Trobar el punt d’equilibri

Diver­sos exer­ci­cis de pros­pec­tiva sol­vents no des­car­ten que a mitjà ter­mini ens enfron­tem a un deli­cat esce­nari econòmic, en què una inflació enquis­tada com­bi­nada amb un crei­xe­ment poc pui­xant ens duguin pel pedre­gar de la recessió. Davant d’això, els banc cen­trals d’arreu ja s’han apres­sat a fer ús de les eines de la política monetària, és a dir, la pujada gra­dual dels tipus d’interès per rebai­xar la inflació tant com es pugui. Una decisió que, tal com reco­nei­xia aquests dies el pre­si­dent de la Reserva Fede­ral, cau­sarà “dolor”, tant a famílies com a empre­ses. Mal­grat que la recepta monetària s’hagi d’uti­lit­zar per evi­tar que l’IPC se segueixi enfi­lant, hom no pot per­dre de vista que si, final­ment, les eco­no­mies del món entren en recessió, caldrà afi­nar molt bé un joc de balan­ces entre mone­ta­risme i política fis­cal per tal d’evi­tar el col·lapse. Ja no s’hi val­dran reco­ma­na­ci­ons d’aus­te­ri­tat per espan­tar el fan­tasma del deute, que tants danys van cau­sar durant la crisi finan­cera del 2008, sinó que caldrà ser valent i tenir ben clar que d’aquesta cruïlla se n’haurà de sor­tir per la via de la inversió, amb plans de gran abast conduïts pels estats i les admi­nis­tra­ci­ons supra­es­ta­tals, en què la tran­sició energètica i digi­tal siguin el gran argu­ment. Així mateix, a la inflació també se l’haurà de com­ba­tre per altres vies, la més impor­tant de les quals serà reor­de­nant deter­mi­nats mer­cats perquè siguin veri­ta­ble­ment com­pe­ti­tius, i no pas camp ado­bat per esti­mu­lar una inflació que pugui afa­vo­rir deter­mi­nats interes­sos, tot pesant com una llosa sobre les sofer­tes eco­no­mies fami­li­ars. Un altre gran remei, com ja hem vist aquests dies amb el mer­cat elèctric, serà no tenir cap mena de recança a inter­ve­nir en els movi­ments d’oferta i demanda per dis­ci­pli­nar els preus i fer-los assu­mi­bles per a eco­no­mies fami­li­ars i empre­ses. Hom ha par­lat també que caldrà aten­dre els més des­a­fa­vo­rits, amb deter­mi­na­des ini­ci­a­ti­ves de sub­si­dis, per evi­tar que tot ple­gat esde­vin­gui un altre cop una par­tida de gua­nya­dors i per­de­dors en què a aquests dar­rers ja no se’ls dona més opci­ons per seguir jugant. Un propòsit, però, que no qua­dra amb la idea de fomen­tar un pacte de ren­des en què les empre­ses renunciïn a una part del bene­fici i els tre­ba­lla­dors es rebai­xin el sou, ja que, com experiències pas­sa­des ens han mos­trat, són els tre­ba­lla­dors els que aca­ben assu­mint el pes més impor­tant del sacri­fici.