Riders, taskers, cle­a­ners, pop­pins... L’eco­no­mia de pla­ta­forma recorre a angli­cis­mes i neo­lo­gis­mes per deno­mi­nar els seus tre­ba­lla­dors quan aquests fan tre­balls d’escassa valo­ració social. Hom pot voler acce­dir als ser­veis d’un arqui­tecte o un psicòleg, però, per què hau­ria de voler con­trac­tar una tre­ba­lla­dora de la neteja, quan pot sol·lici­tar que al seu domi­cili acu­deixi una pop­pins? Encara que després aquesta pop­pins no arribi volant amb el seu parai­gua, sinó car­re­gant draps i llei­xiu.

La imatge de moder­ni­tat i inno­vació que les pla­ta­for­mes volen trans­me­tre en el mer­cat, mit­jançant l’ús d’aquest tipus de voca­bu­lari i amb l’aposta deci­dida per la gestió ínte­gra­ment en línia dels ser­veis, no obs­tant, entra en con­tra­dicció amb les abu­si­ves con­di­ci­ons labo­rals de les tre­ba­lla­do­res de pla­ta­for­mes de neteja com ara Clintu i MyPop­pins. Si bé, d’acord amb les tro­ba­lles de l’estudi que hem desen­vo­lu­pat des del Cen­tre d’Estu­dis i Recerca Sin­di­cals de CCOO de Cata­lu­nya, hi ha con­tun­dents indi­cis de l’existència d’una relació labo­ral entre les cita­des pla­ta­for­mes i les seves tre­ba­lla­do­res, aques­tes no tenen cap vin­cu­lació for­mal amb la pla­ta­forma ni tam­poc amb el cli­ent. En aquest sen­tit, la inno­vació d’aques­tes pla­ta­for­mes en l’àmbit labo­ral con­sis­teix a per­pe­tuar el tre­ball infor­mal, un mal endèmic del sec­tor de la neteja en domi­ci­lis i que afecta cen­te­nars de milers de tre­ba­lla­do­res a Espa­nya, però vehi­cu­lant-lo a través d’una pla­ta­forma digi­tal.

L’estudi rea­lit­zat també mos­tra com les pla­ta­for­mes afe­gei­xen pre­ca­ri­e­tat a un col·lec­tiu de tre­ba­lla­do­res, for­ta­ment femi­nit­zat i amb una ele­vada presència de dones migrants, que ja pre­sen­tava de base una gran vul­ne­ra­bi­li­tat. En aquest sen­tit, recla­mem, d’una banda, la rati­fi­cació del con­veni 189 de la OIT sobre el tre­ball de la llar -en tràmit par­la­men­tari- i l’equi­pa­ració dels drets de les tre­ba­lla­do­res de la llar amb els de la resta de tre­ba­lla­dors. D’altra banda, con­si­de­rem que hi ha indi­cis de labo­ra­li­tat més que sufi­ci­ents per esta­blir la pre­sumpció de labo­ra­li­tat en la relació entre tre­ba­lla­do­res i pla­ta­for­mes de neteja a domi­cili, de la mateixa manera que es va fer en el cas de les pla­ta­for­mes digi­tals de repar­ti­ment amb la llei rider.

Perquè la inno­vació que neces­si­tem és la inno­vació dels drets soci­als i d’un tre­ball i una vida dig­nes.