Focus

D’esquena als més grans

Ha de ser la banca qui resolgui l’exclusió financera
josep carné
president de la fatec
Hem dissenyat una societat només apta per a l’etapa productiva
Liliana Arroyo
doctora en sociologia
Han desaparegut el 64% de les sucursals que hi havia a Catalunya
Ens enfadem amb els bancs però l’administració no ho està fent bé
Eva Belmonte
fundació civio
Un 42% de la gent gran no utilitza internet per manca de competències
La formació es presenta com una de les mesures correctives
Les primes en assegurances de salut per a gent gran són un 100% més cares

La cam­pa­nya “No soc idi­ota, soc gran”, que va enge­gar un jubi­lat valencià per denun­ciar l’exclusió finan­cera, és a dir la difi­cul­tat d’accés a ser­veis i pro­duc­tes finan­cers entre la gent gran, va ser­vir per visi­bi­lit­zar un pro­blema que va molt més enllà de l’àmbit finan­cer.

La soci­e­tat digi­tal els està dei­xant fora de joc en mol­tes esfe­res. Acci­ons tan quo­ti­di­a­nes com conèixer l’estat dels estal­vis, com­prar un bit­llet, recla­mar una errada en la fac­tura de l’aigua o dema­nar hora al metge reque­rei­xen uns conei­xe­ments digi­tals que repre­sen­ten un obs­ta­cle per als més grans. “Es tracta d’un pro­blema que estem patint des de fa temps, però en els dar­rers anys s’ha agreu­jat, perquè ja qual­se­vol adqui­sició o tràmit ha de fer-se a través dels sis­te­mes informàtics i la majo­ria del nos­tre col·lec­tiu no té habi­li­tats digi­tals”, explica el pre­si­dent de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Gent Gran de Cata­lu­nya (Fatec), Josep Carné.

Per enten­dre el feno­men de l’exclusió finan­cera, ens hem de tras­lla­dar a l’any 2008, quan es va ini­ciar el procés de con­cen­tració del sec­tor i el tan­ca­ment d’ofi­ci­nes va anar arri­bant en cas­cada. “Hem pas­sat de ser un país que tenia més sucur­sals que bars a resul­tar-nos difícil tro­bar un cai­xer”, exem­pli­fica el pro­fes­sor de finan­ces d’EADA Busi­ness School Jaume Bonet. Només a Bar­ce­lona, gai­rebé dos de cada tres ofi­ci­nes que exis­tien fa 17 anys s’han esfu­mat, segons dades del Banc d’Espa­nya.

Les fusi­ons d’enti­tats, acom­pa­nya­des de la pro­moció de la banca digi­tal i la reducció de plan­ti­lles gene­ra­lit­za­des en els gegants del sec­tor, han con­tribuït a tan­car el 64% de les sucur­sals que hi havia al total de Cata­lu­nya (en pas­sar de 8.004 l’any 2008 a 3.152 el 2021).

De fet, 500 muni­ci­pis cata­lans, ara com ara, no tenen cap cai­xer i la digi­ta­lit­zació no ser­veix per resol­dre aquesta absència entre la gent gran. “Un 42,8% de la població de més de 65 anys no uti­litza la banca en línia per manca de com­petències digi­tals”, es pot lle­gir a l’estudi que va fer al febrer l’Orga­nit­zació de Con­su­mi­dors i Usu­a­ris (OCU) sobre l’exclusió finan­cera en el món rural.

Soles.

Així que, a mesura que el sec­tor finan­cer ha anat escapçant-se (o reduint-ne l’atenció pre­sen­cial), s’ha anat obli­gant la gent gran a fer ser­vir tec­no­lo­gies que sovint no saben uti­lit­zar. “Mol­tes per­so­nes grans estan soles i no tenen ningú que els ajudi, i mol­tes altres, com jo, volem con­ti­nuar sent com més inde­pen­dents millor també a la nos­tra edat”, va expli­car Car­los San Juan quan va enge­gar la seva cam­pa­nya a Change.org, que ha arri­bat a 650.000 sig­na­tu­res.

Lili­ana Arroyo, doc­tora en soci­o­lo­gia i inves­ti­ga­dora de l’Ins­ti­tut d’Inno­vació Social d’Esade, creu que aquest movi­ment ha aju­dat a donar llum a una dinàmica cor­ro­siva per a una cohort cada cop més nom­brosa i més lon­geva, “Hem estat dis­se­nyant una soci­e­tat que només és apta quan estàs en l’etapa pro­duc­tiva de la vida, hem estat girant l’esquena a la gent gran i curi­o­sa­ment en un moment en què el canvi demogràfic ja ha arri­bat”, alerta Arroyo.

Èxit.

Afor­tu­na­da­ment, d’aquest movi­ment social, a més de visi­bi­lit­zar l’exclusió, s’han acon­se­guit acci­ons cor­rec­ti­ves. A finals de febrer, els res­pon­sa­bles de l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Banca, la Con­fe­de­ració Espa­nyola de Cai­xes d’Estalvi i la Unió Naci­o­nal de Coo­pe­ra­ti­ves de Crèdit van sig­nar un nou pro­to­col per faci­li­tar l’accés de la gent gran, majors de 65 anys, als seus ser­veis. Un dels punts a què es van com­pro­me­tre les enti­tats bancàries és a ampliar l’horari d’atenció a les ofi­ci­nes i que hi hagi almenys una per­sona a l’ofi­cina per aten­dre els més grans de 65 anys o amb dis­ca­pa­ci­tat.

L’acord no que­dava només en una sig­na­tura, sinó que la minis­tra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, es va com­pro­me­tre al fet que el nou pro­to­col d’actu­ació es tra­mi­ta­ria com a pro­jecte de llei.

La Fatec s’ha adreçat a tots els ajun­ta­ments de Cata­lu­nya a través de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya, perquè s’esta­bleixi un marc nor­ma­tiu de manera que les per­so­nes grans puguin acce­dir als ser­veis finan­cers, dis­po­sin d’un número de telèfon gratuït que fun­ci­oni i que con­tes­tin i s’ocu­pin de man­te­nir els cai­xers. “Han de ser les enti­tats finan­ce­res les que ho resol­guin, no es pot dema­nar a l’admi­nis­tració, de nou”, diu Carné.

Jaume Bonet va més enllà i pro­posa que el sec­tor incor­pori a les seves plan­ti­lles un pro­fes­si­o­nal que acom­pa­nyi pre­sen­ci­al­ment la gent gran en les seves neces­si­tats ope­ra­ci­o­nals i que tin­gui dis­po­ni­bi­li­tat per acu­dir a casa del cli­ent si li cal. “La banca hi gua­nya perquè és un tipus de cli­ent cap­tiu i, d’una altra banda, per un tema d’huma­ni­tat i d’impacte social”, etziba Bonet.

Pro­pos­tes i ini­ci­a­ti­ves ima­gi­na­ti­ves a banda, la Unió de Con­su­mi­dors de Cata­lu­nya-UCC tem que l’acord acabi en paper mullat i demana un màxim de sis mesos per posar-les en marxa, inclo­ent-hi una for­mació per al per­so­nal de les ofi­ci­nes i per als cli­ents que ho neces­si­tin.

Jus­ta­ment, la for­mació en habi­li­tats digi­tals que estan rebent des de fa uns anys al Cen­tre Cívic i Comu­ni­tari Ver­dum de Bar­ce­lona Mari­sol For­ner, de 84 anys; Leo­nor López, de 69, i María Villa­lo­bos, de 78, les va aju­dar a man­te­nir-se en con­tacte amb la família quan va arri­bar el con­fi­na­ment fa dos anys, els ha permès mane­jar-se bé amb apli­ca­ci­ons de mis­sat­ge­ria imme­di­ata com ara el What­sApp i fins i tot bai­xar-se l’apli­cació de La Meva Salut al mòbil, però tot i això se sen­ten per­du­des i des­con­fi­a­des quan han de fer tràmits amb l’admi­nis­tració o amb empre­ses, digi­tal­ment. “Estem des­con­cer­ta­des. Per exem­ple, si has d’anar a la Segu­re­tat Social, no t’ate­nen si no dema­nes cita prèvia telemàtica­ment, l’atenció telefònica no fun­ci­ona. Però és que per fer la gestió per inter­net el sis­tema és molt com­plex. I això mateix quan he d’anar al metge o anar al banc. Ens hem que­dat fora del sis­tema”, explica Leo­nor López, amb el seu mòbil intel·ligent a la mà. Les seves com­pa­nyes d’aula l’escol­ten i com­par­tei­xen limi­ta­ci­ons i pre­o­cu­pa­ci­ons.

Totes tres són un bon exem­ple de com la bretxa digi­tal ha difi­cul­tat la interacció de per­so­nes grans amb admi­nis­tra­ci­ons i ser­veis, no tant per la manca d’acces­si­bi­li­tat sinó per la d’habi­li­tats. Segons un informe sobre la bretxa digi­tal a Bar­ce­lona rea­lit­zat per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Fun­dació Bit, el 91,9% de la població de Bar­ce­lona està con­nec­tada a inter­net. Ara bé, en el 8,1% de llars que no dis­po­sen d’inter­net, el gran gruix es con­cen­tra en llars amb per­so­nes de més de 74 anys.

Però la bretxa digi­tal té edat i esta­tus social. La bretxa digi­tal no afecta tot­hom de la mateixa manera, hi ha fac­tors deter­mi­nants i l’edat n’és un dels que con­di­ci­ona tant l’accés com l’ús que es fa de la xarxa i de les TIC.

Tal com indica l’ informe de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, “dos terços de les per­so­nes que no tenen con­nexió, no la tenen perquè no saben uti­lit­zar inter­net (31,8%) o no l’uti­lit­zen (32,5%), i només un 12,2% afirma que no en pot assu­mir el cost. És a dir, només un 1% de les per­so­nes enques­ta­des no tenen con­nexió per pro­ble­mes econòmics”. Per tant, tenir accés a inter­net o dis­po­sar d’un ordi­na­dor no garan­teix la inclusió digi­tal.

Eva Bel­monte, codi­rec­tora de la Fun­dació Civio, dedi­cada a exi­gir trans­parència i eficiència a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, que va par­ti­ci­par en unes jor­na­des orga­nit­za­des per CCOO sobre admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i atenció ciu­ta­dana en un entorn digi­tal, va expli­car: “Aquests dies ens enfa­dem amb els bancs però és que l’admi­nis­tració no ho està fent bé. Dia sí, dia també, tro­bem exem­ples de tràmits que només es poden sol·lici­tar digi­tal­ment.” I amb l’agreu­jant que, segons la llei de pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu comú, una per­sona té dret a triar si vol optar per la via pre­sen­cial o la digi­tal.

“En aquest procés de digi­ta­lit­zació de l’admi­nis­tració s’està dei­xant gent enrere, la relació amb la ciu­ta­da­nia no està sent bona. Bàsica­ment perquè el llen­guatge que es fa ser­vir és difícil, el procés és com­plex i poc intuïtiu i a més no hi ha sufi­ci­ent trans­parència en la gestió dels algo­rit­mes”, va dir Bel­monte, l’autora del blog El BOE nues­tro de cada dia, sobre notícies basa­des en la lec­tura del diari ofi­cial, des d’on, curi­o­sa­ment, han desen­vo­lu­pat apli­ca­ci­ons per faci­li­tar els tràmits digi­tals amb l’admi­nis­tració.

El mateix Joa­quim Dorda, cap de l’ofi­cina d’Inno­vació i Admi­nis­tració Digi­tal i sub­di­rec­tor gene­ral d’Admi­nis­tració Digi­tal de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, va reconèixer que els sis­te­mes no fun­ci­o­nen com hau­rien de fer-ho: “La res­posta ha de ser àgil i amb neces­si­tat d’atenció indi­vi­dual, i ara com ara hi ha tràmits digi­tals que no encai­xen en totes les par­ti­cu­la­ri­tats.”

Pre­ci­sa­ment per afa­vo­rir l’accés al món digi­tal, dar­re­ra­ment hi ha un movi­ment que rei­vin­dica un dis­seny de la tec­no­lo­gia uni­ver­sal, que generi pro­duc­tes i entorns acces­si­bles per tots els col·lec­tius, sense la neces­si­tat d’adap­tar-los o redis­se­nyar-los d’una forma espe­cial. “Malau­ra­da­ment, sovint els per­fils dels qui dis­se­nyen la tec­no­lo­gia són molt homo­ge­nis: homes i joves, i als quals la vellesa els queda molt lluny, i no tenen en compte solu­ci­ons tec­nològiques que impli­quin els dife­rents usu­a­ris”, relata Lili­ana Arroyo.

Reduir la bretxa digi­tal té, doncs, un abor­datge mul­ti­fac­to­rial.

Així doncs, la for­mació entre la gent gran se situa també entre una de les pri­o­ri­tats per empe­ti­tir la bretxa digi­tal. La pilota està en el camp de les admi­nis­tra­ci­ons perquè mul­ti­pli­quin els pro­gra­mes per millo­rar la for­mació, però alhora for­min per­so­nal intern per fer l’acom­pa­nya­ment i ser­veis d’atenció en les ges­ti­ons que s’ofe­rei­xen en línia.

Carme Mena, la res­pon­sa­ble del Cen­tre Cívic i Comu­ni­tari Ver­dum de Bar­ce­lona, és una gran pres­crip­tora de for­mació digi­tal en gent gran. Fa sis anys que ofe­rei­xen tallers de noves tec­no­lo­gies i en el con­fi­na­ment van demos­trar que, amb for­mació, qual­se­vol per­fil d’usu­ari millora habi­li­tats digi­tals. D’un dia per l’altre els 25 tallers del cen­tre cívic van pas­sar a ofe­rir-se en línia després d’una for­mació exprés, i el segui­ment va ser mas­siu.

A banda del finan­cer i digi­tal, hi ha un altre tipus d’exclusió entre el col·lec­tiu de gent gran que és el sani­tari. Hi ha una pràctica estesa entre algu­nes com­pa­nyies asse­gu­ra­do­res que apu­gen les pri­mes a mesura que els asse­gu­rats van sumant anys. L’incre­ment de les pri­mes pot asso­lir el 100%, a la qual cosa s’hi ha d’afe­gir el copa­ga­ment. Ignasi Orce, direc­tor gene­ral i pre­si­dent d’Assistència Sanitària, ho des­criu com el drama del sec­tor en la gent gran: “Estan patint incre­ments de preus desor­bi­tats per part d’algu­nes asse­gu­ra­do­res perquè mar­xin.”

I, per si no fos sufi­ci­ent, hi ha cli­ents que des­co­brei­xen que després d’estar asse­gu­rats dècades no poden con­ti­nuar, ni tan sols abo­nant les pri­mes altíssi­mes, perquè l’asse­gu­ra­dora no per­met reno­var la pòlissa i els donen de baixa.

Trampa.

Les com­pa­nyies argu­men­ten que l’incre­ment es fona­menta en el fet que són el col·lec­tiu que genera més des­pesa sanitària, però és un argu­ment trampa perquè l’ela­bo­ració de les tau­les de preus ja té pre­sent la des­pesa extra que es genera amb l’edat i per això al jovent se li cobra unes pri­mes per sobre de l’ús real que fa. Segons dades de la Memòria del Ser­vei de Recla­ma­ci­ons de la Direcció Gene­ral d’Asse­gu­ran­ces, l’incre­ment de la prima i la no reno­vació del con­tracte per la com­pa­nyia supo­sen el 20% de les quei­xes.

Jorge Fernández, pro­fes­sor col·labo­ra­dor dels estu­dis de dret de la UOC, explica que es tracta d’una pràctica que està ava­lada per llei perquè la com­pa­nyia asse­gu­ra­dora, si avisa en un període de temps esta­blert, pot res­cin­dir el con­tracte uni­la­te­ral­ment, de manera que l’asse­gu­rat queda total­ment inde­fens. “De la mateixa manera que s’han acor­dat can­vis nor­ma­tius con­tra l’exclusió finan­cera, cal­dria una modi­fi­cació de la llei de con­tracte d’asse­gu­ran­ces”, pro­posa Fernández.

La direc­tora gene­ral d’Acció Cívica i Comu­nitària, Cesca Domènech, avança que jus­ta­ment amb una part dels Fons Next Gene­ra­tion tenen pre­vist acci­ons per aju­dar la gent gran a acce­dir a les eines digi­tals.

El cohabitatge com a resposta

El grup de la gent gran se situa entre els col·lectius més necessitats en matèria d’habitatge a Catalunya. Hi ha bàsicament tres circumstàncies que ho expliquen: el procés d’envelliment de la població catalana, les precàries condicions socioeconòmiques d’un gruix important de la tercera edat i les necessitats sanitàries i assistencials específiques que genera la progressiva pèrdua de les facultats físiques i psíquiques quan s’envelleix.

Els problemes residencials de la gent gran es donen tant per problemes d’accessibilitat i mobilitat com pels problemes vinculats a dificultats d’accessibilitat econòmica.

Així, que per fer front a aquesta dinàmica, han sortit iniciatives com ara el cohabitatge per ajudar a combatre la soledat i tenir garantides les necessitats creixents d’atenció mèdica o de cura. I, a més, perquè les persones majors de 60 anys cada cop volen més autonomia, imposen més capacitat per decidir de quina manera volen viure i reclamen mantenir l’espai privat personal el màxim de temps.

formació en tIC

Una xarxa de 30 aules d’informàtica

Juntament amb la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona té habilitada una xarxa d’aules d’informàtica a 30 casals i espais municipals de persones grans i centres de la Fundació La Caixa distribuïts pels diferents districtes de la ciutat. La iniciativa entra dins l’objectiu de reduir la bretxa digital d’aquest col•lectiu. Des de l’administració local, s’han marcat la fita de promoure la formació i el coneixement de l’ús de les TIC a les persones grans, per tal que aquestes puguin comunicar-se i relacionar-se virtualment.

A més de facilitar la connexió, el fet que les persones grans estiguin connectades els aporta altres beneficis com ara evitar la soledat.

ACADÈMIA DELS Sèniors

L’acadèmia per connectar gent gran

Des del Departament de Drets Socials s’organitza l’Acadèmia dels Sèniors, es tracta d’una oferta de formació integral i interdepartamental basada en totes les mesures formatives que ja es desenvolupen als departaments de la Generalitat en l’àmbit de la gent gran.

L’objectiu principal de la iniciativa és l’apoderament de les persones sèniors, i especialment aspira a mirar la manera de trencar amb la bretxa digital existent entre les generacions més joves i les més grans.

L’acadèmia vol eliminar la diferència existent actualment entre “els connectats” i “els no connectats” a les noves tecnologies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.