Comença a esten­dre’s la idea tant entre els experts com entre la ciu­ta­da­nia en gene­ral que, després d’un estiu bas­tant posi­tiu en ter­mes econòmics, ens espe­ren una tar­dor i un hivern molt durs.

Els fac­tors que con­tri­bu­ei­xen a aquesta visió de la con­jun­tura són diver­sos. En pri­mer lloc, la inflació con­ti­nua sor­pre­nent l’alça i ha dei­xat d’estar limi­tada a uns quants com­po­nents de l’IPC. De fet, la inflació sub­ja­cent, que recull l’evo­lució de més del 80% dels béns i ser­veis que con­su­mei­xen habi­tu­al­ment les llars, podria pujar encara més durant els pro­pers mesos i agreu­jar la situ­ació de mol­tes famílies que ja estan patint l’aug­ment del preu de l’elec­tri­ci­tat i dels com­bus­ti­bles tot i les mesu­res adop­ta­des pel govern.

En segon lloc, l’euríbor men­sual a dotze mesos ha tan­cat l’agost en un 1,249%, el nivell més alt des del 2012, amb una pujada de més d’1,7 punts en només un any, una càrrega afe­gida a totes aque­lles llars amb hipo­te­ques refe­ren­ci­a­des a tipus vari­a­ble i que s’hagin de revi­sar els pro­pers mesos. No sem­bla, per tant, que hi hagi gai­res raons que con­vi­din a l’opti­misme pel que fa a l’evo­lució del con­sum de cara als pro­pers mesos.

Ara bé, en aquest con­text no cal obli­dar que tot i que les dar­re­res dades d’afi­li­ació cor­res­po­nents al mes d’agost no han estat tan favo­ra­bles com s’espe­rava, el mer­cat labo­ral encara con­ti­nua mos­trant una tendència molt posi­tiva. La major segu­re­tat en l’ocu­pació deri­vada de la reforma labo­ral també podria jugar un paper impor­tant en ter­mes de con­fiança, espe­ci­al­ment per als joves.

A més, l’aug­ment en els tipus d’interès es pro­du­eix en un con­text molt dife­rent al de períodes reces­sius ante­ri­ors. En con­cret, el deute de les famílies i de les empre­ses (si bé no el del sec­tor públic) s’ha reduït amb inten­si­tat en els últims anys, i es troba a nivells simi­lars als d’altres països de la zona euro. De fet, la major taxa d’estalvi que s’observa en el con­junt de l’eco­no­mia podria sos­te­nir el con­sum de manera tem­po­ral, mal­grat els ris­cos que envol­ten l’eco­no­mia, i aju­da­ria a sua­vit­zar l’impacte de diver­sos dels ele­ments nega­tius que podrien accen­tuar-se durant la tar­dor, com ara la con­ti­nu­ació de pro­ble­mes en les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment o la mate­ri­a­lit­zació de les ame­na­ces rus­ses sobre el sub­mi­nis­tra­ment de gas als països del nord i el cen­tre d’Europa.

Un altre aspecte posi­tiu és que l’exe­cució dels fons Next Gene­ra­tion EU (NGEU) s’acce­le­rarà durant els pròxims tri­mes­tres i con­tri­buirà així a un major dina­misme econòmic i a la cre­ació de llocs de tre­ball.

Ara bé, hi ha un cert acord que el prin­ci­pal risc durant els pro­pers mesos són els efec­tes de segona ronda sobre els preus, que podrien fer que un epi­sodi tran­si­tori d’aug­ment de preus es trans­formés en una situ­ació d’inflació per­sis­tent.

Sense obli­dar el paper clau que tindrà el Banc Cen­tral Euro­peu per fer front a aquesta situ­ació, també serà impor­tant veure si patro­nals i sin­di­cats són capaços d’arri­bar a acords que faci­li­tin un repar­ti­ment ade­quat dels cos­tos deri­vats d’aquesta situ­ació. Sense cap tipus de dubte, un pacte de ren­des seria la solució òptima per a la situ­ació en què ens tro­bem.