El Port de Barcelona invertirà per respondre a les noves necessitats dels ciutadans

Al nord, Bar­ce­lona; al sud, el riu Llo­bre­gat i el Prat de Llo­bre­gat; a l’oest, la zona d’acti­vi­tats logísti­ques i a l’est, la Medi­terrània. Aquests són els límits físics del Port de Bar­ce­lona, els con­fins d’un recinte de 1.112 hectàrees de superfície i més de 23 quilòmetres de molls que inclou 31 ter­mi­nals espe­ci­a­lit­za­des en tota mena de mer­ca­de­ries. Un port divers que con­forma un eco­sis­tema de 500 empre­ses on tre­ba­llen diària­ment al vol­tant de 37.000 per­so­nes, l’equi­va­lent a l’1,1% de l’ocu­pació de Cata­lu­nya, i que apor­ten 3.530 mili­ons d’euros a l’eco­no­mia, el 2% del PIB. Una comu­ni­tat que, amb la seva feina, fa pos­si­ble que tin­guem tot allò que neces­si­tem al nos­tre dia a dia: des del cafè que pre­nem quan ens lle­vem fins a la roba amb què ens ves­tim o el telèfon mòbil amb què ens comu­ni­quem.

Els límits del Port de Bar­ce­lona estan per­fec­ta­ment defi­nits des de fa molts anys, con­cre­ta­ment des de l’apro­vació del Pla Delta l’any 1994. I no vari­a­ran. L’aspi­ració del Port no és créixer en superfície, sinó en gene­ració de riquesa que rever­teixi en el benes­tar de les per­so­nes. En aquest punt, cal recor­dar que el Port de Bar­ce­lona, si fos una empresa, seria la més gran de Cata­lu­nya. Els llocs de tre­ball direc­tes, indi­rec­tes i induïts que es gene­ren en aquest eco­sis­tema por­tu­ari sumen més de 250.000, el 7,1% de l’ocu­pació.

I com genera riquesa i benes­tar el Port de Bar­ce­lona? Fent més sos­te­ni­bles i efi­ci­ents les ope­ra­ci­ons que es fan dins del recinte por­tu­ari, gene­rant noves acti­vi­tats d’alt valor afe­git que donin res­posta a les neces­si­tats que crea dia a dia la nos­tra soci­e­tat i opti­mit­zant ser­veis i ins­tal·laci­ons per garan­tir els estàndards de qua­li­tat més ele­vats, alhora que es tre­ba­lla en la rege­ne­ració ambi­en­tal, millo­rant la qua­li­tat de l’aire per gua­nyar qua­li­tat de vida.

1.500 mili­ons en vuit anys. Per asso­lir aques­tes fites, el Port de Bar­ce­lona ha ini­ciat un cicle inver­sor potent que supo­sarà inver­tir més de 1.500 mili­ons d’euros en els pro­pers vuit anys en pro­jec­tes clau per al futur, com ara l’elec­tri­fi­cació de molls, que supo­sarà una inversió d’uns 90 mili­ons d’euros i que farà pos­si­ble que Bar­ce­lona sigui un port neu­tre en car­boni el 2050; la cre­ació d’infra­es­truc­tu­res per gene­rar ener­gies netes o la con­cen­tració de tota l’acti­vi­tat rela­ci­o­nada amb el trànsit de con­te­ni­dors a la zona sud del recinte, con­cre­ta­ment a la dàrsena del moll Prat, i la de cre­uers al moll Ados­sat per mini­mit­zar les exter­na­li­tats ambi­en­tals de l’acti­vi­tat portuària als nuclis de població i dis­po­sar de nous espais per a ús ciu­tadà pro­pers a la ciu­tat.

Per asso­lir els seus objec­tius, el Port de Bar­ce­lona se ser­virà de la inno­vació i la digi­ta­lit­zació, fins a con­ver­tir-se en un smart port que lideri la con­se­cució d’un futur més sos­te­ni­ble, tant soci­al­ment com ambi­en­tal­ment i econòmica­ment.

Amb aquesta estratègia, el Port de Bar­ce­lona arri­barà a l’any 2040 con­ver­tit en un hub logístic líder a Europa, molt diver­si­fi­cat i amb mul­ti­pli­ci­tat d’usos: un hub de com­bus­ti­bles nets; una pla­ta­forma d’eco­no­mia cir­cu­lar; un cen­tre inter­mo­dal con­ti­nen­tal; un dis­tricte tec­nològic de l’eco­no­mia blava i un hub d’inno­vació i for­mació. En defi­ni­tiva, un smart port al ser­vei de les per­so­nes i gene­ra­dor de vida.