Taxa d’activitat
Probablement es tracta d’una de les ràtios econòmiques menys conegudes pel gran públic, una de les menys utilitzades pels experts, una de gens utilitzada pels polítics i una de les més confoses per als professionals dels mitjans de comunicació. És la ràtio del factor treball.
I per què?, us deveu preguntar. Doncs perquè no és gens glamurosa i sí molt perillosa, ja que posa de manifest massa coses negatives del model productiu d’un país i del seu mercat laboral. Vegem-ho.
La taxa d’activitat del factor treball es defineix com la relació entre les persones d’edats compreses entre els 16 i els 65 anys que manifesten que volen treballar i la població total amb una edat entre 16 i 65 anys. L’avantatge d’aquesta ràtio és que és molt diferent, ja que com més elevada sigui la taxa d’activitat més indicarà que més persones estan disposades a treballar.
La taxa d’activitat parla de la població total que manifesta el seu desig de treballar, la qual cosa inclou tant la població ocupada com la desocupada que vol treballar, independentment que estigui aturada durant una setmana o dos anys. En conseqüència, hi ha una relació indirecta entre la taxa d’activitat i la taxa de desocupació.
Si un país té una taxa d’activitat molt elevada i una taxa de desocupació molt reduïda el que posa de manifest la comparació de totes dues és que una gran part de la població d’aquest país vol treballar i està ocupada. Aquest, per exemple, és el cas de Suïssa. Al revés, un país amb una taxa d’activitat baixa i una taxa de desocupació alta mostra que el nombre de persones en edat laboral que volen treballar és baix i que el nombre de persones desocupades és alt. Aquest és el cas d’Espanya.
El gràfic adjunt mostra dues realitats i un supòsit en el període comprès entre el primer trimestre de l’any 2001 i el quart trimestre del 2021. La línia blava mostra la taxa d’activitat d’Espanya (eix dret); la línia vermella, la taxa de desocupació que Espanya va assolir al llarg d’aquell període de temps, i la línia taronja, la taxa de desocupació que Espanya hauria tingut si la taxa d’activitat hagués estat la que va tenir Suïssa al llarg dels trimestres considerats (ambdues, eix esquerre).
El període de temps considerat és suficientment llarg per extreure algunes conclusions. La primera i més evident: si Espanya hagués tingut la taxa d’activitat de Suïssa, la taxa de desocupació hauria estat molt més elevada, molt més, durant gairebé tot el temps analitzat.
D’altra banda, es pot observar que hi ha una sèrie de fases que queden establertes per l’evolució de l’economia. Entre el 2001 i el 2007, un creixement de la taxa d’activitat per les expectatives d’ocupació que hi havia, alhora que es produïa la caiguda de la desocupació. Fins a finals del 2008, la taxa d’activitat va continuar augmentant, però la de desocupació ja va començar a pujar amb força.
Augment.
La realitat és tossuda. Espanya genera una demanda de feina que és incapaç d’absorbir la seva oferta laboral. El resultat és atur, subocupació i… una taxa d’activitat baixa, és a dir, un baix nombre de persones que manifesten que volen treballar. (I aquí no entrem en temes com la precarietat, la reduïda productivitat d’Espanya, els salaris baixos…).
Quedeu-vos amb un parell de dades. En el tercer trimestre del 2021, mentre que la taxa d’activitat de Suïssa va ser del 84%, la d’Espanya va ser del 59%. Alhora, Suïssa va tenir una taxa de desocupació del 2,5% i Espanya, del 13%. Per meditar.
