Hem de pensar seriosament si volem viure per treballar o treballar per viure. Com més guanyes, més gastes, i acabes entrant en una roda de consum sense sentit, adquirint i posseint moltes coses que no necessites. A les escoles de negoci t’ensenyen que has de créixer al màxim i per sobre de tot, i jo dic: has de pensar a còpia de què creixes i a costa de què.

Hem de ser productius i focalitzar-nos en les coses realment importants. Si el 20% de la nostra cartera de clients és el que ens aporta negoci, ens hem de centrar en ells i en tot allò que afavoreix la rendibilitat de l’empresa. Però no només això, també hem de pensar que hem de deixar un món millor, i l’excés de consum no va per aquest camí. Hem de ser sostenibles.

Em va fer obrir els ulls, em va fer adonar que el nostre temps és el bé més valuós que tenim, i que jo l’havia malbaratat a fons. Vaig veure que estàvem sobredimensionats, que el nostre objectiu principal era fer créixer l’empresa, internacionalitzar-la, però per fer-ho ens vam endeutar molt i això comportava molt neguit i hores i hores a la feina. Em va regirar molts conceptes adquirits al llarg de la vida. Vaig aprendre que hem de ser capaços de prescindir de tot el que no sigui necessari per poder gaudir més de tot el que ens envolta. I a poc a poc, ho he anat aplicant.

Si t’obsessiones amb el creixement, perds el focus central del teu mercat inicial i deixes de banda els clients que realment són la base del teu negoci, aquells que t’aporten la rendibilitat que necessites. D’altra banda, en l’aspecte financer et carregues de deutes per poder-hi fer front. Hem de pensar si aquest creixement és realment necessari per al nostre negoci, perquè la motxilla que aquest pot representar és excessivament feixuga.

M’agrada predicar amb l’exemple i, per tant, vaig aplicar el concepte a l’empresa i en l’àmbit personal. Vam començar pas a pas. A l’empresa ens vam desfer de tot allò que no era imprescindible i vam aconseguir tenir un espai més diàfan, hem incorporat tecnologies per prescindir totalment del paper, vam reduir també plantilla perquè ens vam concentrar en els clients del nostre mercat i a augmentar el portafolis, però només d’aquests clients que ens aportaven rendibilitat al negoci. I hem aconseguit reduir la morositat pràcticament a zero. Ara puc dir que som una empresa minimalista

També ha estat un gran canvi. Abans treballava deu hores diàries i m’emportava els temes de la feina a casa, perquè no deixaves de pensar-hi. Consumir era habitual. Ara això ha canviat. Controlem les despeses de la llar perquè pensem en el malbaratament i actuem de manera responsable amb el planeta. Hem de pensar més a recuperar i reparar que no pas a llençar. Ara treballo com a molt cinc o sis hores als matins, i a les tardes vaig al Club Tennis Barcino a fer esport i a xerrar amb els amics. Tinc temps per acompanyar i anar a buscar el meu fill petit a l’escola, que feia anys que no ho feia.

I tant! Soc molt més feliç, gaudeixo de la vida, l’empresa va millor, guanyem més diners que abans, treballo moltes menys hores i ja no viatjo tant. He malgastat vuit anys de la meva vida intentant fer créixer ràpid l’empresa quan no era necessari. Ara em focalitzo en allò important i no en allò urgent. I, a més, ara faig el possible per deixar un món una mica millor. Estic satisfet d’haver pres aquestes decisions.

És important centrar-se en el cor del negoci, no acumular ni tasques ni productes que no calen, no oblidar que la digitalització és una molt bona inversió de present i de futur. És molt important revisar de manera periòdica el portafolis de clients i prescindir d’aquells que no aporten rendibilitat a l’empresa, tant en l’apsecte econòmic com de dedicació. També en contra del que diuen a les escoles de negoci, el client no sempre té raó i, per tant, s’ha d’aprendre a dir no i posar al davant l’interès del negoci.

Me l’he autoeditat i la impressió és sota demanda. Es pot trobar al web d’Amazon i al meu personal . Però millor l’ebook, per sostenibilitat.