“Me s’ha comprat una Derbi i també un televisor, una nevera i un Turmix, i un tocadiscos «histèric»”, cantava la Trinca a la cançó Els tres mosqueters, tot reflectint el regnat que temps era temps va exercir la moto Derbi Antorcha, coneguda popularment com a Paleta, com a utilitari per anar a l’obra o a la fàbrica, i a la discoteca el cap de setmana.

Els anys setanta van ser d’esplendor per a l’empresa que va fundar Simeó Rabasa el 1922 i que amb els anys va esdevenir un dels grans noms del puixant sector català de fabricants, amb Bultaco, Montesa, Ossa i Sanglas. Diego Fernández Bolea, que va treballar a Derbi quaranta-dos anys, és un dels organitzadors dels diversos actes de celebració del centenari del fabricant de Martorelles. Troba que Derbi, com a empresa, es diferenciava d’altres “per un tractament de la direcció amb la gent de la fàbrica o de la xarxa comercial molt familiar i per ser una empresa on es podien trobar treballant tres generacions d’un mateix cognom”. Al seu parer, Derbi “va motoritzar tot Espanya” gràcies a dedicar tots els esforços a desenvolupar la seva oferta de ciclomotors. El fundador, un fordista convençut, “era un visionari que va iniciar el negoci el 1922 amb la producció massiva de bicicletes, tot preveient que es vendrien molt per anar a la feina”. L’empresa es va motoritzar el 1949, però fins al 1951 no va presentar la primera moto de veritat, la Derbi 250 cc, a la fira de Barcelona. En els seixanta va repetir la jugada de les bicicletes amb els ciclomotors, quan va constatar que, en emergir, el 1961, el Seat 600, les motos de gran cilindrada, com la seva 350 bicilíndrica del 1957, perdien atractiu i calia concentrar-se en els motors de 49-75 cc per a moto lleugera d’1,5 cavalls a 5.000 rpm, tres velocitats, frens de tambor, pedals i caixa de canvis hidràulica.