País per a vells

En economia, els incentius ho són tot perquè expliquen per què fem allò que fem. Doncs bé, fer-se gran és poc incentivador per la manera com tenim de donar valor a les coses. En conseqüència, la societat es comporta d’una manera paradoxal; individualment envegem la condició de jubilat de la persona que adquireix aquest estatus, però en conjunt la tractem com quelcom que ja no aporta valor, com a improductiu quan no rèmora. Quan això ens remou per dins mirem enrere cap a les societats preindustrials, o a altres latituds, on sumar anys i pentinar cabells blancs significa atresorar un coneixement i una experiència que són molt preuats. Aquí i ara no és així.

Les noves tecnologies TIC, la digitalització i l’automatització de processos, que podrien ajudar a trencar barreres i clixés en aquest sentit, s’estan convertint en tot el contrari: murs que bastim contra la gent que es fa gran. És el que hem convingut a anomenar “bretxa digital”, que pot es pot donar per altres criteris, però en què sobretot preval el de l’edat. A mesura que més sectors afronten la transformació digital i canvien les seves organitzacions intensives en el treball de persones per sistemes informàtics i algoritmes, els clients que no s’adapten, perquè no poden, són tractats com a analfabets i ciutadans de segona. Hem pujat un esglaó de l’afront. No és que els arraconem, és que els insultem directament, perquè no saben utilitzar un telèfon intel·ligent o una aplicació mòbil.

Campanyes com No soc idiota, soc gran, endegada per un jubilat valencià que se sentia maltractat per la seva entitat financera, són com un toc d’atenció per a les nostres consciència. No anem pel bon camí. En el nostre afany per construir una societat més inclusiva en tots els sentits, en què tothom se senti part i que ningú es quedi enrere, estem descuidant la gent més gran.

Les administracions han de corregir i anticipar-se a aquestes situacions a què ens porten uns incentius mal posats. Però també és responsabilitat nostra com a ciutadans, com a treballadors i com a empresaris evitar aquestes discriminacions. Tothom hauria de poder aspirar a fer-se gran sense por que travessar aquesta porta els exclogui de la societat. Hem d’avançar tots plegats, si no, de què serveix avançar?