Aquest estiu hem tornat a veure cues per visitar la Pedrera, hem tornat a sentir anglès o alemany mentre caminàvem pel Parc Nacional d’Aigüestortes i hem observat turistes estrangers menjant gambes a les guinguetes de Palamós i Cambrils. Són els indicis que aquest és l’estiu de la recuperació turística a casa nostra, i així ho confirmen les dades disponibles a l’Institut d’Estadística de Catalunya. Un bon exemple –encara pendents de les xifres oficials de tota la temporada estiuenca– és que l’ocupació als hotels catalans al juliol va ser del 77%, només un punt percentual per sota de la que es va assolir el mateix mes del 2019. Sembla que la covid-19 només ha suposat un parèntesi per al turisme a casa nostra. Això ja ho vam poder intuir durant l’estiu de l’any passat, en què les pernoctacions hoteleres a Catalunya, tant per part de catalans com de turistes provinents d’altres indrets de l’Estat, ja van ser superiors a les del 2019. A més, els allotjaments de turisme rural i els càmpings també van obtenir uns bons resultats la temporada passada gràcies al turisme local. Tanmateix, aquest juliol també han tornat els turistes internacionals. El nostre clima i el patrimoni català els continuen atraient. Aquesta tendència s’observa arreu del territori. De les nou marques turístiques que divideixen geogràficament Catalunya, n’hi ha cinc que el juliol passat van obtenir un registre d’ocupació hotelera superior al d’abans de la pandèmia. Estem parlant de la Val d’Aran, Paisatges de Barcelona, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Pirineus, i Costa Brava. Només les marques Barcelona, Costa de Barcelona i Costa Daurada es troben lleugerament per sota del 2019. Es confirmen les bones sensacions que hi havia entre els empresaris del sector des de Setmana Santa, la qual cosa ens permet afirmar que aquest estiu el turisme ha tornat a ser un dels pilars de l’economia catalana.

Dit això, l’ecosistema turístic català no pot abaixar la guàrdia. Ha de treballar per afrontar una sèrie de reptes. D’una banda, la preocupació per una possible futura recessió econòmica a escala mundial està creixent, la qual cosa pot impactar negativament en el turisme. D’altra banda, les institucions, les empreses turístiques i la universitat s’han de continuar esforçant per resoldre els desafiaments ja presents abans de la pandèmia: la sostenibilitat, la digitalització i la professionalització del sector.