“El minimalisme et fa posar el focus en el que és important, no en el que és urgent”

Hem de pen­sar seri­o­sa­ment si volem viure per tre­ba­llar o tre­ba­llar per viure. Com més gua­nyes, més gas­tes, i aca­bes entrant en una roda de con­sum sense sen­tit, adqui­rint i pos­seint mol­tes coses que no neces­si­tes. A les esco­les de negoci t’ense­nyen que has de créixer al màxim i per sobre de tot, i jo dic: has de pen­sar a còpia de què crei­xes i a costa de què.

Hem de ser pro­duc­tius i foca­lit­zar-nos en les coses real­ment impor­tants. Si el 20% de la nos­tra car­tera de cli­ents és el que ens aporta negoci, ens hem de cen­trar en ells i en tot allò que afa­vo­reix la ren­di­bi­li­tat de l’empresa. Però no només això, també hem de pen­sar que hem de dei­xar un món millor, i l’excés de con­sum no va per aquest camí. Hem de ser sos­te­ni­bles.

Em va fer obrir els ulls, em va fer ado­nar que el nos­tre temps és el bé més valuós que tenim, i que jo l’havia mal­ba­ra­tat a fons. Vaig veure que estàvem sobre­di­men­si­o­nats, que el nos­tre objec­tiu prin­ci­pal era fer créixer l’empresa, inter­na­ci­o­na­lit­zar-la, però per fer-ho ens vam endeu­tar molt i això com­por­tava molt neguit i hores i hores a la feina. Em va regi­rar molts con­cep­tes adqui­rits al llarg de la vida. Vaig apren­dre que hem de ser capaços de pres­cin­dir de tot el que no sigui neces­sari per poder gau­dir més de tot el que ens envolta. I a poc a poc, ho he anat apli­cant.

Si t’obses­si­o­nes amb el crei­xe­ment, perds el focus cen­tral del teu mer­cat ini­cial i dei­xes de banda els cli­ents que real­ment són la base del teu negoci, aquells que t’apor­ten la ren­di­bi­li­tat que neces­si­tes. D’altra banda, en l’aspecte finan­cer et car­re­gues de deu­tes per poder-hi fer front. Hem de pen­sar si aquest crei­xe­ment és real­ment neces­sari per al nos­tre negoci, perquè la mot­xi­lla que aquest pot repre­sen­tar és exces­si­va­ment fei­xuga.

M’agrada pre­di­car amb l’exem­ple i, per tant, vaig apli­car el con­cepte a l’empresa i en l’àmbit per­so­nal. Vam començar pas a pas. A l’empresa ens vam des­fer de tot allò que no era impres­cin­di­ble i vam acon­se­guir tenir un espai més diàfan, hem incor­po­rat tec­no­lo­gies per pres­cin­dir total­ment del paper, vam reduir també plan­ti­lla perquè ens vam con­cen­trar en els cli­ents del nos­tre mer­cat i a aug­men­tar el por­ta­fo­lis, però només d’aquests cli­ents que ens apor­ta­ven ren­di­bi­li­tat al negoci. I hem acon­se­guit reduir la moro­si­tat pràcti­ca­ment a zero. Ara puc dir que som una empresa mini­ma­lista

També ha estat un gran canvi. Abans tre­ba­llava deu hores diàries i m’empor­tava els temes de la feina a casa, perquè no dei­xa­ves de pen­sar-hi. Con­su­mir era habi­tual. Ara això ha can­viat. Con­tro­lem les des­pe­ses de la llar perquè pen­sem en el mal­ba­ra­ta­ment i actuem de manera res­pon­sa­ble amb el pla­neta. Hem de pen­sar més a recu­pe­rar i repa­rar que no pas a llençar. Ara tre­ba­llo com a molt cinc o sis hores als matins, i a les tar­des vaig al Club Ten­nis Bar­cino a fer esport i a xer­rar amb els amics. Tinc temps per acom­pa­nyar i anar a bus­car el meu fill petit a l’escola, que feia anys que no ho feia.

I tant! Soc molt més feliç, gau­deixo de la vida, l’empresa va millor, gua­nyem més diners que abans, tre­ba­llo mol­tes menys hores i ja no viatjo tant. He mal­gas­tat vuit anys de la meva vida inten­tant fer créixer ràpid l’empresa quan no era neces­sari. Ara em foca­litzo en allò impor­tant i no en allò urgent. I, a més, ara faig el pos­si­ble per dei­xar un món una mica millor. Estic satis­fet d’haver pres aques­tes deci­si­ons.

És impor­tant cen­trar-se en el cor del negoci, no acu­mu­lar ni tas­ques ni pro­duc­tes que no calen, no obli­dar que la digi­ta­lit­zació és una molt bona inversió de pre­sent i de futur. És molt impor­tant revi­sar de manera periòdica el por­ta­fo­lis de cli­ents i pres­cin­dir d’aquells que no apor­ten ren­di­bi­li­tat a l’empresa, tant en l’apsecte econòmic com de dedi­cació. També en con­tra del que diuen a les esco­les de negoci, el cli­ent no sem­pre té raó i, per tant, s’ha d’apren­dre a dir no i posar al davant l’interès del negoci.

Me l’he auto­e­di­tat i la impressió és sota demanda. Es pot tro­bar al web d’Ama­zon i al meu per­so­nal . Però millor l’ebook, per sos­te­ni­bi­li­tat.