Opinió

Setge fiscal a l’empresa familiar

A la novel·la ‘La rebel·lió d’Atlas’, d’Ayn Rand, els empresaris van desapareixent lentament davant el saqueig administratiu. Pot semblar una ficció, però la majoria dels unicorns espanyols (start-ups valorades en més de 1.000 milions) tenen la seu fiscal a l’estranger, i cada cop més persones físiques contribuents importants tenen la residència a Andorra o a Portugal, quan no la tenen a Madrid o a Pamplona

La fis­ca­li­tat de l’empresa fami­liar és un tema que fa com el riu Gua­di­ana: apa­reix i des­a­pa­reix periòdica­ment. I és com l’espasa de Dàmocles que penja sobre la seva con­tinuïtat. Recent­ment, han sigut notícia dues reso­lu­ci­ons judi­ci­als que tenen relació, d’una banda, tan­gen­cial en el cas de la decla­ració de béns a l’estran­ger mit­jançant el for­mu­lari 720 i, de l’altra, directa en el que es refe­reix a incloure les inver­si­ons en actius finan­cers dins dels bene­fi­cis fis­cals de les empre­ses fami­li­ars. També han sigut notícia la pro­posta dels socis mino­ri­ta­ris del govern cen­tral d’apu­jar els impos­tos en 30.000 mili­ons i el fet que a Cata­lu­nya es recapta el 45% de l’impost sobre el patri­moni, un impost que a la Unió Euro­pea només man­te­nen part d’Espa­nya i Noru­ega.

Els estats tenen una tendència natu­ral a fago­ci­tar i créixer en res­posta a les cons­tants deman­des (que la covid ha poten­ciat) d’uns ciu­ta­dans que sem­bla que pen­sem que els diners crei­xen als arbres o que cauen del cel, com el mannà de Moisès. Per finançar el seu crei­xe­ment, els estats tenen un col·lec­tiu molt ape­titós: les empre­ses fami­li­ars, que repre­sen­ten el 88% de les empre­ses cata­la­nes, el 78% dels llocs de tre­ball pri­vat i el 68% del PIB. I els can­vis en la fis­ca­li­tat s’han de tenir en compte quan es pla­ni­fica la con­tinuïtat de les empre­ses fami­li­ars.

Segons el dar­rer estudi KPMG sobre fis­ca­li­tat de les empre­ses fami­li­ars del 2020, els hereus d’una empresa fami­liar amb un balanç de 10 mili­ons d’euros hau­rien de pagar d’impost de suc­ces­si­ons 956,900 euros a Grècia, 887,394 a França 340.000 a Finlàndia, 300.000 a Bèlgica, 268.882 als Països Bai­xos, 219.450 a Irlanda, 110,769 a Espa­nya (no espe­ci­fica en quina comu­ni­tat autònoma), 63.750 a Àustria, i “cero pata­tero” a Ale­ma­nya, Noru­ega, Por­tu­gal, el Regne Unit i Suïssa, entre altres països euro­peus.

S’està pre­pa­rant el Lli­bre blanc sobre la reforma fis­cal i és bo pres­tar atenció cap a on sem­bla que bufa el vent, per tal d’influir a temps en el que sigui pos­si­ble i con­ve­ni­ent. Segur que l’Asso­ci­ació Cata­lana de l’Empresa Fami­liar (ASCEF), l’Ins­ti­tuto d’Empresa Fami­liar (IEF) i altres orga­nit­za­ci­ons actuen en con­seqüència; però això no ha d’impe­dir que tots els empre­sa­ris fami­li­ars actuïn a escala indi­vi­dual davant dels repre­sen­tants polítics que tenen a mà, sense accep­tar l’excusa de “no és de la meva àrea d’influència” que poden donar, ja que for­men part d’un par­tit i poden i han de fer arri­bar les inqui­e­tuds.

Entre els requi­sits que s’han de com­plir per gau­dir d’exempció a l’impost sobre el patri­moni i de la reducció del 95% a la base impo­sa­ble del de suc­ces­si­ons hi ha el de per­cen­tatge de pro­pi­e­tat. Sabem que l’esmena 3105 als pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat per al 2021 pre­sen­tada el 17/10/20 per ERC pro­po­sava aug­men­tar els per­cen­tat­ges, per poder ser empresa fami­liar, del 5 al 15% en cas de per­sona indi­vi­dual i del 15 al 40% en cas de grup fami­liar (parents de fins a segon grau, és a dir, ger­mans). A mesura que pas­sen les gene­ra­ci­ons, aug­menta el nom­bre de socis, i amb això es va diluint el capi­tal i allu­nyant el paren­tiu.

A la pro­posta del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia i Hisenda de la Gene­ra­li­tat al Lli­bre blanc es repe­teix la pro­posta de can­vis per­cen­tu­als i es pro­posa eli­mi­nar la limi­tació de tri­bu­tació con­junta de l’IRPF i patri­moni (que és del 60% de la base de l’IRPF). És impor­tant res­sal­tar la pro­posta de limi­tar la con­si­de­ració d’empresa fami­liar a les pimes, és a dir, a les que com­plei­xen dos dels tres cri­te­ris següents: menys de 250 emple­ats, una fac­tu­ració infe­rior a 50 mili­ons d’euros i un balanç infe­rior a 43 mili­ons.

Aques­tes pro­pos­tes van en la mateixa línia de les modi­fi­ca­ci­ons introduïdes en l’apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat per al 2021, en el sen­tit de fer incom­pa­ti­ble aco­llir-se a l’impost de suc­ces­si­ons a la reducció de base impo­sa­ble per empresa fami­liar i a les boni­fi­ca­ci­ons a la quota.

A la novel·la La rebel·lió d’Atlas, d’Ayn Rand, els empre­sa­ris van des­a­pa­rei­xent len­ta­ment davant el saqueig admi­nis­tra­tiu. Pot sem­blar una ficció, però la majo­ria dels uni­corns espa­nyols (start-ups valo­ra­des en més de 1.000 mili­ons d’euros) tenen la seu fis­cal a l’estran­ger, i cada cop més per­so­nes físiques con­tri­bu­ents impor­tants tenen la residència a Andorra o a Por­tu­gal, quan no la tenen a Madrid o a Pam­plona. Para­fra­se­jant Wins­ton Churc­hill: “Molts veuen l’empresa com un llop al qual cal aba­tre, d’altres com la vaca a la qual s’ha de munyir i molt pocs la veuen com el cavall que estira el carro.” Sem­bla que els nos­tres gover­nants volen anar per les empre­ses fami­li­ars!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.