Política

Estats Units

Trump, acusat d’instigar “l’intent de cop d’estat” al Capitoli

És la principal conclusió del Comitè del Congrés que investiga el fets ocorreguts fa un any i mig

Culpa l’expresident d’animar el seus seguidors en una acció que va deixar cinc morts

L’assalt al Capi­toli del 6 de gener del 2021 va ser la “cul­mi­nació” d’un intent de cop d’Estat per part del pre­si­dent Donald Trump (2017-2021), que va tenir el suport sobre el ter­reny pel grup ultra­dretà Proud Boys. És la prin­ci­pal con­clusió del Comitè del Congrés que està inves­ti­gant el que va pas­sar fa un any i mig.

La pri­mera audiència pública de la comissió inves­ti­ga­dora ha estat mar­cada per vídeos i tes­ti­mo­nis esgar­ri­fo­sos que es van retrans­me­tre en directe per gai­rebé totes les cade­nes de tele­visió del país en horari de màxima audiència, en un intent per impac­tar l’opinió pública nord-ame­ri­cana. “El 6 de gener va ser la cul­mi­nació d’un intent de cop d’Estat, un intent des­ca­rat”,ha afir­mat en començar la sessió el pre­si­dent del comitè, el demòcrata Ben­nie Thomp­son, afro­a­me­ricà de Mis­sis­sipí que ha com­pa­rat aquest dia fosc de la democràcia nord-ame­ri­cana amb els temps de l’escla­vi­tud i el Ku Klux Klan.L Es con­si­dera que l’expre­si­dent va men­tir de forma deli­be­rada en insis­tir que va ser ell qui va gua­nyar les elec­ci­ons del 2020 i no Joe Biden.

Thomp­son i la vice­pre­si­denta del comitè, la repu­bli­cana Liz Che­ney, van des­criure una cons­pi­ració tra­mada amb el detall més gran i amb “set pas­sos” amb l’objec­tiu que Trump romangués al poder mal­grat haver per­dut les elec­ci­ons del 2020 davant de l’actual pre­si­dent, el demòcrata Joe Biden.

En la seva pre­sen­tació, Che­ney, va cri­ti­car l’exman­da­tari amb força: “L’expre­si­dent Trump va ser el que va citar la mul­ti­tud, el que la va con­gre­gar i qui va encen­dre la tru­cada d’aquest atac”.

La legis­la­dora, filla de l’exvi­ce­pre­si­dent Dick Che­ney (2001-2009), és una dels dos repu­bli­cans que com­po­nen el comitè, majo­ritària­ment demòcrata, i que va ser expul­sada del lide­ratge del seu par­tit l’any pas­sat per refu­tar les men­ti­des sobre frau elec­to­ral de Trump.

Che­ney va apro­fi­tar l’ocasió per llançar un mis­satge als seus core­li­gi­o­na­ris, alguns dels quals es fan ressò de teo­ries cons­pi­ratòries que neguen que l’atac passés. “Arri­barà un dia -va avi­sar Che­ney- en què Donald Trump serà història, però el vos­tre des­ho­nor romandrà”.

En una pan­ta­lla col·locada sobre els legis­la­dors, es van anar mos­trant extrac­tes d’entre­vis­tes del comitè amb exas­ses­sors de Trump que van asse­gu­rar que li havien dit a ell o al seu cap de gabi­net, Mark Mea­dows, que les al·lega­ci­ons sobre frau elec­to­ral no eren cer­tes.

També es va pro­jec­tar a l’enorme pan­ta­lla frag­ments de les entre­vis­tes del comitè amb el gen­dre de l’exman­da­tari, Jared Kush­ner, i d’una de les filles de Trump, Ivanka, que va aparèixer per pri­mera vegada públi­ca­ment dient que no es creia la men­tida del frau elec­to­ral.

A banda dels extrac­tes de les entre­vis­tes, el comitè va mos­trar un esgar­rifós vídeo d’uns deu minuts en què es va poder veure alguns dels actes més vio­lents de la torba que havia irrom­put al Capi­toli per evi­tar que se cer­ti­fiqués la victòria de Biden, a cosa que fins lla­vors havia estat un mer tràmit par­la­men­tari.

Asse­guda entre el públic hi havia l’agent afro­a­me­ricà Harry Dunn, que va ser objecte d’atacs racis­tes el dia de l’assalt, i Serena Lie­ben­good, vídua d’un agent cone­gut com a “Howie” pels seus com­panys i que es va suïcidar dies després de l’atac.

A tots dos els hi que­ien les llàgri­mes men­tre, a la pan­ta­lla, es veien les imat­ges de l’assalt i entre les parets de la sala tor­na­ven a sen­tels crits dels que van assal­tar el Capi­toli.

La sala també va poder veure un altre vídeo en què es mos­trava com uns mani­fes­tants ata­ca­ven la poli­cia Caro­line Edwards, una de les pri­me­res a res­pon­dre a l’atac i que va patir una forta lesió cere­bral.

Edwards, una de les tes­ti­mo­nis que ha com­pa­re­gut, va des­criure el que va pas­sar com una “car­nis­se­ria” i una “zona de guerra” en què es “rellis­cava amb la sang de la gent”.

La majo­ria de les imat­ges que va mos­trar el comitè ja s’havien publi­cat, però per pri­mer cop es va per­fi­lar el paper que van tenir els Proud Boys, que van lide­rar la mul­ti­tud dins de l’edi­fici.

De fet, els Proud Boys podrien haver pla­ne­jat abans l’atac i podrien ser una peça clau per saber per què es va pro­duir l’assalt al Capi­toli, van apun­tar els inves­ti­ga­dors.

El dia de l’assalt, Trump va fer un dis­curs al mig­dia fora de la Casa Blanca, en què va ins­tar els seus segui­dors a mar­xar a la seu del Congrés i “llui­tar” per la seva Pre­sidència.

No obs­tant, abans que acabés el dis­curs, “un parell de cen­te­nars” d’inte­grants dels Proud Boys van començar a mar­xar al Congrés, va expli­car a l’audiència el cine­asta britànic Nick Ques­ted, que estava fent un docu­men­tal del grup i feia set­ma­nes que els seguia a tot arreu.

Arri­bar abans al Congrés podria haver permès als Proud Boys ins­pec­ci­o­nar la segu­re­tat i veure on esta­ven ins­tal·lades les tan­ques, va afir­mar Thomp­son.

A l’assalt al Capi­toli, cinc per­so­nes van morir, entre elles un ofi­cial després de patir un infart hores després de l’assalt, i prop de 140 agents van ser agre­dits. A més, qua­tre poli­cies es van suïcidar amb poste­ri­o­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.