Gran angular

L’oci pren posicions en el comerç

El sector s’esforça a trobar les baules que transmetin allò que el consumidor vol rebre quan entra en botigues físiques i virtuals, i que va molt més enllà de l’acció de comprar

Avui dia, disposar d’una base de dades dels clients és fonamental
Les noves formes de consum superen el que és la venda tradicional
Cristina Domènech
Cofundadora del Rec.0
Ara tenim un consumidor híbrid, i això fa que el punt de venda s’hagi de reinterpretar
Martín Vivancos
Eada Business School
La tecnologia és un bon recurs per fer la compra més participativa
Ana López
Manager del Kid’s Cluster

El comerç de l’Estat neces­sita una unió, i una missió comuna: girar la seva mirada cap a les uni­ver­si­tats, esco­les de negoci, ins­ti­tuts... Girar la seva mirada molt més del que de manera pun­tual ho ha anat fent. Això no és un post de Linke­dIn. És una crida d’emergència”, escri­via l’abril pas­sat en la xarxa pro­fes­si­o­nal Lau­re­ano Turi­enzo, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Española del Retail.

El comerç electrònic, sobre­tot en mans de grans pla­ta­for­mes com ara Ama­zon i Ali­Ex­press és, per a molts, la gran amenaça del sec­tor, però el cert és que el con­su­mi­dor no dei­xarà de com­prar ràpid, amb garan­ties ple­nes de devo­lució –gratuïta– i a un preu sovint més econòmic. El comerç electrònic va batre rècords a Cata­lu­nya l’any pas­sat, asso­lint 94 mili­ons d’ope­ra­ci­ons, fet que suposa també un repte per a la mobi­li­tat urbana i la sos­te­ni­bi­li­tat.

La pandèmia va impul­sar aquest canal comer­cial, que ha vin­gut per que­dar-se i con­ti­nuar crei­xent. Almenys així ho indica el fet que Ama­zon anunciés el setem­bre de l’any pas­sat la intenció de con­trac­tar 55.000 emple­ats de l’àrea tec­nològica a escala mun­dial. “La pandèmia va acti­var tots els sec­tors, va ser un acce­le­ra­dor d’inno­vació i estratègia. Cer­ta­ment el comerç electrònic ha irrom­put amb força i ha por­tat un canvi de ritme. Ara tenim un con­su­mi­dor híbrid, i això fa que el punt de venda s’hagi de rein­ter­pre­tar”, afirma Martín Vivan­cos, pro­fes­sor de retail i màrque­ting a EADA Busi­ness School.

Aquesta rein­ter­pre­tació depèn, per a alguns, d’ampliar els hora­ris comer­ci­als. Bar­ce­lona Oberta, la Unió d’Eixos Comer­ci­als i Turístics de la ciu­tat, va anun­ciar que les boti­gues situ­a­des a la zona turística obri­rien també els diu­men­ges i fes­tius, des del 15 de maig fins al 15 de setem­bre. “És una mesura que està gene­rant molt debat i hau­rem d’espe­rar a veure els resul­tats que aporta, però el cert és que bene­fi­ciarà for­mats molt con­crets, que no són pas els del comerç tra­di­ci­o­nal i de pro­xi­mi­tat”, comenta Joan Car­les Cal­bet, pre­si­dent de Retail­cat, la Unió d’Enti­tats de Retail de Cata­lu­nya. “No per obrir més hores es ven més”, rebla.

Deu­res pen­dents.

La post­pandèmia ha retor­nat els turis­tes, ha alen­tit el comerç electrònic i ha fet que la gent torni a omplir els car­rers i les boti­gues. L’indi­ca­dor men­sual de Comer­tia, l’Asso­ci­ació Cata­lana de l’Empresa Fami­liar del Retail, indica que el maig pas­sat les ven­des dels seus socis van aug­men­tar un 8,6% res­pecte a les xifres pre­pandèmia, superant cada mes d’enguany les pre­vi­si­ons de ven­des. Tot i això, el pes de les ope­ra­ci­ons en línia es van situar en el 7,3%.

“Els comer­ci­ants se seguei­xen quei­xant de les grans superfícies, tot i que fa més de trenta anys que van arri­bar. Quins deu­res no s’han fet bé? El con­su­mi­dor no ha can­viat d’avui per demà, però hem ana­lit­zat poc la com­petència i el cli­ent”, afirma Vivan­cos.

Segons ell, ser boti­guer o retai­ler marca la diferència: “El boti­guer es pensa que l’èxit del pas­sat és garan­tia de l’èxit del futur i, en la majo­ria de casos, ha optat per la super­vivència, però la seva gran amenaça no són el comerç electrònic o les grans superfícies, sinó ell mateix. En canvi, el retai­ler s’ha con­ver­tit en expert del que neces­sita el con­su­mi­dor.”

La clau de volta del comerç local es troba, per a Vivan­cos, en la gestió de la car­tera de cli­ents: “S’ha de tenir una bona base de dades dels cli­ents, tant físics com digi­tals, i no fixar-se només en el tiquet de com­pra. Lla­vors es podran fer acci­ons de fide­lit­zació, donar als cli­ents allò que volen, esti­gui o no rela­ci­o­nat amb les ven­des.” I posa un exem­ple de l’acció que va empren­dre una per­ru­que­ria de Mataró durant el con­fi­na­ment: “Com que no podia aten­dre els seus cli­ents, va pen­jar tuto­ri­als a la xarxa de com es podien tenyir els cabells a casa i els feia arri­bar, si volien, els pro­duc­tes neces­sa­ris a domi­cili. Al con­trari de per­dre cli­ents, els va fide­lit­zar.”

La gestió de les bases de dades, la incor­po­ració de tec­no­lo­gia al negoci i també del con­cepte d’ofe­rir ser­veis als con­su­mi­dors més enllà de la venda de pro­duc­tes marca el camí a seguir dels comer­ci­ants d’avui en dia.

Les xar­xes soci­als són un altre camp a tenir molt en compte. “A més de con­su­mi­dor, el cli­ent és pro­su­mi­dor, és a dir, pro­duc­tor i con­su­mi­dor de con­tin­guts a les xar­xes. Ser cons­ci­ent d’aquest paper és vital per al negoci, perquè el cli­ent pro­du­eix con­tin­guts a les xar­xes a cost zero. Per tant, el comer­ci­ant també ha de saber ges­ti­o­nar les xar­xes. No pot obrir la per­si­ana i espe­rar que entri la gent. Ha de crear imants digi­tals i físics perquè el cli­ent esti­gui con­nec­tat amb ell”, alerta.

Les noves gene­ra­ci­ons, a més, són més cons­ci­ents del propi con­sum, volen pro­duc­tes més salu­da­bles, més sos­te­ni­bles i amb rere­fons social. També bus­quen pro­xi­mi­tat i sen­tir-se cui­dats de manera molt per­so­na­lit­zada. Bona part del comerç n’és cons­ci­ent, i l’admi­nis­tració posa també eines al seu abast.

El Pla de trans­for­mació digi­tal del comerç, pre­sen­tat pel govern el 2017, dota els comer­ci­ants de l’eina Auto­di­agnosi TIC que els per­met conèixer el seu estat de madu­resa digi­tal. Asso­ci­a­ci­ons comar­cals i locals for­men en eines digi­tals que aju­den a la com­pe­ti­ti­vi­tat dels nego­cis. Els plans de digi­ta­lit­zació del comerç, uns més ambi­ci­o­sos que altres, estan inclo­sos en les agen­des dels ajun­ta­ments de les qua­tre capi­tals del país. Les diver­ses asso­ci­a­ci­ons de comer­ci­ants i els clústers també han nas­cut amb aquest objec­tiu: fer més com­pe­ti­tius els sec­tors.

En aquest sen­tit, des­taca la tasca que desen­vo­lupa el Kid’s Clus­ter, un eco­sis­tema de vui­tanta empre­ses i enti­tats ori­en­ta­des al sec­tor infan­til i fami­liar. “Bus­quem inno­var a través de la col·labo­ració per ofe­rir l’experiència que busca el con­su­mi­dor”, afirma Ana López, mana­ger del clúster, que avança que el juny pas­sat es va posar en marxa un estudi que pretén ana­lit­zar el com­por­ta­ment del cli­ent tant en un entorn físic com en línia, a través de l’ús de meto­do­lo­gies basa­des en l’apli­cació de la indústria 4.0, el moni­to­ratge de l’experiència del con­su­mi­dor a través de la seva sen­so­rit­zació i el neu­romàrque­ting. “Som cons­ci­ents que hem d’avançar, que el comerç electrònic és un gran player, però que el punt de venda físic és ter­ri­tori i pro­xi­mi­tat, i aquí tenim molts rep­tes i opor­tu­ni­tats de millora”, asse­gura.

Els esforços, segons ella, “s’han de diri­gir cap a fer la com­pra més lúdica, més par­ti­ci­pa­tiva, més interac­tiva i més immer­siva”: “I per a tot això, la tec­no­lo­gia és un bon recurs. El comerç, a hores d’ara, busca el seu lloc amb el nou con­su­mi­dor.”

Encert.

Els qui sem­bla que han tro­bat allò que el con­su­mi­dor busca són els orga­nit­za­dors del Rec.0, que té lloc dos cops l’any –pri­ma­vera i tar­dor–, a Igua­lada. Amb l’objec­tiu de rei­vin­di­car i sal­var el barri del Rec de la ciu­tat, antiga ubi­cació de mol­tes ado­be­ries que han dei­xat joies fabrils sense ús, han acon­se­guit un èxit comer­cial sense pre­ce­dents, com­bi­nant les com­pres amb l’oci. En tan sols qua­tre dies, la 12a edició d’aquest fes­ti­val de pop-up sto­res va sumar 100.000 visi­tants, que van omplir les 54 ado­be­ries con­ver­ti­des en boti­gues de moda efímeres.

“Al Rec.0 es dig­ni­fica l’estoc però també és sinònim de nous dis­se­nya­dors, sos­te­ni­bi­li­tat, eco­no­mia cir­cu­lar, música, tea­tre, tallers, gas­tro­no­mia, visi­tes guia­des a les ado­be­ries, xer­ra­des... Tot gratuït. Es tracta d’una experiència única que també dina­mitza el comerç de la ciu­tat”, explica Cris­tina Domènech, una de les sis per­so­nes que van idear el Rec.0.

Asse­gura que són “pio­ners en experiència de retail” i “acti­vis­tes més que empre­sa­ris”. Van començar amb una desena de mar­ques i ara en par­ti­ci­pen més de cent.

El Pri­mer Mer­cat d’Inter­canvi Rec.0, on més de 300 per­so­nes que es van inter­can­viar més de 4.000 peces usa­des, va tenir un èxit espec­ta­cu­lar, com també l’Espai Moda Sos­te­ni­ble, que va aco­llir mar­ques amb valor social i xer­ra­des sobre el futur de la cir­cu­la­ri­tat a la moda, i l’espai de venda de roba a pes. “Això vol dir que les noves for­mes de con­sum superen el que és la venda tra­di­ci­o­nal”, diu Domènech.

“El Rec.0 té un ves­sant econòmic i social que m’atreu. Aquí, cada local explica la seva història. Els orga­nit­za­dors, amb una visió molt fresca, tenen la capa­ci­tat de rein­ven­tar-se any rere any”, afirma el dis­se­nya­dor Josep Abril, pre­sent al Rec.0 des de la pri­mera edició. També nous dis­se­nya­dors al cos­tat dels mes­tres, com Rosa Vila­seca, que va pre­sen­tar la seva marca I am Bold, “roba per a dones que sobre­sur­ten, com la tipo­gra­fia, amb for­mes que no encai­xen amb les talles habi­tu­als”, rebla.

Joies, xarxes i música col·laborativa

Web per mostrar el producte. Instagram i TikTok per donar-lo a conèixer i convocar els clients/seguidors a trobades d’oci nocturn en una sala privada, amb aforament limitat i prèvia compra d’entrada a un preu mòdic, que inclou sopar de càtering. Com a acompanyament, un llista de música fet de manera col·laborativa perquè tots els assistents se sentin partícips de l’esdeveniment. Així han plantejat Gal·la Hidalgo i Hugo Ramos la promoció de la seva joieria en línia Cco Brunette , nascuda ara fa tot just un any, a Santa Perpetua de Mogoda, on resideix la parella. “Volíem posar cara als nostres seguidors fent una cosa diferent i passant una bona estona junts”, expliquen. Dissenyen joies modernes i assequibles –arracades, collarets, polseres i anells–, amb plata 1a de llei, or xapat de 24 quirats, zircònia... Ara han incorporat una col·lecció d’estiu, amb granadures i perles cultivades en aigua dolça. Gal·la estudia per a auxiliar d’infermeria i Hugo radioteràpia, dosimetria i medicina nuclear. Tenen 17 anys i una visió àmplia del que és el comerç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.