Gran angular

El camí que du un territori a ser intel·ligent

El posicionament de Catalunya com a país i de Barcelona com a ciutat en l’ecosistema ‘smart’ mundial és fruit d’un impuls públic i privat conjunt en sectors estratègics del país

Tecnologia i dades obertes per situar la informació a l’abast de tothom
A la UE, l’Estat és al capdavant en nombre de proves pilot en 5G

La Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) va donar a conèixer el gener pas­sat que Bar­ce­lona havia estat selec­ci­o­nada com una de les cinc ciu­tats més intel·ligents de l’any, segons l’estudi Smart Cities: Key Tech­no­lo­gies, Envi­ron­men­tal Impact & Market Fore­casts 2022-2026, ela­bo­rat per Juni­per Rese­arch, reco­ne­guda con­sul­tora anglesa espe­ci­a­lit­zada en el sec­tor digi­tal. L’estudi fa una clas­si­fi­cació de referència inter­na­ci­o­nal de les 50 ciu­tats més intel·ligents del món i va des­ta­car la capi­tal cata­lana entre les cinc pri­me­res, al cos­tat de Xan­gai, Seül, Pequín i Nova York.

A més, tot just començar aquest setem­bre es rebia la notícia que la World Smart City Expo Korea 2022 reco­nei­xia la capi­tal de Cata­lu­nya com la millor ciu­tat intel·ligent estran­gera pre­sent a la fira de Seül: des­ta­cava la ciu­tat en els àmbits de gover­nança i lide­ratge i com a una de les urbs pre­sents a la fira més abo­cada als pro­jec­tes inno­va­dors en trans­for­mació tec­nològica. Aquests reco­nei­xe­ments són fruit de l’impuls que ha fet durant anys el govern, la ciu­tat i el sec­tor pri­vat en sec­tors estratègics clau com ara l’eco­no­mia digi­tal i cre­a­tiva, la indústria 4.0, la salut, la bio­lo­gia, la mobi­li­tat sos­te­ni­ble i la trans­for­mació urbanística.

Acon­se­guir dur una ciu­tat a ser intel·ligent reque­reix acci­ons en múlti­ples àrees i esten­dre aquest tre­ball, gai­rebé en paral·lel, a tot el ter­ri­tori.

Com s’hi arriba.

Per con­si­de­rar que una urb és intel·ligent, es tenen en compte diver­sos àmbits, com ara la mobi­li­tat, la gestió de recur­sos com l’aigua o l’ener­gia, els edi­fi­cis, l’avenç en la cura del medi ambi­ent i la sos­te­ni­bi­li­tat i els ser­veis sani­ta­ris, entre d’altres. Però cap d’aques­tes àrees podria acce­dir a un món gai­rebé de futur sense una con­nexió més ràpida que l’actual, basada en la tec­no­lo­gia 4G, entre altres aspec­tes vitals.

Les tec­no­lo­gies que trans­for­men en intel·ligents les ciu­tats neces­si­ten con­ne­xi­ons ràpides i una latència gai­rebé imper­cep­ti­ble. Això ho ha de pro­por­ci­o­nar la 5G, una xarxa que s’anun­cia com la gran revo­lució des de fa gai­rebé una dècada i que encara és lluny d’una imple­men­tació i un ús gene­ra­lit­zat. La 5G és la tec­no­lo­gia que ha de supor­tar una quan­ti­tat ingent de dades pro­vi­nents dels dis­po­si­tius IoT (inter­net de les coses, en les seves sigles en anglès) con­nec­tats, però també es con­si­dera vital per a la indústria 4.0 i per a les ciu­tats intel·ligents.

“L’Estat espa­nyol, amb Bar­ce­lona al cap­da­vant, és el segon estat euro­peu en des­ple­ga­ment de xarxa 5G i també en exe­cució de pro­gra­mes pilot, amb un total de 125 fins ara. Tan­ma­teix, ha arri­bat el moment d’entrar en una segona fase i con­ver­tir aquests pilots en ser­veis”, asse­gura Edu­ard Martín, direc­tor de con­nec­ti­vi­tat intel·ligent a la Mobile World Capi­tal Bar­ce­lona.

Con­cep­tes tes­tats.

Martín explica que els pilots s’han cen­trat en les àrees indus­trial, rural, d’entre­te­ni­ment, mobi­li­tat i sani­tat. S’han desen­vo­lu­pat pro­ves enfo­ca­des a la con­nec­ti­vi­tat en zones d’alta ocu­pació, com ara els esta­dis de fut­bol en dia de par­tit o les plat­ges a l’estiu; en la indústria auto­mo­bilística, en què SEAT, per exem­ple, va fer ser­vir de base una xarxa pri­vada per des­ple­gar una pla­ta­forma que li per­metés loca­lit­zar actius dins la planta.

També se n’han rea­lit­zat en el camp de la gestió d’emergències o en la mobi­li­tat autònoma, com l’autobús sos­te­ni­ble per moure’s en grans espais tan­cats, com podrien ser els com­ple­xos firals. Altres pro­ves de con­cepte han posat el focus en l’apli­cació de la rea­li­tat aug­men­tada per a les com­pres en línia, una solució tec­nològica que va pre­sen­tar aquesta pri­ma­vera l’ope­ra­dora cata­lana Par­lem Tele­com, Cell­nex Tele­com, Lenovo i Red.​es, al mer­cat de la Boque­ria; o també en el camp de l’edu­cació, amb el pilot d’un pro­grama de suport hologràfic per a l’ense­nya­ment a distància.

En el camp de la mobi­li­tat sos­te­ni­ble, des­ta­quen ini­ci­a­ti­ves com la del Banc Parking 5G, un pro­jecte pilot de mobi­li­ari urbà amb con­nexió gratuïta a l’alta velo­ci­tat que també ofe­reix la funció d’apar­ca­ment per a pati­nets. Aquest pro­to­tip, ideat per la jove empresa llei­da­tana PIRA Tech­no­logy, fun­dada per José Luis Torné i Raúl Rojas, es va pre­sen­tar a Lleida el març d’enguany. El banc, segons Torné, “dis­posa d’un rou­ter 5G hots­pot wifi, que ofe­reix una con­nec­ti­vi­tat de qua­li­tat, és sos­te­ni­ble ja que s’ali­menta a través de pla­ques solars i, a més, és pràctic, de dis­seny agra­da­ble, robust i apro­fita la seva part poste­rior per apar­car fins a sis pati­nets”. A més, explica que es podrà pro­gra­mar per ofe­rir infor­mació pràctica sobre l’entorn.

Una altra ini­ci­a­tiva des­ta­ca­ble és la que pro­posa la start-up Vade­city, que pro­por­ci­ona solu­ci­ons intel·ligents per millo­rar la micro­mo­bi­li­tat sos­te­ni­ble a les ciu­tats. Marta Reca­sens, fun­da­dora i CEO de Vade­city, va pre­sen­tar al congrés IoT d’enguany, cele­brat a Bar­ce­lona el maig pas­sat, un Smart Tòtem amb tec­no­lo­gia 5G, que dis­po­sarà d’infor­mació sobre l’estat de la con­ta­mi­nació, la tem­pe­ra­tura, la qua­li­tat de l’aigua, els flu­xos de trànsit, entre d’altres, i que com­ple­men­tarà la xarxa d’esta­ci­o­na­ments sos­te­ni­bles per a bici­cle­tes i pati­nets, que la start-up va començar a ins­tal·lar fa cinc anys.

El ciu­tadà, en el focus.

“Està molt bé que es gene­rin ini­ci­a­ti­ves o pro­jec­tes per a les ciu­tats intel·ligents, però s’ha d’anar més enllà del punt de vista empre­sa­rial i situar el ciu­tadà al cen­tre”, afirma Joan Puaté, direc­tor del Clúster Digi­tal de Cata­lu­nya, asso­ci­ació d’empre­ses, enti­tats i grups de recerca del sec­tor. Asse­gura: “S’han fet mol­tes coses, però crec que estem en un moment d’inflació en l’ús d’aquest con­cepte”, i que ara la defi­nició de ciu­tat o ter­ri­tori intel·ligent “s’hau­ria de cen­trar més en la sos­te­ni­bi­li­tat, en el com­pli­ment dels ODS de l’ONU i en el fet social”: “Cada vegada més, aques­tes àrees hau­rien de ser més pro­ta­go­nis­tes.”

De la mateixa opinió és Óscar Vaquero, IoT ser­vice lead d’Erni, empresa suïssa d’engi­nye­ria de software espe­ci­a­lit­zada en solu­ci­ons com­ple­xes, que té a Bar­ce­lona el seu cen­tre inter­na­ci­o­nal de desen­vo­lu­pa­ment pro­gra­mari per a empre­ses indus­tri­als. Per a Vaquero, “una ciu­tat o ter­ri­tori intel·ligent és aquell que s’ocupa dels seus ciu­ta­dans, digi­tal­ment par­lant”. Asse­gura que, a més de la con­nec­ti­vi­tat, “allò impor­tant és l’ús que es fa de les dades, que han de ser públi­ques i ober­tes, com ho ha fet pos­si­ble l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, pio­ner a tre­ba­llar amb software de codi obert, perquè és la manera que es pugui desen­vo­lu­par tec­no­lo­gia amb sen­tit i, sobre­tot, dona poder al ciu­tadà perquè pugui bene­fi­ciar-se direc­ta­ment de la infor­mació i, en con­seqüència, pren­dre deci­si­ons”.

Com a exem­ples, indica la mesura de la pol·lució en l’aire, “que si fas esport al car­rer, puguis anar allà on l’ambi­ent és més sa”, o bé saber quina és la humi­tat del sòl, “que tant és bo per als page­sos com per a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, per saber on s’ha de regar i on no és neces­sari”.

Vaquero opina que la 5G no cal a tot arreu: “S’han de pren­dre deci­si­ons rao­na­bles. A Cata­lu­nya s’està fent bé el cable­jat de fibra òptica, que és el que fa que gai­rebé tot el ter­ri­tori tin­gui bones con­ne­xi­ons. La cober­tura de la 5G s’hau­ria de defi­nir segons les neces­si­tats de cada àrea”. I sen­ten­cia que “una bona con­nec­ti­vi­tat i un bon ús de les dades són molt impor­tants, però allò que és vital és la trans­parència”.

Catalunya ja té activades les vuit àrees 5G

L’Aran posava punt final, el maig passat, al projecte Àrees 5G a Catalunya, amb el qual es vol impulsar sectors estratègics per al país, com ara la mobilitat sostenible i de futur, el desenvolupament de l’economia local, la millora en la prestació de serveis, la formació tecnològica i la generació d’oportunitats laborals en el sector digital. El projecte, que consta de vuit àrees, ha estat impulsat per la Generalitat a través del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Mobile World Capital Barcelona i la Fundació i2Cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.