STADA España, la filial de la far­macèutica ale­ma­nya STADA Arz­nei­mit­tel AG, té pre­vista l’adqui­sició de nous pro­duc­tes sense recepta de mar­ques reco­ne­gu­des, i noves ali­an­ces de desen­vo­lu­pa­ment o de dis­tri­bució amb altres com­pa­nyies per seguir crei­xent. Així ho ha expli­cat Mar Fábre­gas, la direc­tora gene­ral de Stada España, que asse­gura que on més opor­tu­ni­tats de desen­vo­lu­pa­ment tenen és en health­care i en fàrmacs d’espe­ci­a­li­tat, dues de les seves tres línies de pro­duc­tes.

Ara com ara, la divisió de con­su­mer health­care (‘atenció sanitària’), és a dir, pro­duc­tes sani­ta­ris de cura que no neces­si­ten recepta mèdica, aporta el 20% de la fac­tu­ració de la filial. De fet, a mit­jans de l’any pas­sat, STADA va com­prar a Sanofi setze mar­ques de pro­duc­tes entre les quals incloïa Silo­mat, Mitosyl i Fru­bi­ase, molt ben posi­ci­o­na­des a l’Estat espa­nyol i que encai­xen en l’estratègia de crei­xe­ment de la far­macèutica per als pro­pers exer­ci­cis.

L’altra línia de negoci amb més poten­cial de crei­xe­ment és la de fàrmacs d’espe­ci­a­li­tat, és a dir, medi­ca­ments de pres­cripció mèdica que trac­ten malal­ties cròniques, com­ple­xes o rares, i que tenen carac­terísti­ques con­cre­tes, com ara ele­vats cos­tos anu­als o dis­tri­bució limi­tada. També inclou medi­ca­ments que ofe­rei­xen un segui­ment exhaus­tiu i asses­so­ra­ment inte­gral al paci­ent, com poden ser els oncològics i la medi­cació hos­pi­talària. Ara fa tres anys que STADA va deci­dir diver­si­fi­car-se cap a aquest tipus de fàrmacs i ja con­cen­tren el 10% de les ven­des. En aquesta àrea, per exem­ple, han incor­po­rat bio­si­mi­lars (fàrmacs que man­te­nen la mateixa segu­re­tat i eficàcia que la del medi­ca­ment biològic de referència, però a un cost infe­rior). L’estiu pas­sat van començar a comer­ci­a­lit­zar a l’Estat espa­nyol el bio­si­mi­lar beva­ci­zu­mab.

Per la seva banda, la divisió de negoci de genèrics de STADA (es venen quan el fàrmac ori­gi­nal perd el dret de patent) és, ara com ara, la més madura i amb la que es va ini­ciar l’acti­vi­tat a l’Estat espa­nyol, jus­ta­ment ara fa vint-i-cinc anys i que, amb més de 500 referències, con­cen­tra el 70% de la fac­tu­ració de la com­pa­nyia.

Fábre­gas explica que fa una dècada, el grup va optar per diver­si­fi­car la feina amb altres moda­li­tats de pro­duc­tes i amb noves cate­go­ries i àrees terapèuti­ques, i que es manté en aquesta línia. La diver­si­fi­cació es basa en una estratègia de desen­vo­lu­pa­ment doble, d’una banda amb ali­an­ces amb ter­cers i de l’altra, amb el desen­vo­lu­pa­ment d’inno­vació pròpia que fa des de la seu cen­tral a Ale­ma­nya.

Avui dia, STADA España té en car­tera unes 800 referències i repre­senta un 5% de la fac­tu­ració del con­junt del grup, és a dir, 165 mili­ons d’euros dels 3.250 mili­ons que la mul­ti­na­ci­o­nal va fac­tu­rar l’any pas­sat. El mer­cat espa­nyol va ser un dels que va regis­trar les xifres més bones, amb un crei­xe­ment del 20% de les ven­des res­pecte a l’any ante­rior. “Uns can­vis en la com­pra de genèrics a Anda­lu­sia el desem­bre del 2020 han supo­sat una palanca de crei­xe­ment que, sumada a la recu­pe­ració del mer­cat després de la pandèmia i al crei­xe­ment inorgànic amb l’adqui­sició de pro­duc­tes de Sanofi, explica aquests bons resul­tats”, asse­gura Fábre­gas.

La direc­tora gene­ral de STADA España creu que, tot i que no podran repe­tir el fort crei­xe­ment del 2021, per al 2022 cal­cula un aug­ment de les ven­des d’entre un 7 i un 10%: “Dependrà molt de les oscil·laci­ons del mer­cat.”

Ara com ara, la filial ocupa 276 per­so­nes, 70 de les quals són a les ofi­ci­nes i la resta for­men part de la xarxa comer­cial repar­tida arreu l’Estat. De cara al 2023, la far­macèutica aspira a ampliar la plan­ti­lla de STADA España amb 20 per­so­nes per a l’equip comer­cial, que par­ti­ci­pa­ran en el llançament d’un trac­ta­ment bio­si­mi­lar de Parkin­son.

STADA, que va començar a ope­rar a l’Estat amb medi­ca­ments genèrics fa vint-icinc anys, va haver de fer molta tasca de peda­go­gia i for­mació entre els facul­ta­tius per infor­mar de l’evidència científica d’aquesta tipo­lo­gia de medi­ca­ments. “Des d’ales­ho­res vam fer una aposta per la for­mació, i avui segueix sent un dels nos­tres fets dife­ren­ci­als”, asse­gura la direc­tora gene­ral. De fet, mig miler de met­ges pas­sen cada any per les seves aules for­ma­ti­ves.