Gran angular

El camp busca aliances a Europa

La FCAC entra en grups sectorials per a la defensa de la poma golden i l’avellana, i alhora alerta del risc que la carn i el vi quedin fora de les línies de promoció

L’avellana és una de les produccions més fràgils del sector agrícola
Excloure la carn i el vi de la promoció europea castigarà uns sectors ferits
Ramon Sarroca
President de la FCAC
Hem fet tot el possible per la poma. Ara depèn del poder polític
Albert Capdevila
fruita i horta de la FCAC

En un any en què les empre­ses coo­pe­ra­ti­ves han asso­lit una fac­tu­ració màxima històrica, tan­cant el 2021 amb la xifra de 1.740 mili­ons d’euros, la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya (FCAC) impulsa des del si de diver­sos grups euro­peus acci­ons des­ti­na­des a fre­nar el des­cens de la cotit­zació de la poma gol­den o per acon­se­guir acords que s’enca­mi­nin a una pro­ducció sos­te­ni­ble i de qua­li­tat de l’ave­llana. Paral·lela­ment a aquesta aliança exte­rior, la fede­ració alerta que sec­tors com el de la carn i el vi poden que­dar exclo­sos de les línies euro­pees de pro­moció agro­a­li­mentària. “Si sumem aquests fets a la gelada d’enguany, la més forta del segle, la situ­ació es va com­pli­cant per a molts”, comenta Ramon Sar­roca, pre­si­dent de la fede­ració.

L’evo­lució de la cam­pa­nya de comer­ci­a­lit­zació de la poma gol­den a Cata­lu­nya pre­o­cupa. La FCAC va tras­lla­dar al ple­nari del Comitè Mix de Fruita i Horta, cele­brat l’últim dia de maig a Lis­boa, aquest neguit “perquè les cotit­za­ci­ons han dis­minuït un 25% en relació amb la cam­pa­nya ante­rior”: “Ens pre­o­cupa que aquest des­cens mar­qui el com­por­ta­ment de la pro­pera cam­pa­nya. Per això estem bus­cant ali­an­ces amb la resta de països pro­duc­tors euro­peus que ens per­me­tin tro­bar solu­ci­ons a la tendència que s’arros­sega des de fa diver­ses cam­pa­nyes i que enguany, a Cata­lu­nya, es veurà agreu­jada per la falta de pro­ducció d’aquesta vari­e­tat de poma com a con­seqüència de les gela­des, fet que sig­ni­fi­carà també menys ingres­sos per al pro­duc­tor”, explica Albert Cap­de­vila, por­ta­veu de fruita i horta de la FCAC.

A la reunió de Lis­boa hi van par­ti­ci­par repre­sen­tants de les asso­ci­a­ci­ons de fruita i horta d’Itàlia, França, Por­tu­gal i de la resta de l’Estat, prin­ci­pals pro­duc­tors de fruita de lla­vor a Europa. “El pro­blema es troba en el fet que més de la mei­tat de la poma gol­den que es con­su­meix a l’Estat prové de Polònia, que té una pro­ducció molt alta, però que la ven a uns preus molt infe­ri­ors als cos­tos de pro­ducció de la resta de països euro­peus. Això ens dis­tor­si­ona a tots”, afirma Cap­de­vila.

L’escull polonès.

A Lis­boa es va con­vi­dar els repre­sen­tants polo­ne­sos a par­ti­ci­par en la tro­bada, “però no van voler accep­tar la invi­tació i no es va poder dis­cu­tir com posar remei a aquesta situ­ació”, con­firma el por­ta­veu de la FCAC, que reclama reci­pro­ci­tat: “Volem que tots els euro­peus juguem amb les matei­xes car­tes. Nosal­tres, a Lis­boa, ho vam inten­tar, però no ens en vam sor­tir. Ara depèn dels poders polítics dels dife­rents socis euro­peus i de les nego­ci­a­ci­ons que puguin dur a terme”, diu Cap­de­vila.

D’altra banda, la FCAC és una de les enti­tats impul­so­res del Grup Cory­lus Euro­pae per a l’ave­llana. Es tracta d’un pro­jecte en què par­ti­ci­pen pro­duc­tors i cen­tres de recerca dels prin­ci­pals països euro­peus que con­reen aquesta fruita sec, com l’Estat espa­nyol, Itàlia i França, que repre­sen­ten gai­rebé el 80% de la pro­ducció euro­pea d’ave­llana.

El grup s’ha creat per con­fi­gu­rar una xarxa d’inter­canvi d’infor­mació sobre aquest fruit, per tirar enda­vant acci­ons con­jun­tes a favor d’aquest sec­tor i per cons­truir una iden­ti­tat comuna i pro­moure una pro­ducció euro­pea d’ave­lla­nes sos­te­ni­ble i de qua­li­tat.

Com a objec­tiu prin­ci­pal, “el grup pretén garan­tir la sobi­ra­nia ali­mentària en l’àmbit de l’ave­llana i dei­xar de depen­dre de fins al 80% de les impor­ta­ci­ons”, afirma Sar­roca. Europa pro­du­eix entre 50 i 150.00 tones d’ave­lla­nes, però cada any neces­sita impor­tar mig milió de tones, prin­ci­pal­ment de Tur­quia, per abas­tir el mer­cat. La pro­ducció cata­lana d’aquest fruit repre­senta el 95% del total de l’Estat “i són les coo­pe­ra­ti­ves agràries les que pro­du­ei­xen el 65% del total d’ave­llana del nos­tre país”, con­creta Sar­roca.

Les pla­gues.

La fita del Grup Cory­lus Euro­pae és asso­lir la xifra total que cal desen­vo­lu­pant una pro­ducció d’ave­lla­nes amb tota la seva traçabi­li­tat, sana, segura i res­pec­tu­osa amb el medi ambi­ent. En un comu­ni­cat adreçat a la Comissió Euro­pea, el grup alerta, a més, de les difi­cul­tats afe­gi­des a les quals s’enfronta el sec­tor, les pla­gues, i con­cre­ta­ment la xinxa asiàtica, ara en expansió.

Per poder-hi llui­tar, des del grup es demana tre­ba­llar de manera coor­di­nada i pro­moure i faci­li­tar el reco­nei­xe­ment mutu de pro­duc­tes auto­rit­zats. També es reclama acce­le­rar les auto­rit­za­ci­ons excep­ci­o­nals quan siguin necessàries i apro­var un pro­grama específic de recerca, assaigs de camp i trans­ferència, tant de sis­te­mes alter­na­tius de con­trol de les prin­ci­pals pla­gues i malal­ties del cul­tiu com dels sis­te­mes alter­na­tius o pro­duc­tes fito­sa­ni­ta­ris per al con­trol de nous orga­nis­mes.

En aquest sen­tit, el grup ha recor­dat a la Comissió Euro­pea que es va com­pro­me­tre durant la reunió bila­te­ral anual amb Tur­quia sobre el mer­cat de l’ave­llana, cele­brada el setem­bre de l’any pas­sat, a impul­sar un pla de recerca con­junt UE-Tur­quia amb l’objec­tiu de com­par­tir línies de recerca i infor­mació sobre noves pla­gues, espe­ci­al­ment de la xinxa asiàtica, que tant pre­o­cupa el sec­tor.

“Els efec­tes del canvi climàtic també ame­na­cen la pro­ducció euro­pea d’ave­lla­nes i posen en risc d’aban­do­na­ment del cul­tiu”, afirma Sar­roca, que des­taca que la pro­ducció d’aquesta fruita seca, “amb un dels nivells més alts del món en l’àmbit sani­tari i medi­am­bi­en­tal, és també una de les més fràgils”.

Sense visi­bi­li­tat.

La fede­ració també està molt pre­o­cu­pada per dos dels sec­tors estratègics de l’eco­no­mia cata­lana: la carn i el vi. La Comissió Euro­pea va anun­ciar fa uns mesos que revi­sa­ria la política de pro­moció d’aquests pro­duc­tes euro­peus, insi­nu­ant que pot­ser tant la carn com el vi en que­da­rien fora. L’estratègia Del camp a la taula, pre­vista al Regla­ment 1144/2014, té com a objec­tiu aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat i el con­sum dels pro­duc­tes agra­ris de la Unió Europa, millo­rant la seva visi­bi­li­tat. En aquest sen­tit, la FCAC inci­deix en el fet que tant la vinya com la rama­de­ria són dos sec­tors estratègics i tra­di­ci­o­nals de la indústria agro­a­li­mentària cata­lana, amb dina­misme als mer­cats inter­na­ci­o­nals i un paper estratègic en el man­te­ni­ment de l’acti­vi­tat econòmica i l’arre­la­ment al ter­ri­tori.

A més, segons Sar­roca, “l’exclusió de la carn ver­me­lla i el vi de la política de pro­moció agro­a­li­mentària euro­pea podria agreu­jar la situ­ació d’uns sec­tors que, entre el 2013 i el 2019, van veure reduït el seu con­sum a Cata­lu­nya en un 23%, per a la carn de boví, i en un 24%, per al vi i el cava. Tenint en compte que la indústria càrnia és el prin­ci­pal sec­tor agro­a­li­men­tari del país i repre­senta el 51% en volum d’expor­ta­ci­ons del con­junt de l’Estat, el tema és, si més no, pre­o­cu­pant”.

Sar­roca insis­teix en el fet que “tant el sec­tor rama­der carni com el viti­vinícola coo­pe­ra­tius cata­lans estan com­pro­me­sos amb el com­pli­ment de les nor­ma­ti­ves per pro­por­ci­o­nar a la població ali­ments segurs i de qua­li­tat i que, per tant, la seva exclusió de la política de pro­moció per part de la Comissió Euro­pea envi­a­ria un mis­satge erroni a la soci­e­tat, donant per fet que es tracta de pro­duc­tes no salu­da­bles ni sos­te­ni­bles, i alhora posa­ria en risc la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica i social d’aquests dos sec­tors”.

Mal­grat les situ­a­ci­ons des­cri­tes, les 193 empre­ses coo­pe­ra­ti­ves que con­for­men la FCAC van asso­lir l’any pas­sat una fac­tu­ració històrica, que es va incre­men­tar en 76,3 mili­ons d’euros, un 4,6% més res­pecte a la del 2020. També va aug­men­tar en un 6,2% la fac­tu­ració mit­jana per coo­pe­ra­tiva i en un 7% la cor­res­po­nent al soci pro­duc­tor.

L’Estat oblida l’oliverar català

Només al voltant de 4.000 hectàrees d’oliverar de les 110.000 que hi ha a Catalunya podran acollir-se a la nova proposta que ha fet el Ministeri d’Agricultura en relació amb l’ajut que pretén evitar l’abandonament de l’oliverar amb dificultats específiques i alt valor ambiental. Segons Antoni Galcerán, responsable de l’oliva de la FCAC, “la limitació de l’ajut només a les oliveres plantades en superfície de secà i amb una densitat màxima de 80 arbres per hectàrea pot acabar deixant fora més del 60% de les 12.000 hectàrees que el Departament d’Agricultura havia previst en un primer estudi d’impacte”. El Baix Ebre i el Montsià són les dues comarques que es veurien més afectades per la nova restricció.

Aquesta mesura se suma a la prevista al pla estratègic de la PAC, que ja excloïa la gran majoria de zones productores de Lleida i Tarragona, on es cultiva olivera arbequina i altres varietats en finques tradicionals amb una productivitat baixa. “La proposta ha d’augmentar la densitat per hectàrea fins als 90/100 arbres perquè no quedi fora la pràctica totalitat de l’oliverar català. Si no es fa, s’incrementarà el risc d’abandonament d’aquest cultiu tradicional”, afirma Galceran.

L’ajut del ministeri també es limita al cultiu de secà i amb un pendent superior al 20%. “Deixa de banda el regadiu de suport que tenim a Catalunya i també en queden exclosos tots els nostres conreus pel que fa al requisit del pendent, una antiga reivindicació de l’olivar d’Andalusia. A més, la limitació pressupostària de 27,6 milions d’euros és una xifra clarament insuficient per a un cultiu estratègic, tant a nivell econòmic, com social i ecològic, com ho és l’olivera”, incideix Galceran.

Tenint en compte que l’Estat espanyol és el primer productor mundial d’oli d’oliva, i que les cooperatives agràries catalanes elaboren el 73% del total d’oli d’oliva del país, la nova proposta del ministeri no sembla la millor decisió per al sector a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.