El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar ahir que espera que el creixement econòmic global s’alenteixi significativament aquest any a mesura que les repercussions de la guerra a Ucraïna s’estenguin a tot el món, un revés per a molts països que ja estan lluitant contra els efectes de la pandèmia de la covid-19 i l’augment de la inflació i els tipus d’interès.

L’organisme amb seu a Washington preveu ara que l’economia mundial creixi un 3,6% aquest any, per sota del 6,1% pronosticat l’any passat. El nou càlcul és 0,8 dècimes en la projecció del gener.

En la seva anàlisi sobre el pronòstic, l’economista en cap de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, va reconèixer que el conflicte armat ha jugat un paper molt important en aquesta retallada. “Les perspectives econòmiques mundials s’han vist seriosament afectades, en gran part, a causa de la invasió russa d’Ucraïna”, va assegurar Gourinchas, que va substituir Gita Gopinath en aquest càrrec fa tot just tres mesos.

D’acord amb els experts de l’organisme internacional, la guerra ha agreujat l’alta inflació que havia estat provocada a causa dels desequilibris entre l’oferta i la demanda relacionats amb la pandèmia.

També van advertir que l’actual situació a la Xina, amb rècords de contagis i confinaments estrictes, podria portar altra vegada problemes seriosos a les cadenes de subministrament global.

A aquests factors, s’hi sumen també unes condicions de crèdit més estrictes, resultat de la pujada de les taxes d’interès.

Amb tot això, l’FMI va observar que el seu pronòstic estava marcat per una “incertesa inusualment alta”.

Aquesta situació geopolítica també va afectar les previsions del Fons sobre el futur de l’economia de l’Estat espanyol, que ara es calcula que creixi un 4,8%, un punt menys que en la seva última previsió.

Aquesta xifra està lluny del 7% de creixement pronosticat pel govern espanyol per a aquest 2022.

Tot i aquesta retallada, l’FMI considera que l’Estat espanyol no notarà l’impacte de la guerra tant com altres països que depenen més de Rússia en l’àmbit energètic, com ara Alemanya i Itàlia.

Així, el Fons estima un augment per a Alemanya del 2,1% el 2022, 1,7 punts per sota de la seva estimació anterior, i del 2,3% per a Itàlia, un punt i mig per sota del que preveia abans. Per a la zona euro, l’organisme preveu un creixement del 2,8% enguany, 1,1 punts menys del que calculava al gener.

La valoració final de l’FMI va determinar que les economies avançades trigaran més a recuperar els seus nivells de producció anteriors a la pandèmia i va avisar que és probable que les diferències entre aquestes economies i les de nacions en desenvolupament persisteixin.