El pallasso i acti­vista Jordi Pes­ar­ro­dona ha gua­nyat les elec­ci­ons al Secre­ta­riat Naci­o­nal de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), seguit molt de prop per la jurista Dolors Feliu. L’exre­gi­dor d’ERC a Sant Joan de Vila­tor­rada (Bages) i excan­di­dat de JxCat ha rebut un total de 2.306 vots, men­tre que l’advo­cada n’ha acon­se­guit 2.188. L’exdi­pu­tat de la CUP i escrip­tor Julià de Jòdar ha que­dat en ter­cera posició amb 1.997 suports. L’eco­no­mista Ada Fer­rer ha resul­tat quarta i l’exdi­ri­gent de Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència Uriel Ber­tran cinquè. En total, s’han esco­llit 77 nous mem­bres del Secre­ta­riat Naci­o­nal de l’ANC, que haurà de deci­dir d’aquí a una set­mana la per­sona que lide­rarà l’enti­tat sobi­ra­nista els pròxims dos anys.

La decisió es farà efec­tiva el dis­sabte 21 de maig quan se cele­brarà la sessió cons­ti­tu­tiva a Vila­franca del Penedès, on també es vota­ran els càrrecs de vice­pre­sidència, secre­ta­ria i tre­so­re­ria. La per­sona més votada al Secre­ta­riat Naci­o­nal no necessària­ment ha d’assu­mir la pre­sidència.

Quan va pre­sen­tar la can­di­da­tura, Pes­ar­ro­dona ja va dei­xar clar que si era la per­sona “de con­sens” no diria que no a la pre­sidència de l’ANC amb la intenció de “sumar” dins l’enti­tat. Tot i això, la jurista Dolors Feliu sonava per relle­var l’actual pre­si­denta, Eli­senda Palu­zie, al cap­da­vant de l’ANC.

Pes­ar­ro­dona es va fer molt cone­gut per una foto­gra­fia amb un nas de pallasso al cos­tat d’un guàrdia civil davant de la con­se­lle­ria de Gover­nació el setem­bre de 2017. El setem­bre de 2020 va ser con­dem­nat a un any i dos mesos d’inha­bi­li­tació per deso­bediència l’1-O.

Feliu va ser direc­tora gene­ral de Drets i Assump­tes en el govern de Quim Torra i abans direc­tora gene­ral de Ser­veis Con­sul­tius i Coor­di­nació Jurídica de la Gene­ra­li­tat. Ante­ri­or­ment, va exer­cir com advo­cada de la Gene­ra­li­tat i va par­ti­ci­par en la defensa de l’Esta­tut el 2006 davant el TC així com en la defensa dels recur­sos d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat i con­flic­tes de com­petència.