El repte és majúscul. En aquests moments, en el mer­cat labo­ral con­vi­uen tres gene­ra­ci­ons amb inter­pre­ta­ci­ons de la rea­li­tat força dis­tin­tes. La gene­ració Y (els millen­ni­als), la gene­ració X i els baby boo­mers com­par­tei­xen ofi­cina, planta de pro­ducció o tau­lell de comerç amb par­ti­cu­la­ri­tats pròpies arran de les cir­cumstàncies en les quals s’han desen­vo­lu­pat pro­fes­si­o­nal­ment. Com­bi­nar les aspi­ra­ci­ons, pre­o­cu­pa­ci­ons i neces­si­tats de les dife­rents gene­ra­ci­ons s’ha con­ver­tit en un dels prin­ci­pals des­a­fi­a­ments a què s’enfron­ten les empre­ses. Així que segons com es ges­ti­o­nin, es garan­tirà un entorn de tre­ball favo­ra­ble i salu­da­ble, o més aviat tot el con­trari.

Segons una enquesta de la con­sul­tora de recur­sos humans HAYS, els millen­ni­als (aquells que van començar a tre­ba­llar entre el 2008 i el 2014) estan menys moti­vats que els baby boo­mers,(nas­cuts abans de 1975), no tenen por de per­dre la feina i han tin­gut més ansi­e­tat durant la pandèmia. Con­cre­ta­ment, només el 48% dels millen­ni­als se sen­ten moti­vats a la feina. El motiu prin­ci­pal d’aquesta baixa impli­cació és el salari (ho diu el 35%), segons deta­lla l’informe.

Tot i això, el 54% dels baby boo­mers i la gene­ració X (nas­cuts entre 1975 i 1991) es reco­nei­xen moti­vats, i això demos­tra que el prin­ci­pal motiu de la des­mo­ti­vació és també el salari (21%), jun­ta­ment amb la càrrega de tre­ball (16%).

Edu­ard Legazpi, soci direc­tor i fun­da­dor d’Arza&Legazpi, una con­sul­to­ria de direcció, gestió i desen­vo­lu­pa­ment de per­so­nes, explica que molt sovint es menysté els mille­ni­als i se’ls acusa de ser un col·lec­tiu sense com­promís: “La raó és que els vam men­tir, els vam dir que si estu­di­a­ven, apre­nien idi­o­mes i es for­ma­ven se’n sor­ti­rien, però el paradís meri­tocràtic que els vam expli­car no exis­teix i s’han tro­bat en un esce­nari dan­tesc.” I, a més, demogràfica­ment han topat amb un tap que és el que for­mem els boo­mers i els de la gene­ració X, que segons Legazpi “estan engan­xats a la cadira i no els dei­xen pro­gres­sar”.

L’expert augura que els mille­ni­als no tin­dran un procés de madu­ració pro­fes­si­o­nal i sala­rial ade­quat fins que no des­a­pa­re­guin del mer­cat les dues gene­ra­ci­ons que els pre­ce­dei­xen. “Crei­xe­ran tard i d’una manera molt mar­cada, perquè demogràfica­ment són menys, i para­do­xal­ment després aca­ba­ran sent un talent escàs”, diu Legazpi.

Així com els baby boo­mers van expe­ri­men­tar com la seva car­rera pro­fes­si­o­nal avançava a par­tir dels 25 anys, els millen­ni­als hau­ran d’espe­rar a ben pas­sats els 30. “Això sí, sem­pre que ens dei­xin sor­tir del mer­cat labo­ral als boo­mers i no ens allar­guin molt més la jubi­lació”, alerta.

Aquest retard està sent espe­ci­al­ment greu per als millen­ni­als, que no tenen accés a una feina fixa fins més tard i que s’esta­bi­lit­zen en pare­lla i tenen fills a des­temps, fet que acaba impac­tant indi­rec­ta­ment en el con­junt de la soci­e­tat. Les orga­nit­za­ci­ons no dei­xen de ser un reflex de la soci­e­tat. L’incre­ment del com­promís dels millen­ni­als depèn, però, d’un canvi dins les orga­nit­za­ci­ons. Mar Gaya, sòcia fun­da­dora de la con­sul­tora Igua­lando, dedi­cada a impul­sar la igual­tat de gènere en el mer­cat labo­ral, exposa: “Per què ens hem de plan­te­jar com podem aug­men­tar el seu com­promís quan aquests millen­ni­als no el reben de tor­nada? Hem de començar a apren­dre dels millen­ni­als i adap­tar-nos-hi, són els que ens aju­da­ran a impul­sar polítiques d’equi­li­bri.”

Així mateix, la gene­ració boo­mer pateix una altra dinàmica que cal tenir pre­sent: si els avenços en la tra­jectòria pro­fes­si­o­nal cauen a par­tir dels 45 anys, dins de les orga­nit­za­ci­ons hi ha molt de talent que s’està per­dent. Un altre tret impor­tant que dife­ren­cia aques­tes gene­ra­ci­ons és la por de per­dre el seu lloc de tre­ball. Els joves tenen menys por, només un 26%, men­tre que el mateix índex puja fins al 35% en els més grans. L’estudi de la con­sul­tora argu­menta que en el cas dels joves s’ajun­ten dues raons per les que quals tenen menys por de per­dre la feina.