Dades per combatre els GEH
Eurecat coordina la iniciativa europea Impetus, una estratègia basada en dades per mitigar el canvi climàtic
Tot l’esforç que demana mitigar el canvi climàtic, i adaptar-nos a la nova realitat física que ens imposa, implica una estratègia sostinguda en una informació fiable, i és això el que cobeja el projecte europeu Impetus, en què es crearà un espai per compartir dades i experiències per tal d’obrir noves vies en la protecció de sistemes comunitaris, com ara l’aigua, les infraestructures, la salut o la biodiversitat, entre d’altres.
El projecte, coordinat pel centre tecnològic Eurecat, compta també amb la participació del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili i l’empresa Lobelia Earth.
El projecte s’ha dissenyat des d’una perspectiva regional, i es compartirà l’experiència de set àmbits biogeogràfics europeus, entre els quals hi trobem els 600 km de la costa de Catalunya. Com explica el coordinador tècnic del projecte, i investigador de la Unitat d’Intel·ligència Artificial, Aitor Corchero, “es tracta d’apoderar les regions per assolir el repte de mitigar el canvi climàtic, i saber com actuar en una transició cap a una economia verda”. Val a dir que un dels eixos conceptuals del projecte és assolir l’estabilitat socioeconòmica.
En el cas de l’experiència catalana, els focus estan posats en tres problemàtiques de gran abast: la pujada del nivell del mar, la recurrència d’episodis d’inundacions originats per temporals i la intrusió salina als aqüífers costaners; la pèrdua de biodiversitat marina a causa de tempestes al mar i els problemes generats en el cicle de l’aigua, amb episodis de sequera freqüents, i la discussió sobre el paper dels transvasaments i les dessalinitzadores.
Davant d’això, com explica Xavier Martínez Lladó, director de la Unitat d’Aigua, Aire i Sòls d’Eurecat, “s’haurà de demostrar que hi ha eines d’adaptació viables que han de promoure decisions per part dels gestors, tenint en compte tant ciutadans com empreses”.
Tecnologia disruptiva.
La projecció dels riscos climàtics en zones especialment vulnerables haurà de permetre fer una mètrica per quantificar les inversions que seran necessàries en els plans de mitigació que s’escaiguin.
També vol ser disruptiva la iniciativa d’aplicar a la vora del mar l’eficàcia de maresmes artificials per absorbir amb un sistema de capes els contaminants orgànics que vessen les granges. Finalment, hi haurà una proposta de disseny d’un sistema descentralitzat i energèticament eficient de plantes de tractament d’aigua.
Com destaca Corchero, el que fa especialment Impetus serà que hi hagi “una transferència de coneixement entre les diverses regions que hi participin, així que, per exemple, l’àmplia experiència acumulada al nord d’Europa en bessons digitals -representació virtual d’un procés físic- per simular esdeveniments a l’oceà, també ens pot servir a la Mediterrània. De fet la gran novetat és aquesta, obtenir dades digitals en l’àmbit regional per bescanviar coneixement”. Tanmateix, “cal aclarir que, si bé totes les regions que participen a Impetus estan afectades per l’escalfament provocat pels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), les conseqüències socioeconòmiques són intransferibles”.
Un dels interrogants que hom pot plantejar és si hi haurà voluntat política per assumir les inversions que calguin per preveure o reparar efectes de l’escalfament. A la pregunta si hi pot haver una barrera financera, Martínez Lladó respon:“Invertir recursos per adaptar-nos als efectes dels GEH és evitar que posteriorment sigui molt més traumàtica del previst.” Corchero afegeix que “les evidències que demostraran les dades obtingudes, i les noves tecnologies que es posin en funcionament posaran de relleu oportunitats de cost-benefici perquè gestors polítics i empreses puguin començar a treballar”.
El projecte Impetus, finançat pel programa Horizon 2020 amb 14,8 milions d’euros, dins la convocatòria del Pacte Verd (Green Deal), és un consorci format per trenta-cinc institucions i empreses de nou països europeus que involucra aproximadament un centenar de persones. El projecte, que es va iniciar l’octubre del 2021, està previst que finalitzi el setembre del 2025.
Vuit realitats físiques prou diferents
Els assajos d’Impetus tindran com a localitzacions, en la categoria de “regió continental” la regió metropolitana de Berlín-Brandenburg, que pateix estrès hídric; la Mediterrània, amb la densa regió d’Àtica (Grècia); l’Atlàntica, amb Zeeland (Països Baixos), que lluita contra el mar que s’eleva; l’Àrtica, amb Troms i el comtat de Finmark, que pateixen esllavissades i allaus; la Boreal, amb la regió de Zemgale (Letònia), que no vol que l’agricultura faci perdre biodiversitat, i la muntanyosa, amb la Vall dei Laghi (Alps), a Itàlia, que aspira a fer participativa la gestió integrada de l’aigua.