La geo­política de l’ener­gia, que durant dècades havia con­so­li­dat tota una tera­nyina d’inter­de­pendències entre gene­ra­dors de recur­sos d’ener­gia i els seus com­pra­dors, s’ha vist tras­bal­sada amb l’agressió de Rússia a Ucraïna, en què s’observa la neces­si­tat de des­lliu­rar-se dels lli­gams comer­ci­als nuats amb Rússia pel gas i el petroli. Hom està par­lant a bas­ta­ment de tro­bar nous proveïdors i fins i tot de recu­pe­rar infra­es­truc­tu­res que havien que­dat arra­co­na­des per tal de tor­nar a una certa nor­ma­li­tat de proveïment. D’altra banda, com asse­nyala una munió d’ana­lis­tes, el xoc que com­porta una guerra que fa tre­mo­lar tots els meca­nis­mes de la glo­ba­lit­zació, necessària­ment hau­ria de ser­vir d’esperó per acce­le­rar fins allà on sigui pos­si­ble la tran­sició energètica, per tal que l’ener­gia del sol i el vent vagi arra­bas­sant als com­bus­ti­bles fòssils part del mix de la cis­te­lla energètica. Tan­ma­teix, altres focus d’opinió prou auto­rit­zats ens adver­tei­xen que l’eco­no­mia ha de reduir la seva inten­si­tat energètica com sigui si no volem abo­car-nos a mitjà ter­mini a un col·lapse en què el des­ga­vell geo­polític deri­va­ria de forma ine­vi­ta­ble en nous con­flic­tes bèl·lics. Així com s’ha enfor­tit el con­sens d’aban­do­na­ment dels com­bus­ti­bles fòssils per afron­tar l’emergència climàtica i perquè cada ter­ri­tori pugui avançar en la seva pròpia estratègia de sobi­ra­nia energètica, cal posar sobre la taula la reflexió sobre la reducció del crei­xe­ment econòmic, si més no des­ma­te­ri­a­lit­zar-lo, i que això cris­tal·litzi en grans estratègies en el mitjà i llarg ter­mini. El moment de crisi pot sem­blar ino­portú per albi­rar aquests ide­als, o bé un nou moment de cre­ació.

Del nou mapa mun­dial de gene­ració i con­sum de l’ener­gia, ine­vi­ta­ble­ment en sor­tirà una nova geo­gra­fia de poder i sub­missió. Tot­hom està expec­tant a quin paper -lide­ratge dur o arbi­tratge mode­ra­dor- esgri­mirà la Xina en els pro­pers anys, i si els EUA, tot emer­gint com a campió energètic, li dis­cu­tei­xen aquest rol. Al bell mig, la UE no té cap altra sor­tida que esde­ve­nir, mit­jançant el desen­vo­lu­pa­ment ferm de les ener­gies reno­va­bles en tots els seus eixos, el veri­ta­ble amo de la seva ener­gia si no vol res­tar anor­re­ada al con­cert mun­dial i que el seu indis­cu­ti­ble poten­cial econòmic, sem­pre ben recol­zat en l’apor­tació de conei­xe­ment i de valor afe­git, quedi en entre­dit.