L’estalvi energètic inevitable

Al final de juliol, el govern cen­tral acon­se­guia apro­var el decret d’estalvi d’ener­gia amb certa polèmica per part d’alguns sec­tors que no veien amb bons ulls la idea de limi­tar les tem­pe­ra­tu­res de les cli­ma­tit­za­ci­ons o la il·lumi­nació noc­turna. La rea­li­tat, però no ha tri­gat a demos­trar que aquesta polèmica és, de fet, estèril: només un mes després, amb el preu de l’ener­gia des­bor­dat, és inas­so­li­ble man­te­nir el con­sum ante­rior, decret o no decret. D’altra banda,e ls governs euro­peus comen­cen a pro­po­sar solu­ci­ons a mitjà ter­mini, com ara l’acord per a la cons­trucció del gaso­ducte Mid­Cat per trans­por­tar el gas del nord d’Àfrica cap a Ale­ma­nya. Tot i així, en aquest cas la solució fun­ci­o­na­ria men­tre hi hagués una esta­bi­li­tat política en països com Algèria, Tunísia i Líbia que per­metés la con­tinuïtat del sub­mi­nis­tra­ment, fet que és, com a mínim, força incert. Alter­na­ti­va­ment, el mateix gaso­ducte haurà de per­me­tre enviar cap al nord l’ano­me­nat hidro­gen verd. A banda de l’indub­ta­ble atrac­tiu del terme, de què estem par­lant? D’un vehi­cle dife­rent per trans­por­tar ener­gia, que en qual­se­vol cas s’haurà de gene­rar en algun lloc, i amb baixa emissió de CO2, en la mesura del pos­si­ble. A pri­ori la pro­posta és atrac­tiva, però el nucli del pro­blema con­ti­nua sent el mateix: la neces­si­tat d’obte­nir l’ener­gia amb un cost rao­na­ble tant econòmic com ambi­en­tal. A llarg ter­mini, espe­rem que es pugui acon­se­guir aquesta gene­ració d’hidro­gen verd a través de tec­no­lo­gies que actu­al­ment con­ti­nuen millo­rant, però la inversió per gene­rar el volum neces­sari amb aques­tes ener­gies alter­na­ti­ves és igual­ment molt ele­vada i s’haurà d’allar­gar durant alguns anys per crear les ins­tal·laci­ons necessàries. En resum que ine­vi­ta­ble­ment ens espe­ren alguns anys d’ener­gia cara i, de retruc, de pujada de preus en la resta de l’eco­no­mia. Per tant, el debat no serà tant si cal fer reducció de con­sum o no, sinó què i a on es pot estal­viar: què és impres­cin­di­ble i què no. Val a dir que no tot és nega­tiu en aquesta situ­ació: l’impacte ambi­en­tal d’una certa reducció del con­sum és posi­tiu i pro­ba­ble­ment neces­sari, i l’única estratègia rea­lista per acon­se­guir aquesta reducció és la pujada del preu. Per­so­nal­ment i com a soci­e­tat, hau­rem de deci­dir qui­nes reduc­ci­ons ens resul­ten més accep­ta­bles.