Atreure talent jove d’entre 20 i 30 anys, amb unes habi­li­tats trans­ver­sals com la comu­ni­cació, els idi­o­mes i la tec­no­lo­gia s’ha con­ver­tit en un gran repte per a les empre­ses.

Es tracta d’uns per­fils cada cop més escas­sos i per quals s’ha de com­pe­tir no només amb empre­ses veïnes, sinó amb com­pa­nyies d’arreu del món. Per acon­se­guir aquests emple­ats tan pre­uats, les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als no poden seguir fent ser­vir el sis­tema de cap­tació i retenció que han uti­lit­zat fins ara, i han de tenir pre­sent tots els can­vis que s’han anat gene­rant si volen incor­po­rar jovent amb for­mació i habi­li­tats trans­ver­sals per a les seves plan­ti­lles.

Un d’aquests can­vis és la rapi­desa. Els pro­ces­sos de selecció s’han escurçat. Si fa uns anys des que es publi­cava una oferta fins que s’esco­llia el can­di­dat podia pas­sar, com a mínim, un mes, ara aquest temps s’ha reduït a una set­mana, com a molt. “Si l’empresa no és sufi­ci­ent­ment àgil per cap­tar el can­di­dat que vol, segu­ra­ment ho farà un altra abans”, explica Marta de Llau­der, fun­da­dora i direc­tora de Talent Point, una con­sul­to­ria de recur­sos humans, amb seu a Bar­ce­lona, espe­ci­a­lit­zada en per­fils júniors, que des de fa deu anys orga­nitza JOBar­ce­lona un esde­ve­ni­ment pre­sen­cial en què ajunta empre­ses i can­di­dats joves perquè es cone­guin.

Un altra de les modi­fi­ca­ci­ons en els pro­ces­sos de selecció de talent jove és que l’empresa ha dei­xat de tenir la pae­lla pel mànec, i ara és el can­di­dat qui real­ment acaba fent l’elecció d’on vol tre­ba­llar.

L’ele­vada dis­po­ni­bi­li­tat per tras­lla­dar-se allà on hi ha una oferta de tre­ball també és un dels can­vis impor­tants entre els can­di­dats de menys edat. Les opci­ons de mobi­li­tat inter­na­ci­o­nal han pas­sat a ser un ele­ment molt valo­rat entre els joves i han dei­xat de ser l’incon­ve­ni­ent que tro­ba­ven les gene­ra­ci­ons més grans.

La com­petència pel talent, s’amplia, doncs, i afe­geix un repte més a les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als. I per si no fos poc, espe­ci­al­ment després de la pandèmia i amb la major uti­lit­zació del tele­tre­ball, la com­petència s’ha engran­dit. “Un per­fil dema­nat pot tre­ba­llar des de Bar­ce­lona, amb sous de fora i amb con­di­ci­ons d’altres països, la qual cosa encara posa més pressió a les empre­ses locals”, diu de Llau­der.

Així mateix, amb la digi­ta­lit­zació de les ofer­tes de tre­ball, l’accés a la infor­mació s’ha demo­cra­tit­zat i el talent jove té per­ma­nent­ment noves pro­pos­tes sobre la taula o a només un clic, la qual cosa fa que la rotació dins de les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als sigui cada cop més ele­vada. Allò d’una feina per a tota la vida ha pas­sat a millor vida.

Així doncs, les empre­ses neces­si­ten desen­vo­lu­par eines no només per atreure talent, sinó també per desen­vo­lu­par-lo i que es vul­gui que­dar a l’empresa. Queda des­ter­rat fins i tot el terme de rete­nir el talent, que s’ha de subs­ti­tuir per seduir el talent perquè no marxi.

“Tot i això, totes les empre­ses neces­si­ten un per­cen­tatge de rotació òptim que per­meti garan­tir que segueix entrant gent amb noves mane­res de tre­ba­llar i amb punts de vista dife­rents”, explica Isa­bel Igle­sias, experta en recur­sos humans i fun­da­dora de Sira­nia.

Tan­ma­teix, què han de fer les orga­nit­za­ci­ons per seduir el talent? Marta de Llau­der alerta que els joves neces­si­ten sen­tir-se valo­rats. A més, han de tro­bar que estan apre­nent i que fan una feina que té un impacte en la soci­e­tat, a banda de pas­sar-s’ho bé i estar con­tents. Les com­pa­nyies han de tenir pre­sent que els per­fils més joves es volen diver­tir també a la feina, i que “la feli­ci­tat no és un estat reser­vat només per al temps d’oci”.

Per fer-ho pos­si­ble, algu­nes orga­nit­za­ci­ons han deci­dit crear start-ups per incor­po­rar els més joves, de manera que el talent senti l’adre­na­lina de l’empre­ne­do­ria, o també s’han decan­tat per fer sis­te­mes orga­nit­za­tius basats en pro­jec­tes, que tenen una durada més deter­mi­nada i estan for­mats per equips mul­ti­dis­ci­pli­na­ris.

De Llau­der asse­gura que la mos­tra de la neces­si­tat crei­xent de talent és que des de la seva con­sul­to­ria cada cop l’han d’anar a bus­car a cur­sos més bai­xos. “Abans con­tactàvem amb estu­di­ants de màster o d’últim curs, i ara ja estem bai­xant a segon i ter­cer de car­rera.”

Així doncs, en l’edició d’aquest any del JOBar­ce­lona, que se cele­brarà el pro­per 31 de maig al Camp Nou, han incor­po­rat com a nove­tat una zona específica perquè les start-ups puguin cap­tar talent i per a joves empre­ne­dors d’altres sec­tors. A més del que volen les empre­ses, en l’esde­ve­ni­ment s’ofe­rei­xen acti­vi­tats per apren­dre tot el que neces­sita saber un can­di­dat per tro­bar feina, des de l’auto­co­nei­xe­ment fins a com fer un CV, una entre­vista o com pas­sar una dinàmica i nego­ciar un salari.