El sec­tor ha patit una atu­rada, i s’està recu­pe­rant, però de manera pro­gres­siva. Efec­ti­va­ment, la Set­mana Santa ha anat molt bé a tot Cata­lu­nya, però a Bar­ce­lona encara no estem ni de bon tros on estàvem abans de la pandèmia: encara no estan oberts tots els esta­bli­ments hote­lers i l’ocu­pació s’està acon­se­guint a costa d’abai­xar el preu. Això en un con­text d’inflació des­bo­cada, la qual cosa fa patir les empre­ses perquè tensa l’explo­tació encara més. Sí, hi ha símpto­mes d’una recu­pe­ració, però també hem d’estar a l’expec­ta­tiva del que passa al món, per exem­ple amb la guerra d’Ucraïna. Som cons­ci­ents de la fra­gi­li­tat no només del turisme, sinó de l’eco­no­mia en el seu con­junt.

No, l’espe­rava. Al final, el sec­tor són empre­ses que han fet ús de la seva capa­ci­tat finan­cera per aguan­tar. Però també perquè tots eren cons­ci­ents que el turisme tor­na­ria. De turisme, n’hi haurà sem­pre perquè la gent es vol moure i conèixer el món. Tant bon punt s’ha obert la pos­si­bi­li­tat, tot­hom s’ha des­plaçat.

Abans de la pandèmia, un son­deig de l’Obser­va­tori de Turisme de la Dipu­tació de Bar­ce­lona de la pri­ma­vera de l’any pas­sat reve­lava que per al 87% dels enques­tats el turisme és posi­tiu o molt posi­tiu. De la mateixa manera, en la segona onada del Baròmetre de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona del 2021 el turisme ocupa el lloc número 11 en la llista de pro­ble­mes de la ciu­tat. Amb això no vull elu­dir que hi ha un tema d’exter­na­li­tats que conei­xem com a sec­tor i com a des­ti­nació i que s’han d’abor­dar, però en ter­mes gene­rals la població con­si­dera el turisme una cosa bene­fi­ci­osa.

Efec­ti­va­ment, l’atu­rada ens ha permès refle­xi­o­nar, i penso que s’han d’inten­tar recon­fi­gu­rar alguns paràmetres i posar alguns límits per anar ajus­tant el turisme a les deman­des de la soci­e­tat. El turisme és un sec­tor estratègic per a Cata­lu­nya i Bar­ce­lona, que forma part d’un sis­tema econòmic i social (no és un sec­tor aïllat), i que res­pon a unes deman­des soci­als que van evo­lu­ci­o­nant, uns can­vis que el turisme també se’ls plan­teja per donar-hi res­posta. Segu­ra­ment ara es vol acce­le­rar aquesta res­posta.

Jo diria que no hi ha pos­si­bi­li­tat de no can­viar, però el que tam­poc no es pot fer és un canvi radi­cal i de cop, això que alguns ano­me­nen “can­viar de model”. Des del meu punt de vista, es tracta de fer una trans­for­mació pro­gres­siva fona­men­tada en cri­te­ris sobre­tot de sos­te­ni­bi­li­tat, que les empre­ses tin­guin clar que han de donar un retorn econòmic però també social. S’han de fer pas­ses a curt ter­mini, en la mesura que es pugui, i alhora tenir una estratègia clara de cap a on es vol anar i plan­te­jar acci­ons a mitjà i llarg ter­mini. En aquest sen­tit, s’hau­ria d’haver après de la importància que les admi­nis­tra­ci­ons es coor­di­nin entre si, que les admi­nis­tra­ci­ons i el sec­tor pri­vat vagin molt de bra­cet, i que les empre­ses col·labo­rin encara més entre si. És la idea d’eco­sis­tema turístic de col·labo­ració i visió com­par­tida.

Per exem­ple, hi ha una qüestió molt impor­tant que és el talent: neces­si­tem per­so­nes pre­pa­ra­des i valo­ra­des que siguin palan­ques de trans­for­mació perquè aques­tes coses pas­sin a dins de les empre­ses i de les des­ti­na­ci­ons turísti­ques. Aquí el sec­tor hau­ria de pen­sar què pot ofe­rir a aques­tes per­so­nes per tenir els millors per fer aquests can­vis.

Bé, això no hau­ria d’espan­tar, perquè és en bene­fici del sec­tor i de la des­ti­nació. Per exem­ple, si hi ha temes que ten­sen molt la ciu­tat, posem per cas, els cre­uers, pro­ba­ble­ment s’ha de ges­ti­o­nar de manera dife­rent: deci­dir qüesti­ons com el volum i el tipus. Això és gestió. Ara bé, jo no diria que no volem cre­ue­ris­tes. Per tant, posar límits i alhora bus­car alter­na­ti­ves. En el tema de l’oferta, en neces­si­tem crear de nova, ben ali­ne­ada amb acti­vi­tats clau que poden ser molt atrac­ti­ves i que no necessària­ment han de ser-ho només pels ele­ments patri­mo­ni­als estàndards.

Per exem­ple, aque­lla vin­cu­lada amb la recerca, a la for­mació, a la salut, a les tec­no­lo­gies... El que vull dir és que cal apro­fi­tar tot l’eco­sis­tema d’acti­vi­tats econòmiques de la ciu­tat per atreure per­so­nes per visi­tar-la o per viure-hi una tem­po­rada. S’han d’iden­ti­fi­car aquests pols que puguin supo­sar una dife­ren­ci­ació i que siguin atrac­tius, i con­ver­tir-los en recur­sos per a aquests visi­tants.

A Bar­ce­lona hi és, i jo crec que és encer­tada. És el que s’ano­mena l’eco­no­mia del visi­tant, i es tracta d’explo­tar tot aquest eco­sis­tema que té la ciu­tat per dife­ren­ciar-se d’altres des­ti­na­ci­ons urba­nes. I perquè generi un valor econòmic encara més trans­ver­sal. Què falta? Aca­bar de posar fil a l’agu­lla. Cal crear una nova oferta que incor­pori aquests ele­ments i que els estruc­turi. El turisme de con­gres­sos no estava estruc­tu­rat, i va cal­dre el Bar­ce­lona Con­ven­cion Bureau i el Cata­lo­nia Con­ven­tion Bureau per gene­rar una infra­es­truc­tura perquè les empre­ses s’hi poses­sin i que es pogués crear un sec­tor potentíssim, que torna a des­per­tar amb força. Neces­si­tem un gran acord de país pel turisme, amb aquesta visió a llarg ter­mini d’inversió i de foment per part d’admi­nis­tra­ci­ons i empre­ses.

Quan penso en la pos­si­ble ampli­ació del Prat no penso només en cri­te­ris turístics, penso en una eco­no­mia diver­si­fi­cada. En aquest sen­tit, crec que amb una visió a mitjà i llarg ter­mini, caldrà fer l’ampli­ació. Per tant, hi estic a favor. De qual­se­vol manera? No. Els cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat s’hau­ran d’apli­car en tots els temes de mobi­li­tat, i la pre­ser­vació d’espais natu­rals haurà de ser com­pa­ti­ble. Un altre tema és que pel que fa a deter­mi­nats vols de curta distància i low cost hi ha alter­na­ti­ves a Cata­lu­nya per no per­dre’ls. Hi ha polítiques que han fet que aquests vols es con­cen­tres­sin a Bar­ce­lona.

Les noves gene­ra­ci­ons ja no es miren el tre­ball com abans, no és que no vul­guin tre­ba­llar, sinó que pot­ser no és la pri­o­ri­tat de la seva vida. Volen que les empre­ses siguin mes par­ti­ci­pa­ti­ves i més sos­te­ni­bles, i ho volen de veri­tat. També s’han de millo­rar les retri­bu­ci­ons. No dic que ara no es pagui d’acord amb els con­ve­nis, ni que siguin retri­bu­ci­ons injus­tes, el que dic és que s’han de millo­rar, sobre­tot per a la gent que té for­mació i que està pre­pa­rada, perquè aquest es el talent que s’ha de rete­nir. Però també s’ha de millo­rar la gestió: la dels hora­ris, la dels torns... Hem d’inten­tar que les per­so­nes puguin con­ci­liar. I és pos­si­ble.

El sec­tor turístic és inten­siu en capi­tal humà i ho seguirà sent. En deter­mi­nats llocs més de base és on hi ha més neces­si­tat. Això que he dit abans ha de ser­vir per a tots els llocs i no només per als de gestió: per­so­nes pre­pa­ra­des que cobrin bé, per sobre de con­veni si apor­ten valor afe­git; l’empresa ho ha de poder recu­pe­rar a través del preu perquè el cli­ent li pagarà més.

Això de com­pe­tir per preu s’hau­ria de revi­sar, perquè ens aju­da­ria a no neces­si­tar tant volum. Un dels ajus­ta­ments a què s’hau­ria de ten­dir és a poder apu­jar el preu i aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat. Això no es fa d’un dia per un altre. Però ha de ser un objec­tiu fona­men­tal. Un dels pre­mis CETT Ali­mara s’ha ator­gat a un estudi d’una uni­ver­si­tat d’Austràlia que aporta infor­mació científica sobre l’impacte d’Airbnb i posa en qüestió algu­nes bon­dats accep­ta­des d’aquest model de negoci. Con­clou que con­tri­bu­eix a pre­ca­rit­zar els ingres­sos de fre­e­lan­cers i de tre­ba­lla­dors de la indústria turística, a abai­xar els preus de l’allot­ja­ment turístic i a ten­sar encara més el mer­cat de l’habi­tatge per a locals. Tot això va en con­tra del que volem.

Es parla molt de limi­tar les pla­ces hote­le­res, quan el que real­ment genera ten­si­ons als resi­dents són els habi­tat­ges d’ús turístic. Per tant, cal limi­tar l’habi­tatge d’ús turístic i con­ti­nuar com­ba­tent l’oferta il·legal.

En turisme tenim mol­tes pimes, i és un fet al qual dono molt valor, perquè pro­por­ci­ona molta auten­ti­ci­tat i un tracte molt directe al cli­ent. I alhora és resi­li­ent, i pot­ser és una de les raons per les quals el turisme està aguan­tant. Les empre­ses han de ser ren­di­bles, però no ho han de ser a costa de la mà d’obra. Han d’inno­var, i la pandèmia ens ha fet veure que s’havien de can­viar coses de l’oferta, eli­mi­nar cos­tos sobrers que es podien opti­mit­zar, fer un altre tipus de màrque­ting més directe al seg­ment que ens adre­cem i ser més sos­te­ni­bles. També hem de tenir mul­ti­na­ci­o­nals que s’adre­cin a un altre tipus de seg­ment i que apor­tin altres valors.

El sec­tor turístic no ha obli­dat el turista de pro­xi­mi­tat, té molta importància perquè ajuda a deses­ta­ci­o­na­lit­zar, a posar en valor temes de patri­moni gas­tronòmic i de patri­moni cul­tu­ral, i fomenta una relació entre ter­ri­to­ris. I si tenim aquesta mirada local serem més autèntics i ens dife­ren­ci­a­rem també per al visi­tant de fora. Però neces­si­tem el visi­tant de fora, i no és incom­pa­ti­ble amb el turisme de pro­xi­mi­tat.

L’admi­nis­tració s’ha tro­bat de cop amb un pro­blema sani­tari molt greu que ha hagut d’aten­dre en pri­mer lloc. Les empre­ses hem sen­tit que l’admi­nis­tració era lenta, però pot­ser no ho podia fer d’una altra manera, sobre­tot a l’inici. Els ERTO han estat una solució molt bona que ha aju­dat molt que mol­tes empre­ses pogues­sin aguan­tar. Han fal­tat aju­des direc­tes sobre­tot per als petits empre­sa­ris i els autònoms. Ara hi ha els fons Next Gene­ra­tion, i espe­rem que les pimes hi puguin tenir accés i que puguin aju­dar en aquest procés de canvi des de la pers­pec­tiva de la digi­ta­lit­zació, la sos­te­ni­bi­li­tat i la for­mació.

El pro­blema de falta de mà d’obra no és exclu­siu del turisme, està pas­sant en molts sec­tors, per tant, estem com­pe­tint i hem de fer els deu­res.

La pandèmia ens va atu­rar, i d’un diven­dres a un dilluns ens vam haver de mobi­lit­zar per ofe­rir for­mació en línia a tots els alum­nes. I vam tenir la capa­ci­tat de fer-ho, perquè ja estàvem en marxa abans. La nos­tra missió és anti­ci­par-nos, i cons­tant­ment estem refle­xi­o­nant per iden­ti­fi­car neces­si­tats del sec­tor; sobre­tot inten­tar lle­gir cap a on anirà el turisme, perquè les per­so­nes que pre­pa­rem desen­vo­lu­pin les capa­ci­tats ade­qua­des per a aquest futur. Així, el curs vinent el CETT ofe­reix nou grau de Negoci Digi­tal i Inno­vació en Turisme. També hem creat el màster de Desen­vo­lu­pa­ment i Llançament de Pro­jec­tes Turístics i un altre en gas­tro­no­mia sos­te­ni­ble. Ens defi­nim com una uni­ver­si­tat apli­cada, una uni­ver­si­tat pro­fes­si­o­na­lit­za­dora i pro­pera al sec­tor, i quan fem recerca la fona­men­tem en aquests rep­tes. A través de la Càtedra UB de Turisme, Hote­le­ria i Gas­tro­no­mia desen­vo­lu­pem con­jun­ta­ment amb l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona indi­ca­dors de sos­te­ni­bi­li­tat turística. Es un conei­xe­ment apli­cat del qual es podrà obser­var l’evo­lució, i que l’Ajun­ta­ment i la Dipu­tació de Bar­ce­lona faran ser­vir per moni­to­rit­zar i deci­dir.

Sí, el turisme va entrar a la uni­ver­si­tat el 1997, és recent en ter­mes acadèmics. Al CETT s’han doc­to­rat vint-i-cinc per­so­nes. A més de la docència, aques­tes per­so­nes són les que es dedi­quen a fer recerca apli­cada i trans­ferència de conei­xe­ment al sec­tor. La digi­ta­lit­zació és un bon ins­tru­ment perquè les dades que hi ha es trans­for­min en infor­mació útil per pren­dre deci­si­ons.