Empreses

Observar i adaptar-se a l’emergència climàtica

A partir de l’anàlisi de dades de satèl·lit i l’elaboració d’algorismes, Lobelia Earth ofereix serveis climàtics a administracions i empreses privades

La firma participa en grans aliances científiques internacionals

L’emergència climàtica ens obli­garà a no defa­llir en un esforç d’adap­tació contínua, i per fer aquest exer­cici caldrà fer una obser­vació acu­rada de l’entorn, extreure’n dades que, per qua­li­tat i quan­ti­tat, ens aju­din a pre­ve­nir l’aug­ment del nivell del mar, els incen­dis, la pèrdua de colli­tes, l’escas­se­dat d’aigua o a dis­se­nyar estratègies per evi­tar que s’abo­qui plàstic al mar.

L’empresa Lobe­lia Earth, una spin-off d’Isard­SAT, firma amb un recor­re­gut impor­tant en el camp de l’obser­vació de la Terra, desen­vo­lupa ser­veis climàtics tot ela­bo­rant models pro­pis de dades d’obser­vació a par­tir de satèl·lits.

Com explica la seva direc­tora, l’oceanògrafa Laia Romero, cofun­da­dora de la com­pa­nyia amb Gui­llermo Grau, el direc­tor tècnic, “les dades ho són tot, pas­sat, pre­sent i futur, i nosal­tres les fem ser­vir amb els algo­ris­mes de pre­cisió com a eina, per endin­sar-nos en l’ava­lu­ació del risc climàtic”. L’equip de dis­set per­so­nes que forma Lobe­lia Earth el com­po­nen oceanògrafs, físics, matemàtics, desen­vo­lu­pa­dors de pro­gra­mari i engi­nyers de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, un grup prou hete­ro­geni “per poder apor­tar conei­xe­ment en pro­gra­mari, intel·ligència arti­fi­cial i algo­ris­mes”, diu Romero. L’empresa, en la seva tasca d’ava­lu­ació de vul­ne­ra­bi­li­tats i opor­tu­ni­tats que genera el canvi climàtic, divi­deix la seva acti­vi­tat, gai­rebé al 50%, entre ser­veis a empre­ses i la par­ti­ci­pació en grans pro­jec­tes inter­na­ci­o­nals que aple­guen col·labo­ra­dors d’arreu. Lobe­lia Earth té la intenció d’aca­bar l’any amb un volum de negoci d’1,5 mili­ons d’euros. Tot i que vol seguir for­mant part de grans ali­an­ces, on pot lluir millor el conei­xe­ment adqui­rit en la lec­tura de les dades climàtiques, vol créixer per la via dels ser­veis i el pro­ducte i ofe­rir el seu pro­gra­mari de ris­cos climàtics a les empre­ses. Així mateix, també volen fer créixer els ser­veis ope­ra­ci­o­nals com pre­dic­ci­ons sobre la humi­tat del sòl i les pro­ba­bi­li­tats de sequera, que poden ser útils, per exem­ple, per a una asse­gu­ra­dora que neces­sita fer pre­vi­si­ons sobre ren­di­ments de cul­tius.

Lobe­lia Earth també està molt còmoda col·labo­rant amb grans orga­nit­za­ci­ons soci­als com ara Oxfam, amb la qual està desen­vo­lu­pant un pro­jecte sobre el poten­cial de cap­tura del CO2 dels bos­cos d’una àrea del Sahel, amb 49 comu­ni­tats locals impli­ca­des. En aquest cas, al pro­ces­sa­ment de les dades de satèl·lit hi han afe­git, com a inno­vació, “la tec­no­lo­gia blockc­hain, que ofe­reix traçabi­li­tat als donants que vul­guin cer­ti­fi­car que la seva con­tri­bució esdevé recurs ecològic”. Un altre pro­jecte de gran abast, con­sis­teix a moni­to­rar la sequera mit­jançant satèl·lits i intel·ligència arti­fi­cial en més de qua­ranta països per pre­ve­nir pla­gues de lla­gos­tes (pro­jecte desen­vo­lu­pat amb la FAO), escas­se­dat d’aigua o incen­dis, entre altres con­tingències. Una altra ini­ci­a­tiva impor­tant és l’ela­bo­ració d’una base de dades de dei­xa­lles de plàstic mari­nes, perquè els científics puguin con­tri­buir a la cerca d’acci­ons de reco­llida del residu. En aquest pro­jecte, que s’ano­mena Ocean Scan, Lobe­lia Earth tre­ba­lla braç a braç amb ESA, NASA i NOAA, entre altres grans estruc­tu­res mul­ti­la­te­rals. Un altre exem­ple del tipus d’asso­ci­ació que cerca és Impe­tus, un pro­jecte de la UE coor­di­nat per Eure­cat en què es crearà un espai de dades perquè diver­ses regi­ons d’Europa puguin com­par­tir infor­mació i experiències per desen­vo­lu­par estratègies d’adap­tació i miti­gació del canvi climàtic. Els socis a Cata­lu­nya són el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i la Uni­ver­si­tat de Girona. A Lobe­lia Earth, que forma part d’enti­tats com la Coa­lició per la Inversió en Clima Resi­li­ent (CCRI, per les seves sigles en anglès), els pre­o­cupa espe­ci­al­ment que la dada física, els can­vis que s’esde­vin­guin al clima, “es tin­guin en compte a l’hora de fixar un model econòmic”: “La inversió que és efi­ci­ent en ter­mes de clima asso­leix un bene­fici més alt, cada dòlar d’una inversió resi­li­ent en té cinc de retorn.”

Experts en aigua, analistes de l’aire

A Lobelia Earth els agrada presentar-se com a experts en l’observació de l’aigua com a recurs, en l’anàlisi de cabals de rius i en risc d’inundacions. “És la nostra especialitat, perquè és on les dades procedents del radar tenen més valor afegit.” I de l’ofici adquirit en prediccions per gestionar millor el recurs hidràulic s’arriba al seguiment de la qualitat de l’aire. Els ciutadans de Barcelona i Madrid tenen a la seva disposició Lobelia Air, una aplicació web que cartografia les concentracions de NO2 i PM10 a peu de carrer. En aquest projecte, Lobelia Earth ha treballat amb el Centre Meteorològic dels Països Baixos, que s’ha guanyat un gran prestigi en aquest camp, en l’elaboració d’algorismes que prediuen l’evolució de la qualitat de l’aire. Com diu Laia Romero, “són dades útils, per exemple, per dissenyar superilles que apaivaguin els efectes de la contaminació atmosfèrica, per tant, tenen un recorregut comercial clar”. I també poden ser una eina perquè plataformes veïnals com Eixample Respira puguin reforçar els seus arguments de denúncia de la mala qualitat de l’aire en aquesta àrea de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.