La guerra d’Ucraïna s’ha traduït en un corriment de terres al mercat de divises, amb un previsible enfortiment del dòlar davant de l’euro –tot fent valdre la seva qualitat de valor refugi– que no amaga, tanmateix, que les coses estan canviant i que la divisa dels EUA, vehicle monetari del 85% de les transaccions al món, presenta esquerdes en la seva hegemonia.

No és cosa d’ara, ja fa uns quants anys que noves potències emergents, com ara el Brasil, l’Índia, la Xina o Sud-àfrica, malden per desempallegar-se de la influència del dòlar o, més ben dit, dels efectes de les crisis financeres que els Estats Units exporten de forma recurrent a tot el món, amb efectes normalment devastadors. Les sancions a Rússia han provocat que Pequín i Moscou hagin obert el seu propi canal per fer transaccions bilaterals amb les seves divises, el CIPS, un veritable sistema de pagaments transfronterers en renminbi (nom oficial de la divisa xinesa), alternatiu al Swift i en què ja participen un centenar de països. Com explica Enrique Díaz-Álvarez, director de riscos d’Ebury, una tecnologia financera que ofereix solucions per a les transaccions amb divises, “la proposta de confiscar les reserves russes ha incentivat que la Xina cerqui vies alternatives de fer pagaments, un procés que, d’altra banda, ja feia temps que es preparava”. Considera que en el temps a venir “pot passar que hi hagi una acumulació de divises en iuans” i que “la situació actual pot servir d’impuls per a la seva internacionalització, que esdevingui divisa refugi i mitjà de pagament principal”.

Semblantment, Albert Grau, CEO de Sforza, firma d’assessorament financer independent, explica que “la divisa xinesa, des del començament de la crisi bèl·lica, ha evidenciat un molt bon comportament, i entre els inversors ja s’observa un canvi significatiu: ja no consideren el iuan una divisa emergent, sinó que ja s’ha internacionalitzat prou per ser un actiu de reserva de divises d’importància, que intervé en molts intercanvis”. Albert Grau creu que aquest pes serà encara més evident amb la digitalització de la divisa xinesa, un procés que Pequín té prou avançat i que permetria pagaments internacionals ràpids, barats i segurs. I, és clar, un poderós candidat a destronar el dòlar com a reserva dominant malgrat que des del regulador xinès, el Banc Popular de la Xina, s’afirmi que no hi ha intencions ocultes i que només es tracta que el mercat triï, per facilitar el comerç i la inversió internacional. De fet, al principi de l’atac rus a Ucraïna, el iuan ja va exercir de refugi, però ha anat afluixant en aquesta missió pel nou brot de covid-19 que ha patit la Xina. Tanmateix, això és fer prospectiva, i ara el que compta és l’estat del vincle dòlar-euro arran de la guerra i d’una inflació descordada. Totes aquestes setmanes, l’euro ha cotitzat un xic per sota o per damunt d’1,05 dòlars, quan els experts creuen que la zona d’equilibri estaria en 1,10 - 1,20 dòlars. Per a Díaz-Álvarez, “el moviment fort de l’apreciació del dòlar arran de la guerra ja s’ha donat, i si el conflicte s’enquista, podríem ser testimonis d’un efecte contrari”. Amb tot, considera que a partir d’ara, la volatilitat que es pugui esdevenir vindrà més aviat pels moviments de pujada dels tipus d’interès, especialment del BCE, que -davant una altíssima inflació a la zona euro del 7,5%- al juliol es veurà obligat a donar suport a l’euro davant el dòlar. És clar que el BCE haurà de filar molt prim, com diu Grau: “Haurà de ser una pujada esglaonada, per no repercutir en el preu dels combustibles fòssils i apujar així encara més la inflació.” El conflicte bèl·lic ha sacsejat tot el quadre de divises, amb guanyadors i perdedors. Entre els primers, com explica Díaz-Álvarez, “hi trobaríem països productors de matèries primeres, els preus de les quals han pujat arran de la invasió, com ara el Brasil, el Perú, Colòmbia i Mèxic, les divises dels quals de mitjana han guanyat valor respecte del dòlar”. Hem pogut veure alces acumulades del real brasiler del 19% des de principis d’any, o del 10% del pes colombià. I entre els perdedors hi hauria molts importadors de combustibles fòssils d’Àsia, com el won sud-coreà, que ha perdut un 2,10% des que ha començat l’any. I si parlem d’Àsia, és important dir que el Japó, tradicionalment un valor refugi quan tremolen les finances, aquest cop no ho ha estat “perquè el Banc del Japó es manté en una política de tipus baixos i compra de bons que deixa la divisa japonesa en un estat de feblesa”, diu Díaz-Álvarez. Pel que fa als països de l’Europa de l’Est, “el pànic inicial a Polònia, Hongria o Txèquia es va poder normalitzar quan el BCE els va proporcionar liquiditat en euros amb l’obertura d’una línia swap (acord entre bancs centrals per bescanviar les seves divises respectives)”.