Per què és neces­sari el Cata­lu­nya Media City?

El que tenim a Cata­lu­nya és un eco­sis­tema molt com­plet de l’audi­o­vi­sual, en un sen­tit ampli, tot inclo­ent no només la pro­ducció de cinema i publi­ci­tat, sinó també de vide­o­jocs, rea­li­tat vir­tual, immer­si­vi­tat, esde­ve­ni­ments, audi­o­vi­sual per a l’edu­cació, apli­ca­ci­ons de salut, etc. En aquest eco­sis­tema, veiem una man­cança, d’una banda, i una opor­tu­ni­tat, de l’altra. La man­cança són els platós, perquè per poder pro­duir i ser un refe­rent neces­si­tes espais moderns amb les dar­re­res tec­no­lo­gies, ja que si no és així mol­tes pro­duc­ci­ons que es podrien fer aquí, es fan en altres llocs. Però també hi ha una opor­tu­ni­tat: la tec­no­lo­gia audi­o­vi­sual és el gran dina­mit­za­dor, la causa que l’audi­o­vi­sual s’esten­gui arreu són els avenços tec­nològics. A Cata­lu­nya, si des­ta­quem per alguna cosa és per la cre­a­ti­vi­tat, d’una banda, i de l’altra, per com de bé hem adop­tat les noves tec­no­lo­gies, les tec­no­lo­gies de la infor­mació. Al hub podem desen­vo­lu­par la indústria a través de cen­tres de recerca, incu­bació d’empre­ses, cen­tres de for­mació per rete­nir el talent que es genera aquí i que molt sovint marxa a fora o l’atracció d’empre­ses inter­na­ci­o­nals. La tec­no­lo­gia és allò que ha de per­me­tre a la indústria audi­o­vi­sual cata­lana ser molt com­pe­ti­tiva, perquè la cre­a­ti­vi­tat ja la tenim.

El hub no ha d’atreure només grans pla­ta­for­mes de pro­ducció, sinó també mul­ti­na­ci­o­nals tec­nològiques.

Si venen empre­ses de fora ens obli­garà a com­pe­tir més fort i ens per­metrà arri­bar molt més fàcil­ment a les grans pla­ta­for­mes, que acos­tu­men a tenir els seus proveïdors de capçalera.

Quin paper han de tenir les start-ups en aquest nou pol d’acti­vi­tat?

El que volem és que hi hagi noves empre­ses cata­la­nes, que es creïn i que es desen­vo­lu­pin. Neces­si­tem idees fres­ques, amb gent jove i amb empenta.

El hub pot ser recep­tor dels fons Next Gene­ra­tion.

Totes les inver­si­ons tin­dran el suport, par­ci­al­ment, dels fons Next Gene­ra­tion, i on no arri­bin els Next Gene­ra­tion segu­ra­ment arri­ba­ran altres tipus de fons, com els FEDER, perquè el pro­jecte es rea­litza entre Sant Adrià i Bada­lona, un ter­ri­tori sus­cep­ti­ble de rebre aquest tipus de fons. A més, hi ha els pres­su­pos­tos, ja que és una aposta estratègica de país. Els pres­su­pos­tos de l’Estat i del govern de la Gene­ra­li­tat s’han d’adap­tar a aques­tes neces­si­tats estratègiques.

Una pre­o­cu­pació del sec­tor és tenir una fis­ca­li­tat atrac­tiva per pro­moure la pro­ducció.

Hi ha una sèrie de ter­ri­to­ris, com ara Navarra, el País Basc i Canàries, que estan ofe­rint rebai­xes fis­cals. A Guipúscoa, hi ha deduc­ci­ons de fins al 70% en l’impost de soci­e­tats, si la pro­ducció és en eus­quera, i si no ho és, del 50%. Ens encan­ta­ria que hi hagués un atrac­tiu fis­cal, però ara per ara ens hem de con­for­mar a ofe­rir capa­ci­tat indus­trial, perquè cap d’aquests ter­ri­to­ris pot ofe­rir un eco­sis­tema com el nos­tre. Sí que és cert que el govern de l’Estat està tre­ba­llant per a una nova fis­ca­li­tat del sec­tor, i cal veure quina fis­ca­li­tat és i de quina manera ens pot afa­vo­rir, per poder com­pe­tir amb països com ara Bèlgica, que tenen fis­ca­li­tats més atrac­ti­ves. Cal dir que al pro­jecte Espa­nya, Hub Audi­o­vi­sual d’Europa, dotat amb 1.600 mili­ons d’euros, pràcti­ca­ment tot són millo­res fis­cals, que s’han de con­cre­tar. Cal veure si ens per­met atraure empre­ses, no només de pro­ducció, sinó també d’altres àmbits.

En els últims anys, s’ha vist que TV3 per­dia pis­to­nada com a motor de l’audi­o­vi­sual.

La con­cepció de motor l’hem de revi­sar, en el sen­tit que el sec­tor ha cres­cut molt, s’ha desen­vo­lu­pat molt, és molt inno­va­dor i pot aju­dar la Cor­po­ració a moder­nit­zar-se des del punt de vista tec­nològic. Veiem més una relació de sim­bi­osi que de dependència d’un motor que dona feina al sec­tor, que ja està tre­ba­llant per a molts altres cli­ents. Ara mateix els motors són glo­bals, tre­ba­lles des d’aquí per a una pro­ducció de qual­se­vol país del món. Aquesta és una grandíssima opor­tu­ni­tat per a nosal­tres. Ja no és una qüestió d’on s’ubi­quen els ope­ra­dors, sinó de si ets com­pe­ti­tiu, si fas ser­vir la millor tec­no­lo­gia, si ho fas bé, si tens talent.

Fins a quin punt l’audi­o­vi­sual pot ser atrac­tiu per al capi­tal que va cap a altres sec­tors?

Això està pas­sant, hi ha exem­ples com l’antic con­se­ller dele­gat de Zara, Pablo Isla, que ha inver­tit en una pro­duc­tora, o l’exfut­bo­lista Andrés Ini­esta, que en té una, gent que ha entrat al sec­tor, més enllà que hi cre­gui, perquè estan bus­cant aquest retorn que pos­si­bi­lita la fis­ca­li­tat. L’eina fis­cal està atra­ient molt capi­tal. El perill que hi ha, a banda que és una cosa com­plexa de ges­ti­o­nar, és que pot dei­xar fora la petita pro­duc­tora, que té una arrel cul­tu­ral molt gran. Per tant, la sub­venció ha de con­ti­nuar, perquè sem­pre hi haurà un tei­xit que la neces­si­tarà.

Des de la pandèmia, es veu clar que cal ofe­rir més pro­tecció labo­ral als pro­fes­si­o­nals.

El gran pro­blema que tenim, com altres sec­tors cul­tu­rals, és la dis­con­tinuïtat de la feina. Hauríem d’emmi­ra­llar-nos en el sis­tema francès dels inter­mi­tents de l’espec­ta­cle, pel qual, a par­tir del moment que ja s’ha tre­ba­llat unes deter­mi­na­des hores, ja es té dret a una pres­tació social per atur.

Com valo­reu la llei de l’audi­o­vi­sual?

Es va per­dre una opor­tu­ni­tat en el moment que van accep­tar que els grans ope­ra­dors inter­na­ci­o­nals que s’esta­blei­xin al país dedi­quin un per­cen­tatge a la pro­ducció ori­gi­nal del país molt petita, en relació amb el que s’ha fet en països veïns. El govern de l’Estat ha fet una aposta més indus­trial que cul­tu­ral, faci­li­tar que els grans ope­ra­dors s’ins­tal·lin a Espa­nya. Estem a favor que vin­guin, però ente­nem que al mateix temps s’ha de pro­te­gir la cul­tura. Si s’hagues­sin aug­men­tat aquests requi­sits de pro­ducció ori­gi­nal del país s’hau­rien vist obli­gats a pro­duir molt més amb les pro­duc­to­res del país, amb la pro­ducció inde­pen­dent. A més, s’hau­rien vist obli­gats a tre­ba­llar molt més en pro­ducció en català i altres llengües de l’Estat, a més del cas­tellà.

Quan par­lem de l’audi­o­vi­sual, el pro­ta­go­nisme se l’endú la pro­ducció de ficció, i que­den en un segon terme àmbits com la comu­ni­cació cor­po­ra­tiva o els esde­ve­ni­ments.

Sovint es cau en el parany de con­si­de­rar que l’audi­o­vi­sual és la pro­ducció de pel·lícules, sèries o la pro­ducció publi­citària. Aquests altres seg­ments són molt impor­tants, pen­seu que si tot el sec­tor té un pes econòmic de 6.700 mili­ons d’euros, més de 2.000 mili­ons d’euros pro­ce­dei­xen de la comu­ni­cació cor­po­ra­tiva i els esde­ve­ni­ments. Des d’un punt de vista estratègic, no podem posar els tots els ous en una sola cis­te­lla. Ara, per exem­ple, grans pla­ta­for­mes com Net­flix estan per­dent subs­crip­tors, i tot­hom es pre­gunta si serà pos­si­ble seguir el ritme espec­ta­cu­lar que hi ha de pro­ducció de ficció. Així que té tot el sen­tit del món que apos­tem pels nous audi­o­vi­su­als, com els vin­cu­lats a la rea­li­tat vir­tual, els vide­o­jocs, la immer­si­vi­tat, els map­pings, la museística, etc. Per això té sen­tit que el hub faci una aposta per aques­tes tec­no­lo­gies.

Amb tot, la ficció segueix sent un gran motor del sec­tor.

Sí, la pro­ducció de ficció hem de capaços de fer-la amb la dar­rera tec­no­lo­gia. L’elecció d’on es farà una pro­ducció, al marge de les con­di­ci­ons fis­cals i d’altres, serà on tro­bis un bon eco­sis­tema, on tro­bis un plató i empre­ses que puguin dotar aquest plató de les dar­re­res tec­no­lo­gies. Si hi ha una tendència que és impa­ra­ble és que la pro­ducció que es feia fins ara en exte­ri­ors se’n va cap al plató, perquè ja som capaços de recrear qual­se­vol escena d’exte­ri­ors, a través de la tec­no­lo­gia de vide­o­jocs, en temps real, amb molta faci­li­tat, fent ajus­ta­ments de llum o el que vul­guis.

La dotació del Depar­ta­ment de Cul­tura, perquè real­ment l’audi­o­vi­sual, com altres àmbits, es desen­vo­lupi, hau­ria de ser com a mínim del 2% dels pres­su­pos­tos gene­rals.

Al final, el clúster és un agent més econòmic, més indus­trial, però tenim molt clar que hem de tenir el suport tant del Depar­ta­ment d’Indústria com del de Cul­tura. Indústria és el que per­met desen­vo­lu­par aquest sec­tor, i Cul­tura el que per­met que puguem pro­duir els con­tin­guts d’aquí. Per tant, els neces­si­tem tots dos, i és un impe­ra­tiu que es pugui dotar més aquest pres­su­post de cul­tura. Amb tot, cal dir que en els últims temps hi ha hagut millo­res, s’està fent un esforç impor­tant per dotar millor econòmica­ment la pro­ducció audi­o­vi­sual.