La inflació empobreix més els pobres
La inflació ha arribat a nivells que no havíem vist en els darrers trenta anys. La dada d’abril de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) mostra un indicador avançat de l’IPC (Índex de Preus al Consum) del 8,4%. Baixa una mica respecte al març (havia arribat al 9,8%), gràcies a la correcció en els preus de l’energia i els carburants, però igualment és altíssima. Si ens fixem en la inflació subjacent, que no té en compte l’energia ni els aliments sense elaborar, veiem que ha arribat al 4,4%, que també és una dada rècord. Com que els increments de preus no s’estan produint de manera homogènia en tots els productes i serveis, les seves conseqüències impacten de manera diferent en la població. Per això, en aquest article identificarem alguns dels col·lectius més perjudicats per la inflació.
Les pujades més elevades es produeixen en energia, combustibles, costos de transport, matèries primeres, cereals, aliments i altres productes de primera necessitat, i en productes industrials. En el cas dels aliments, segons Kantar, hi ha productes amb pujades estratosfèriques, com ara l’oli, que ha pujat un 300% en un any, la pasta (183%) o la llet (141%). Moltes de les pujades són conseqüència del que està passant amb l’energia i els combustibles. Tot això, ja ve d’abans de la invasió russa d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat.
Aquests increments de preus no afecten tothom igual. Entre els més perjudicats hi hauria aquells col·lectius que, proporcionalment, tenen un major consum dels productes que més han pujat. És el cas de les classes més baixes, en què el consum d’electricitat i productes de primera necessitat té un pes major en la seva cistella de compra. Això ho mostren les dades d’Eurostat i CaixaBank Research, que indiquen que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció. A les llars amb rendes més altes aquest percentatge és del 15%.
Un segon col·lectiu perjudicat és el de les persones que no poden incrementar els seus ingressos al mateix ritme que la inflació. Per exemple, en els darrers dies s’està dient que el govern espanyol actualitzarà segons la inflació les pensions més baixes. En canvi, els salaris dels treballadors públics augmentaran molt menys que la inflació. Si això es confirma, implica que els pensionistes amb pensions més altes perdran poder adquisitiu, igual que els treballadors públics. El mateix pot succeir amb els treballadors d’empreses que no poden repercutir l’augment de costos als seus preus de venda. Són empreses que tindran moltes dificultats per augmentar els salaris al mateix ritme que la inflació.
D’altra banda, com que la inflació pressionarà perquè els tipus d’interès pugin, un altre col·lectiu perjudicat són les persones endeutades, especialment si tenen hipoteques amb tipus variables. En canvi, els que tenen més estalvis acumulats poden beneficiar-se de la pujada de tipus d’interès.
En definitiva, estem parlant que les persones més perjudicades (classes més baixes, treballadors, famílies amb hipoteques...) representen la major part de la població. Per tant, tot el que es pugui fer per reduir la inflació evitarà importants pèrdues de benestar, sobretot als més desafavorits.
