Gran angular

No és una bombolla, és atracció

L’aparició de múltiples vehicles d’inversió, incubadores i acceleradores al país respon a les oportunitats que brinda l’ecosistema ‘start-up’, en procés de creixement i maduració

L’atomització de ‘hubs’ a Europa comporta també la dispersió del diner
Els diners hi són, però s’haurien de desplaçar cap a les ‘start-up’ madures
Ernest Sánchez
CEO de Nuclio
El nostre objectiu és que les empreses que es creen aquí també creixin aquí
Lluís Juncà
Director General d’Innovació d’AcciÓ
El capital risc s’ha vist atret per un entorn emprenedor que creix
Joan mIQUEL pIQUÉ
pROFESSOR D’eSTRATèGIA A ’eada bUSINESS sCHOOL

ACa­ta­lu­nya hi ha 170 fac­to­ries de start-ups d’arrel local o inter­na­ci­o­nal, cone­gu­des en el sec­tor com a ven­ture buil­ders; tres pla­ta­for­mes de finançament alter­na­tiu (crow­de­quity): Capi­tal Cell, Dozens i Crowd­cube –que agru­pen 13.697 microin­ver­sors–, i un total de 3.142 busi­ness angels. Amb aques­tes xifres, mai vis­tes fins ara, sor­geix la pre­gunta: estem al davant d’una bom­bo­lla finan­cera espe­cu­la­tiva o d’un boom que res­pon a les neces­si­tats de l’eco­sis­tema start-up desen­vo­lu­pat al país?

“Clara­ment no es tracta d’una bom­bo­lla”, afirma Ernest Sánchez, empre­ne­dor, inver­sor i CEO de Nuclio, cen­tre de for­mació digi­tal i ven­ture buil­der fun­dada el 2016 per Car­los Blanco, Alex Díaz, María Hidalgo i Marc Tor­res. Segons ell: “A Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol s’està fent una feina molt bona al vol­tant de l’eco­sis­tema start-up. Bar­ce­lona, tot i ser encara un clúster petit, es posi­ci­ona cada cop més en llocs de lide­ratge. Es creen empre­ses i llocs de tre­ball de qua­li­tat, i quan això passa, el capi­tal es tras­llada. Els fons d’inversió ana­lit­zen les empre­ses emer­gents i inver­tei­xen quan cre­uen que tenen recor­re­gut. Això és el que està pas­sant. Estem al davant d’un sec­tor que va a més i, per aquest motiu, el capi­tal se sent cri­dat.”

Sánchez asse­gura, també, que de pro­jec­tes “n’hi ha molts”, però que cada cop més es tro­ben amb el fet que “hi ha més capi­tal que bons pro­jec­tes”. Asse­nyala que no tot el diner es diri­geix al mateix lloc ni té la mateixa funció. “Es neces­si­ten inver­sors dife­rents per a cada moment de l’start-up i, de fet, hem d’anar cap a una diver­si­fi­cació ade­quada d’inver­sors per a cada una de les fases per les quals passa una emer­gent. Per exem­ple, encara ens en fal­ten molts per a les eta­pes de crei­xe­ment de les emer­gents, perquè encara no som un mer­cat prou madur en aquesta franja”, rebla.

Les xifres par­len.

Segons l’informe Bar­ce­lona & Cata­lo­nia Star­tup Hub, pre­sen­tat per ACCIÓ el febrer d’enguany res­pecte a l’evo­lució de l’eco­sis­tema el 2021, l’any pas­sat hi havia a Cata­lu­nya un total de 1.902 start-ups, que van fac­tu­rar glo­bal­ment 1.710 mili­ons d’euros, tot i que el 67% no van superar el mig milió.

Quant a finançament, l’any pas­sat va ser el de major volum d’inversió cap­tat per les empre­ses emer­gents en la sèrie històrica, ja que es va arri­bar als 1.479 mili­ons d’euros.

En l’eco­sis­tema bar­ce­loní, el 2021 es van rea­lit­zar un total de 154 ron­des de finançament, que el van situar en quarta posició res­pecte als hubs cap­da­van­ters a Europa, com ara Berlín (amb 292 ron­des) i París (382). De les start-ups que van optar a finançament a través de ron­des d’inversió, el 27% van cap­tar quan­ti­tats supe­ri­ors al milió d’euros, par­ti­ci­pant en sèries A (fins a 5 mili­ons d’euros), B (fins a 20 mili­ons) i C (de 20 a 200 mili­ons), men­tre que les ron­des d’emer­gents pre-seed (fins a 50.000 euros) i seed (fins al milió d’euros) van repre­sen­tar el 73% del total de la inversió cap­tada.

Pel que fa a les inver­si­ons rea­lit­za­des per ven­ture capi­tal, Bar­ce­lona se situa com a sisè hub de la UE en volum de finançament, i avança tres posi­ci­ons en el rànquing res­pecte al 2020. Les start-ups ubi­ca­des a Cata­lu­nya van acon­se­guir cap­tar 2.100 mili­ons d’euros d’aquests fons l’any pas­sat, una xifra des­ta­cada, però encara allu­nyada de les acon­se­gui­des en les cinc ciu­tats que la pre­ce­dei­xen: Munic (4.000 mili­ons d’euros), Ams­ter­dam (4.300), Esto­colm (6.700), París (7.000) i Berlín (9.100).

Per al CEO de Nuclio, aques­tes xifres indi­quen que els diners “hi són, però que s’hau­rien de des­plaçar cap a ron­des que neces­si­ten les start-ups més madu­res”. En canvi, opina: “De pla­ta­for­mes de crow­de­quity, ja n’hi ha prou amb les que tenim, sobre­tot perquè faci­li­ten l’entrada de petits inver­sors.” Reco­neix, però, que hi ha “molt opor­tu­nista entre les ven­ture buil­der [acce­le­ra­do­res]” i que això per­ju­dica tot­hom, tot i que asse­gura que els inver­sors “saben dife­ren­ciar entre seri­o­sos i opor­tu­nis­tes”.

En els dar­rers cinc anys, l’eco­sis­tema start-up català ha cap­tat un total de 4.178 mili­ons d’euros. Dins d’aquest eco­sis­tema, les emer­gents dedi­ca­des a intel·ligència arti­fi­cial (IA)/big data, cloud/edge, IoT i sensòrica, i auto­ma­ti­zació han estat les que han rea­lit­zat ron­des de finançament més altes (sèries A, B, C).

Efecte crida.

“És molt posi­tiu aquest supo­sat boom en vehi­cles d’inversió. Això vol dir que el sis­tema s’està sofis­ti­cant, que s’està espe­ci­a­lit­zant per sec­tors i amb fons d’inversió pro­pis”, comenta Lluís Juncà, direc­tor gene­ral d’Inno­vació d’ACCIÓ.

El diner es mou com mai. “No s’havia vist res sem­blant a aquesta mobi­lit­zació de capi­tal cap a les start-ups en l’àmbit glo­bal que s’està pro­duint en els dar­rers anys. Ara és sen­zill moure diner d’un lloc a un altre, però també les per­so­nes ho tenen millor, perquè el tele­tre­ball o faci­lita. Durant la pandèmia es van atu­rar molts sec­tors pro­duc­tius. En canvi, les emer­gents no van parar, tot al con­trari, es van engen­drar nous nego­cis en ple con­fi­na­ment”, explica Juncà.

El nai­xe­ment de nous fons d’inversió i l’incre­ment de les apor­ta­ci­ons dels que ja exis­tien “no és cap espe­cu­lació, no és res fic­tici, tot al con­trari”: “A més, aquesta tendència con­ti­nuarà a l’alça en els pròxims anys, n’estic con­vençut”, asse­gura. Segons les pre­vi­si­ons del govern, el 2030 Cata­lu­nya espera haver arri­bat a comp­ta­bi­lit­zar 4.000 start-ups i “haver bres­so­lat 16 uni­corns (empresa tec­nològica valo­rada entre 250 i 1.000 mili­ons de dòlars)”: “I som rea­lis­tes amb les xifres. Aquesta és la fita, però no és l’objec­tiu final. El que volem és que les empre­ses que nei­xen aquí també crei­xin aquí”, afirma Juncà.

Bar­ce­lona se situa en quart lloc entre els eco­sis­te­mes d’empre­ses emer­gents euro­pees amb un major nom­bre de sca­leups, start-ups, que han aixe­cat més d’1 milió de dòlars en inversió, amb un total de 310 empre­ses. Només ha estat superada per París (1.257 empre­ses), Berlín (551) i Esto­colm (465). Algu­nes emer­gents bar­ce­lo­ni­nes són ben cone­gu­des pel públic en gene­ral, com ara Walla­pop, Housfy, Fac­to­rial, Red Points, Impress, Cool­tra i Medik­tor.

Gens casual.

Joan Miquel Piqué, eco­no­mista i pro­fes­sor d’Estratègia a EADA Busi­ness School, tam­poc creu que el l’eclosió de nous vehi­cles d’inversió al país sigui un fet espe­cu­la­tiu. “El volum d’inversió que s’està movent cap al capi­tal risc està crei­xent a tot arreu, no només aquí. El sec­tor tra­di­ci­o­nal ja no dona ren­di­bi­li­tat sense risc, per tant, amb els tipus d’interès gai­rebé vore­jant el zero, les inver­si­ons alter­na­ti­ves es mos­tren més atrac­ti­ves.”

L’eclosió de start-ups va arri­bar, i no casu­al­ment, acom­pa­nyada de la crisi finan­cera del 2010. Des de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques es va donar un fort impuls a l’empre­ne­do­ria, davant les altes xifres d’atur i la falta de llocs de tre­ball.

“Va ser una sor­tida per a molts, però alhora es va pro­duir l’esclat tec­nològic, que també va faci­li­tar el nai­xe­ment de noves empre­ses”, afirma Piqué.

En defi­ni­tiva, es va crear un entorn amb mol­tes més opor­tu­ni­tats per desen­vo­lu­par aques­tes empre­ses emer­gents “un pai­satge que també ha donat faci­li­tats per inversió a aquells que no en saben, a través de pla­ta­for­mes de crowd­fun­ding, micro­es­tal­vi­a­dors que van posant peti­tes quan­ti­tats de diner en una o altra emer­gent, com si es tractés d’un joc”.

L’eco­sis­tema creat, segons Piqué, “va empènyer els inver­sors cap a aquest nou camí i han apa­re­gut ins­tru­ments, sobre­tot en mans pri­va­des, atrets per un entorn empre­ne­dor que creix”.

Tot i això, asse­nyala que els eco­sis­te­mes “s’orga­nit­zen allà on hi ha diners, però també altres qüesti­ons fan de crida, com els avan­tat­ges fis­cals”. Es refe­reix a acci­ons públi­ques de països com ara Irlanda, “on el mateix govern té un fons d’inversió de capi­tal risc força potent que aposta molt fort per les start-ups, un fet que és impor­tant per fer créixer de manera ràpida l’eco­sis­tema”.

D’altra banda, asse­gura: “Hi ha recur­sos, però hem d’actuar per anar a un mer­cat més gran per poder atreure els inver­sors que juguen en una altra lliga, una de molt supe­rior.” Però des­taca: “A Europa tenim un pro­blema que afecta també al crei­xe­ment d’aquests eco­sis­te­mes de start-ups, i és el de l’ato­mit­zació de hubs d’inno­vació i d’empre­ses emer­gents, i d’aquesta ato­mit­zació els inver­sors no se n’esca­pen. Seria bo també una con­cen­tració de hubs i de diners per poder fer front a les grans ron­des d’inversió.”

Impuls a les ‘agrotech’ i les ‘foodtech’

“Volem fer créixer les start-ups del sector agroalimentari perquè és un àmbit de gran importància per al nostre país, però també perquè és un camí per ajustar les desigualtats territorials”, anuncia Lluís Juncà, director general d’Innovació d’ACCIÓ. Segons l’informe Barcelona&Catalonia Startup Hub, de les 1.902 emergents registrades al país l’any passat, 120 innoven en les àrees foodtech i agritech. Destaquen Groots, dedicada a l’agricultura vertical; Heura, que ofereixen productes proteics d’origen vegetal; Natural Machines, que han ideat la primera impressora 3D d’aliments; RawData, autors d’un software de gestió agrícola que combina el big data i la IA per ajudar les empreses de viticultura i horticultura a prendre les millors decisions; Kibus, creadors d’una màquina que cuina aliments deshidratats per a mascotes (premiada aquest maig pel programa Unleashed Accelerator de Purina com una de les sis start-ups petcare més innovadores), i també Agroptima, autors d’una eina mòbil de gestió de granges per a agricultors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.