Quinze anys després de la gran apagada
REE diu que la xarxa elèctrica de Barcelona és més resilient i revela que el 2021 hi va haver una avaria potencialment més greu que la del 2007 que es va resoldre sense talls de llum
Aquell 23 de juliol de l’any 2007 les obres del TAV avançaven amb dificultats cap a Barcelona i encara no es presagiaven els greus problemes a rodalies que esdevindrien a l’octubre. A mig matí d’aquell dilluns, un cable aeri d’Endesa va caure a la subestació de Red Eléctrica de España (REE) de Can Rigal, a l’Hospitalet de Llobregat, fent curtcircuit i desencadenant un seguit d’incidents de gravetat creixent que van acabar deixant inoperativa part de la xarxa d’alta tensió que discorre per Barcelona. El tall del subministrament elèctric va afectar uns 323.000 abonats en un primer moment en plena canícula d’estiu.
A poc a poc es va anar restablint el servei però alguns clients van haver d’esperar tres dies mentre s’obrien rases als carrers de la ciutat per tirar cables i s’instal·laven generadors; actuacions d’urgència que generaven pols, fums i sorolls que s’afegien al malestar ciutadà per l’apagada. Això mentre administracions i companyies elèctriques s’acusaven mútuament de la greu apagada, segurament la més important de la història recent, que va evidenciar la vulnerabilitat de la infraestructura elèctrica. Ara fa 15 anys i la pregunta pertinent és: podria tornar a passar?
A Lluís Pinós, vicepresident de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, aquell 23 de juliol del 2007 el va enxampar al capdavant de la delegació regional de REE a Catalunya (avui part del grup Redeia): “Explotàvem la xarxa amb el convenciment que allò que va passar no passaria”, afirma. La raó és que la xarxa de transport i distribució s’havia dissenyat segons el criteri anomenat “n-1”, que vol dir que, si es perd una línia, el subministrament no falla. “Un incident d’aquella magnitud només passa quan concorren un seguit de factors”, afirma de manera reiterada al llarg de la conversa.
Va passar que, primer, ningú va detectar que el cable d’Endesa que va provocar el curtcircuit estava deteriorat; segon, que la subestació d’Urgell (la que hi ha a continuació de la de l’Hospitalet) no va poder confinar el problema que se’n va derivar; de manera que a la subestació de Maragall, la següent, van acabar arribant tots els problemes, la temperatura del cable va augmentar i l’oli que s’utilitza per regular la temperatura del material va cremar i va ocasionar un incendi, que va inutilitzar la instal·lació. Els problemes de la xarxa d’alta tensió (220 kV) es van traslladar a la de distribució, la que arriba a les llars, comerços i empreses.
“No va ser una fallada en cadena sinó consecutiva de coses que es podien haver evitat; l’apagada va posar al descobert les falles ocultes que hi havia al sistema”, assegura Roberto Villafáfila, professor del departament d’enginyeria elèctrica i investigador de la UPC. Aquell 23 de juliol, Villafáfila, que vivia prop de la subestació de Maragall, estava a punt de fer les maletes per marxar de vacances quan el van cridar d’Endesa per participar en l’elaboració de l’informe de l’apagada, un escrit que dies després llegiria el president de la companyia, Manuel Pizarro, al Parlament de Catalunya.
Una nova llei.
“L’incident va ser el punt d’inflexió en el desenvolupament de diferents infraestructures, algunes previstes i altres no, a Barcelona i el seu entorn”, explica José Ignacio Lallana, actual delegat de REE a Catalunya. Un any després de l’apagada, es va inaugurar la primera de la mitja dotzena de subestacions que s’han construït des d’aleshores; ara està en procés d’execució la subestació Ronda Litoral, que donarà servei al barri de la Marina del Prat Vermell i al Port de Barcelona. Les subestacions són nodes intercanviadors d’energia on l’alta tensió s’adapta al consum de l’usuari final. Com més subestacions, menys usuaris vinculats a una subestació i, lògicament, menys possibles afectats per una avaria. Igual d’important és la unió entre les subestacions, de manera que no sigui per una única línia sinó per dues o més: és el que s’anomena “mallat”, sistema que no existia a la xarxa de Barcelona el 2007. “Hem fet un esforç inversor de mitjana anual superior als 20 milions només a Barcelona i entorn”, assegura Lallana. Més recentment s’ha aprovat substituir aquell cable refrigerat per oli que travessa Barcelona per un altre d’aïllament sec més resistent i fiable. També s’ha acordat substituir la subestació de Can Rigal per una de blindada que permeti la urbanització de l’entorn.
El delegat de REE reconeix que, malgrat tot, d’avaries n’hi haurà sempre, la qüestió és si alguna pot acabar en una apagada com la del 2007. Per respondre, Lallana revela que a finals de l’hivern del 2021 hi va haver una avaria de grans proporcions en una galeria de servei al Besòs: “Vam perdre tres cables durant un mes -l’apagada del 2007 en va inutilitzar dos- i Barcelona ni se’n va assabentar: hem aconseguit un sistema elèctric més resilient i capaç de suportar incidències”, diu.
Dit això, el desenvolupament de la xarxa elèctrica sempre és objecte de replantejament i planificació, sobretot ara que hi ha un procés de transició energètica i les necessitats de consum estan augmentant i s’estan diversificant, però també les fonts de generació: “Necessitarem cada cop més un sistema més robust per no perdre la seguretat de subministrament”, indica. Però, si hi ha una apagada, aquesta podria entrar per la xarxa d’internet, a través d’un atac informàtic: “La ciberseguretat és avui dia fonamental”, reconeix.