vent”. A més, “l’aero­ge­ne­ra­dor se sosté amb un únic punt d’anco­ratge, 100 metres de cable en ver­ti­cal, la qual cosa mini­mitza con­si­de­ra­ble­ment l’impacte sobre el fons marí”. L’esca­la­bi­li­tat d’aquesta tec­no­lo­gia per­met fer una tran­sició sen­zi­lla fins a grans tur­bi­nes de 15 MW men­tre opera en aigües més pro­fun­des de 500 metres.

El sis­tema, dis­se­nyat per ali­near-se sem­pre amb el vent, està pen­sat per a zones mari­nes de gran fondària en què, a més, la incidència dels cor­rents marins sigui rela­tiva. “El Medi­ter­rani és ideal per al sis­tema, amb un bon recurs eòlic i un onatge i uns cor­rents de poca incidència, a més d’unes grans fondàries de més de 40 metres.” Val a dir que tota la costa de l’Estat té un poten­cial impor­tant en eòlica, de fins a 13 GW segons Win­dEu­rope.

Els anys 2024 i 2025 seran deci­sius per al pro­jecte d’X1 Wind, en què en una fase pre­co­mer­cial amb parcs de cinc o sis uni­tats, de 25 a 50 MW, per­metrà la fase pròpia­ment comer­cial.

Des que va ser fun­dada el 2017, X1 Wind ha tin­gut el suport d’ins­ti­tu­ci­ons de referència, com ara EIT Inno­e­nergy (acci­o­nista d’X1 Wind amb un 10%), EIC Acce­le­ra­tor, CDTI, ENISA i ACCIÓ, a part del finançament del pro­jecte Pivot­Buoy, dotat amb 4 mili­ons d’euros pro­ce­dents del Pro­grama H2020 de la Comissió Euro­pea. La pro­posta d’X1 Wind ha rebut un bon impuls en el dar­rer capítol de finançament, que ha supo­sat l’entrada a l’empresa del grup d’engi­nye­ria francès Tech­nip Ener­gies, que ha adqui­rit una par­ti­ci­pació del 16,3%. “L’entrada de Tech­nip ens dona molta cre­di­bi­li­tat, ha vali­dat la nos­tra tec­no­lo­gia, tot com­pro­vant que és esca­la­ble”, explica Àlex Raventós. Amb una àmplia experiència com a inte­gra­dor de grans pro­jec­tes, Tech­nip per­metrà esco­me­tre la indus­tri­a­lit­zació de la pla­ta­forma flo­tant i entrar ple­na­ment al mer­cat. Cal tenir en compte, com diu Raventós, que “aquest sec­tor és molt inten­siu en capi­tal i que cal créixer ràpid perquè pots tenir un pro­ducte bo, però si arri­bes tard no ocu­pes el mer­cat”. Raventós recorda que és tan impor­tant “que hi hagi tec­no­lo­gies pròpies, en què hi par­ti­ci­pin diver­ses empre­ses i cen­tres de recerca del país”, com que no s’hagi d’impor­tar l’ener­gia i que s’avanci en la sobi­ra­nia en aquest aspecte. És el cas, per exem­ple, de noms com Ocean Ecos­truc­tu­res, Eolos Flo­a­ting Solu­ti­ons, Schwartz Haut­mont, el Wind­crete-UPC, IREC i Eure­cat, que ja han dei­xat la seva empremta.

Experiència acumulada al llarg dels anys

A X1 Wind hi treballa un equip de trenta persones que, en alguns casos, tenen més de vint anys d’experiència. És el cas del cofundador, Carlos Casanovas, enginyer que després d’haver estat a Ecotècnia i Alsthom, i formar-se en estructures flotants al MIT de Massachussets, va desenvolupar el concepte d’una plataforma flotant que s’orienta tota sola. Àlex Raventós, que va coincidir amb ell a l’empresa holandesa Bluewater, en va fer l’estudi econòmic per concloure que tenia potencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.