Atur versus PIB?
La meva col·laboració d’aquest mes és fonamentalment visual, de manera que, si ho considereu convenient, haureu de posar la vostra atenció i el vostre poder de deducció a observar el gràfic adjunt.
El gràfic, elaborat a partir de les dades que figuren en l’informe World Economic Outlook April 2022, publicat per l’FMI, mostra per a Espanya, des del 1980 i fins a l’estimació per al 2027, l’evolució del PIB per capita en dòlars estatunidencs corrents de cada any. Jo he afegit aquesta evolució del PIB per capita, però en dòlars del 2027, considerant les estimacions d’inflació dutes a terme per l’FMI entre el 2022 i el 2027.
Entre el 1980 i l’estimació feta per al 2027, el PIB per capita d’Espanya en dòlars nominals s’ha incrementat el 514%. No obstant això, en dòlars constants, l’augment s’ha vist reduït al 108%. Això és degut, exclusivament, a la inflació desmesurada que Espanya ha patit en molts dels anys de la sèrie cronològica considerada.
El PIB per capita pot evolucionar segons diverses circumstàncies: el creixement econòmic n’és una i les variacions en la població, una altra. Així mateix, els desastres naturals poden fer que s’enfonsi i efectes externs provocats en una zona econòmicament sensible del planeta poden afectar seriosament la seva evolució. Tanmateix, una cosa és el que succeeix amb el PIB en diners de cada moment i una altra l’evolució tenint en compte la inflació. I un dels problemes tradicionals d’Espanya al llarg dels anys ha estat la inflació.
En moneda corrent de cada any, el PIB per capita d’Espanya va ascendir a 6.128 dòlars el 1980, i l’FMI estima que seran 37.648 dòlars el 2027. Ara bé, introduint la inflació als càlculs, les coses van ser molt diferents: aquests dòlars del 1980 es transformen en 18.078 un cop convertits en dòlars del 2027, la qual cosa posa de manifest el drenatge que la inflació ha causat al poder adquisitiu per capita a Espanya. Un verdader problema social i un altre d’econòmic, ja que el PIB per capita, en certa manera, és una mesura de la productivitat, per la qual cosa aquest drenatge afecta la competitivitat de l’economia espanyola.
I el més dolent és que amb el poder adquisitiu passa el mateix que amb els ingressos perduts, per exemple, durant el període de confinament de la pandèmia: mai es recuperaran.
Ara observeu el gràfic i compareu períodes. Per exemple, si les estimacions de l’FMI es compleixen el 2027, el PIB per capita equivaldrà al real que Espanya hauria tingut el 2005 sense el drenatge inflacionari experimentat. Per meditar.
