Eines

Manual de ‘pesca’ per tenir èxit

Les organitzacions han de tenir present els canvis en els processos de selecció per seduir les noves incorporacions

Els de menys edat volen divertir-se a la feina i tenir reptes constantment

Atreure talent jove d’entre 20 i 30 anys, amb unes habi­li­tats trans­ver­sals com la comu­ni­cació, els idi­o­mes i la tec­no­lo­gia s’ha con­ver­tit en un gran repte per a les empre­ses.

Es tracta d’uns per­fils cada cop més escas­sos i per quals s’ha de com­pe­tir no només amb empre­ses veïnes, sinó amb com­pa­nyies d’arreu del món. Per acon­se­guir aquests emple­ats tan pre­uats, les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als no poden seguir fent ser­vir el sis­tema de cap­tació i retenció que han uti­lit­zat fins ara, i han de tenir pre­sent tots els can­vis que s’han anat gene­rant si volen incor­po­rar jovent amb for­mació i habi­li­tats trans­ver­sals per a les seves plan­ti­lles.

Un d’aquests can­vis és la rapi­desa. Els pro­ces­sos de selecció s’han escurçat. Si fa uns anys des que es publi­cava una oferta fins que s’esco­llia el can­di­dat podia pas­sar, com a mínim, un mes, ara aquest temps s’ha reduït a una set­mana, com a molt. “Si l’empresa no és sufi­ci­ent­ment àgil per cap­tar el can­di­dat que vol, segu­ra­ment ho farà un altra abans”, explica Marta de Llau­der, fun­da­dora i direc­tora de Talent Point, una con­sul­to­ria de recur­sos humans, amb seu a Bar­ce­lona, espe­ci­a­lit­zada en per­fils júniors, que des de fa deu anys orga­nitza JOBar­ce­lona un esde­ve­ni­ment pre­sen­cial en què ajunta empre­ses i can­di­dats joves perquè es cone­guin.

Un altra de les modi­fi­ca­ci­ons en els pro­ces­sos de selecció de talent jove és que l’empresa ha dei­xat de tenir la pae­lla pel mànec, i ara és el can­di­dat qui real­ment acaba fent l’elecció d’on vol tre­ba­llar.

L’ele­vada dis­po­ni­bi­li­tat per tras­lla­dar-se allà on hi ha una oferta de tre­ball també és un dels can­vis impor­tants entre els can­di­dats de menys edat. Les opci­ons de mobi­li­tat inter­na­ci­o­nal han pas­sat a ser un ele­ment molt valo­rat entre els joves i han dei­xat de ser l’incon­ve­ni­ent que tro­ba­ven les gene­ra­ci­ons més grans.

La com­petència pel talent, s’amplia, doncs, i afe­geix un repte més a les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als. I per si no fos poc, espe­ci­al­ment després de la pandèmia i amb la major uti­lit­zació del tele­tre­ball, la com­petència s’ha engran­dit. “Un per­fil dema­nat pot tre­ba­llar des de Bar­ce­lona, amb sous de fora i amb con­di­ci­ons d’altres països, la qual cosa encara posa més pressió a les empre­ses locals”, diu de Llau­der.

Així mateix, amb la digi­ta­lit­zació de les ofer­tes de tre­ball, l’accés a la infor­mació s’ha demo­cra­tit­zat i el talent jove té per­ma­nent­ment noves pro­pos­tes sobre la taula o a només un clic, la qual cosa fa que la rotació dins de les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als sigui cada cop més ele­vada. Allò d’una feina per a tota la vida ha pas­sat a millor vida.

Així doncs, les empre­ses neces­si­ten desen­vo­lu­par eines no només per atreure talent, sinó també per desen­vo­lu­par-lo i que es vul­gui que­dar a l’empresa. Queda des­ter­rat fins i tot el terme de rete­nir el talent, que s’ha de subs­ti­tuir per seduir el talent perquè no marxi.

“Tot i això, totes les empre­ses neces­si­ten un per­cen­tatge de rotació òptim que per­meti garan­tir que segueix entrant gent amb noves mane­res de tre­ba­llar i amb punts de vista dife­rents”, explica Isa­bel Igle­sias, experta en recur­sos humans i fun­da­dora de Sira­nia.

Tan­ma­teix, què han de fer les orga­nit­za­ci­ons per seduir el talent? Marta de Llau­der alerta que els joves neces­si­ten sen­tir-se valo­rats. A més, han de tro­bar que estan apre­nent i que fan una feina que té un impacte en la soci­e­tat, a banda de pas­sar-s’ho bé i estar con­tents. Les com­pa­nyies han de tenir pre­sent que els per­fils més joves es volen diver­tir també a la feina, i que “la feli­ci­tat no és un estat reser­vat només per al temps d’oci”.

Per fer-ho pos­si­ble, algu­nes orga­nit­za­ci­ons han deci­dit crear start-ups per incor­po­rar els més joves, de manera que el talent senti l’adre­na­lina de l’empre­ne­do­ria, o també s’han decan­tat per fer sis­te­mes orga­nit­za­tius basats en pro­jec­tes, que tenen una durada més deter­mi­nada i estan for­mats per equips mul­ti­dis­ci­pli­na­ris.

De Llau­der asse­gura que la mos­tra de la neces­si­tat crei­xent de talent és que des de la seva con­sul­to­ria cada cop l’han d’anar a bus­car a cur­sos més bai­xos. “Abans con­tactàvem amb estu­di­ants de màster o d’últim curs, i ara ja estem bai­xant a segon i ter­cer de car­rera.”

Així doncs, en l’edició d’aquest any del JOBar­ce­lona, que se cele­brarà el pro­per 31 de maig al Camp Nou, han incor­po­rat com a nove­tat una zona específica perquè les start-ups puguin cap­tar talent i per a joves empre­ne­dors d’altres sec­tors. A més del que volen les empre­ses, en l’esde­ve­ni­ment s’ofe­rei­xen acti­vi­tats per apren­dre tot el que neces­sita saber un can­di­dat per tro­bar feina, des de l’auto­co­nei­xe­ment fins a com fer un CV, una entre­vista o com pas­sar una dinàmica i nego­ciar un salari.

El salari emocional ajuda

La irrupció del salari emocional s’ha convertit en una nova eina per evitar la sortida recurrent del personal més preuat, de manera que moltes empreses ofereixen, sempre que els és possible, facilitats per conciliar, avantatges socials o teletreball.

Per aconseguir-ho, les empreses han d’incorporar canvis en el seu lideratge, desterrar els models verticals tradicionals i apostar per models basats en el que es coneix com a softskills, és a dir que tinguin en compte aspectes com la motivació, la intel·ligència emocional i la capacitat resolutiva i d’autogestió, sempre acompanyats de coneixements tècnics i tecnològics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.