Deu anys fent avançar la ‘mani’

Daniel Caru­lla i Noguera fa deu anys que està al cap­da­vant, lite­ral­ment, de la mani­fes­tació de l’Onze de Setem­bre de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, una dècada fent avançar la capçalera com a volun­tari de l’enti­tat. Són cen­te­nars els asso­ci­ats que, com Caru­lla, par­ti­ci­pen en l’orga­nit­zació de la mobi­lit­zació. Els de més vete­ra­nia, com ell, ves­tei­xen armi­lla rosa, i la resta, verda. Aquest volun­tari, de Premià de Dalt, pro­fes­sor d’informàtica en una escola con­cer­tada de Nou Bar­ris, s’encar­rega cada any de ges­ti­o­nar, coor­di­nat amb la Guàrdia Urbana, l’arri­bada dels auto­cars que venen d’arreu del país per la Diada car­re­gats de mani­fes­tants. El pic més alt van ser els més de 2.000 de l’any de la Meri­di­ana.

Un cop apar­cats, la feina de Caru­lla es tras­llada al prin­cipi de la mobi­lit­zació: “La meva tasca con­creta és fer avançar la mani­fes­tació, dir a la capçalera que avanci, que pari, de vega­des bara­llar-me amb els amics foto­pe­ri­o­dis­tes...” Els volun­ta­ris també han d’estar pen­dents de lipotímies, cai­gu­des, impre­vis­tos i d’evi­tar que els par­ti­ci­pants cai­guin en even­tu­als pro­vo­ca­ci­ons. Durant els seus anys de volun­tari, fins i tot recorda un infart.

D’altra banda, Caru­lla col·labora amb les pro­tes­tes periòdiques davant de la comis­sa­ria de la Via Laie­tana –antic cen­tre de tor­tu­res del règim fran­quista–, que es repren­dran el dia 20 i es faran el pri­mer i el ter­cer dimarts de cada mes, con­vo­ca­des per la Comissió de la Dig­ni­tat i la sec­to­rial de per­so­nes repre­sa­li­a­des de l’ANC.

Des dels ini­cis de l’enti­tat, ha pres part en la comissió de mobi­lit­zació, ha estat coor­di­na­dor de la sec­to­rial d’informàtica i ara és un soci més que fa tas­ques de volun­ta­riat. Ha vis­cut, doncs, sota l’ègida de qua­tre pre­si­dents de l’ANC, Carme For­ca­dell, Jordi Sànchez, Eli­senda Palu­zie i Dolors Feliu, i guarda un espe­cial bon record de la pri­mera etapa, quan tot anava de pujada. Ales­ho­res, els tres pri­mers anys, era mem­bre del secre­ta­riat naci­o­nal, esco­llit sem­pre pel Maresme. “La trans­ver­sa­li­tat de l’ANC és el que em va moti­var a entrar-hi”, recorda. Con­si­dera que aquesta trans­ver­sa­li­tat es manté, ja que si bé hi ha hagut per­so­nes pro­vi­nents de par­tits polítics, “han sabut can­viar de bar­ret quan esta­ven a l’enti­tat”. Sense voler entrar en polèmiques, no entén, “com la majo­ria de l’inde­pen­den­tisme”, l’estratègia que està seguint Esquerra Repu­bli­cana. En qual­se­vol cas, pensa que l’Assem­blea “és l’única eina que quan toqui el xiu­let sor­ti­ran cen­te­nars de milers de per­so­nes al car­rer; dubto que cap altra enti­tat que ho pugui fer”. “Els par­tits, evi­dent­ment, no”, con­clou Caru­lla.