Gran angular

MIQUEL RUTLLANT

PRESIDENT DEL CLÚSTER AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

“La tecnologia permetrà a l’audiovisual català ser molt competitiu”

El ‘hub’ ha d’atreure empreses no només de producció, sinó també de sectors més tecnològics
El capital que abans s’invertia en altres sectors, ara cerca les condicions fiscals de l’audiovisual

Per què és neces­sari el Cata­lu­nya Media City?

El que tenim a Cata­lu­nya és un eco­sis­tema molt com­plet de l’audi­o­vi­sual, en un sen­tit ampli, tot inclo­ent no només la pro­ducció de cinema i publi­ci­tat, sinó també de vide­o­jocs, rea­li­tat vir­tual, immer­si­vi­tat, esde­ve­ni­ments, audi­o­vi­sual per a l’edu­cació, apli­ca­ci­ons de salut, etc. En aquest eco­sis­tema, veiem una man­cança, d’una banda, i una opor­tu­ni­tat, de l’altra. La man­cança són els platós, perquè per poder pro­duir i ser un refe­rent neces­si­tes espais moderns amb les dar­re­res tec­no­lo­gies, ja que si no és així mol­tes pro­duc­ci­ons que es podrien fer aquí, es fan en altres llocs. Però també hi ha una opor­tu­ni­tat: la tec­no­lo­gia audi­o­vi­sual és el gran dina­mit­za­dor, la causa que l’audi­o­vi­sual s’esten­gui arreu són els avenços tec­nològics. A Cata­lu­nya, si des­ta­quem per alguna cosa és per la cre­a­ti­vi­tat, d’una banda, i de l’altra, per com de bé hem adop­tat les noves tec­no­lo­gies, les tec­no­lo­gies de la infor­mació. Al hub podem desen­vo­lu­par la indústria a través de cen­tres de recerca, incu­bació d’empre­ses, cen­tres de for­mació per rete­nir el talent que es genera aquí i que molt sovint marxa a fora o l’atracció d’empre­ses inter­na­ci­o­nals. La tec­no­lo­gia és allò que ha de per­me­tre a la indústria audi­o­vi­sual cata­lana ser molt com­pe­ti­tiva, perquè la cre­a­ti­vi­tat ja la tenim.

El hub no ha d’atreure només grans pla­ta­for­mes de pro­ducció, sinó també mul­ti­na­ci­o­nals tec­nològiques.

Si venen empre­ses de fora ens obli­garà a com­pe­tir més fort i ens per­metrà arri­bar molt més fàcil­ment a les grans pla­ta­for­mes, que acos­tu­men a tenir els seus proveïdors de capçalera.

Quin paper han de tenir les start-ups en aquest nou pol d’acti­vi­tat?

El que volem és que hi hagi noves empre­ses cata­la­nes, que es creïn i que es desen­vo­lu­pin. Neces­si­tem idees fres­ques, amb gent jove i amb empenta.

El hub pot ser recep­tor dels fons Next Gene­ra­tion.

Totes les inver­si­ons tin­dran el suport, par­ci­al­ment, dels fons Next Gene­ra­tion, i on no arri­bin els Next Gene­ra­tion segu­ra­ment arri­ba­ran altres tipus de fons, com els FEDER, perquè el pro­jecte es rea­litza entre Sant Adrià i Bada­lona, un ter­ri­tori sus­cep­ti­ble de rebre aquest tipus de fons. A més, hi ha els pres­su­pos­tos, ja que és una aposta estratègica de país. Els pres­su­pos­tos de l’Estat i del govern de la Gene­ra­li­tat s’han d’adap­tar a aques­tes neces­si­tats estratègiques.

Una pre­o­cu­pació del sec­tor és tenir una fis­ca­li­tat atrac­tiva per pro­moure la pro­ducció.

Hi ha una sèrie de ter­ri­to­ris, com ara Navarra, el País Basc i Canàries, que estan ofe­rint rebai­xes fis­cals. A Guipúscoa, hi ha deduc­ci­ons de fins al 70% en l’impost de soci­e­tats, si la pro­ducció és en eus­quera, i si no ho és, del 50%. Ens encan­ta­ria que hi hagués un atrac­tiu fis­cal, però ara per ara ens hem de con­for­mar a ofe­rir capa­ci­tat indus­trial, perquè cap d’aquests ter­ri­to­ris pot ofe­rir un eco­sis­tema com el nos­tre. Sí que és cert que el govern de l’Estat està tre­ba­llant per a una nova fis­ca­li­tat del sec­tor, i cal veure quina fis­ca­li­tat és i de quina manera ens pot afa­vo­rir, per poder com­pe­tir amb països com ara Bèlgica, que tenen fis­ca­li­tats més atrac­ti­ves. Cal dir que al pro­jecte Espa­nya, Hub Audi­o­vi­sual d’Europa, dotat amb 1.600 mili­ons d’euros, pràcti­ca­ment tot són millo­res fis­cals, que s’han de con­cre­tar. Cal veure si ens per­met atraure empre­ses, no només de pro­ducció, sinó també d’altres àmbits.

En els últims anys, s’ha vist que TV3 per­dia pis­to­nada com a motor de l’audi­o­vi­sual.

La con­cepció de motor l’hem de revi­sar, en el sen­tit que el sec­tor ha cres­cut molt, s’ha desen­vo­lu­pat molt, és molt inno­va­dor i pot aju­dar la Cor­po­ració a moder­nit­zar-se des del punt de vista tec­nològic. Veiem més una relació de sim­bi­osi que de dependència d’un motor que dona feina al sec­tor, que ja està tre­ba­llant per a molts altres cli­ents. Ara mateix els motors són glo­bals, tre­ba­lles des d’aquí per a una pro­ducció de qual­se­vol país del món. Aquesta és una grandíssima opor­tu­ni­tat per a nosal­tres. Ja no és una qüestió d’on s’ubi­quen els ope­ra­dors, sinó de si ets com­pe­ti­tiu, si fas ser­vir la millor tec­no­lo­gia, si ho fas bé, si tens talent.

Fins a quin punt l’audi­o­vi­sual pot ser atrac­tiu per al capi­tal que va cap a altres sec­tors?

Això està pas­sant, hi ha exem­ples com l’antic con­se­ller dele­gat de Zara, Pablo Isla, que ha inver­tit en una pro­duc­tora, o l’exfut­bo­lista Andrés Ini­esta, que en té una, gent que ha entrat al sec­tor, més enllà que hi cre­gui, perquè estan bus­cant aquest retorn que pos­si­bi­lita la fis­ca­li­tat. L’eina fis­cal està atra­ient molt capi­tal. El perill que hi ha, a banda que és una cosa com­plexa de ges­ti­o­nar, és que pot dei­xar fora la petita pro­duc­tora, que té una arrel cul­tu­ral molt gran. Per tant, la sub­venció ha de con­ti­nuar, perquè sem­pre hi haurà un tei­xit que la neces­si­tarà.

Des de la pandèmia, es veu clar que cal ofe­rir més pro­tecció labo­ral als pro­fes­si­o­nals.

El gran pro­blema que tenim, com altres sec­tors cul­tu­rals, és la dis­con­tinuïtat de la feina. Hauríem d’emmi­ra­llar-nos en el sis­tema francès dels inter­mi­tents de l’espec­ta­cle, pel qual, a par­tir del moment que ja s’ha tre­ba­llat unes deter­mi­na­des hores, ja es té dret a una pres­tació social per atur.

Com valo­reu la llei de l’audi­o­vi­sual?

Es va per­dre una opor­tu­ni­tat en el moment que van accep­tar que els grans ope­ra­dors inter­na­ci­o­nals que s’esta­blei­xin al país dedi­quin un per­cen­tatge a la pro­ducció ori­gi­nal del país molt petita, en relació amb el que s’ha fet en països veïns. El govern de l’Estat ha fet una aposta més indus­trial que cul­tu­ral, faci­li­tar que els grans ope­ra­dors s’ins­tal·lin a Espa­nya. Estem a favor que vin­guin, però ente­nem que al mateix temps s’ha de pro­te­gir la cul­tura. Si s’hagues­sin aug­men­tat aquests requi­sits de pro­ducció ori­gi­nal del país s’hau­rien vist obli­gats a pro­duir molt més amb les pro­duc­to­res del país, amb la pro­ducció inde­pen­dent. A més, s’hau­rien vist obli­gats a tre­ba­llar molt més en pro­ducció en català i altres llengües de l’Estat, a més del cas­tellà.

Quan par­lem de l’audi­o­vi­sual, el pro­ta­go­nisme se l’endú la pro­ducció de ficció, i que­den en un segon terme àmbits com la comu­ni­cació cor­po­ra­tiva o els esde­ve­ni­ments.

Sovint es cau en el parany de con­si­de­rar que l’audi­o­vi­sual és la pro­ducció de pel·lícules, sèries o la pro­ducció publi­citària. Aquests altres seg­ments són molt impor­tants, pen­seu que si tot el sec­tor té un pes econòmic de 6.700 mili­ons d’euros, més de 2.000 mili­ons d’euros pro­ce­dei­xen de la comu­ni­cació cor­po­ra­tiva i els esde­ve­ni­ments. Des d’un punt de vista estratègic, no podem posar els tots els ous en una sola cis­te­lla. Ara, per exem­ple, grans pla­ta­for­mes com Net­flix estan per­dent subs­crip­tors, i tot­hom es pre­gunta si serà pos­si­ble seguir el ritme espec­ta­cu­lar que hi ha de pro­ducció de ficció. Així que té tot el sen­tit del món que apos­tem pels nous audi­o­vi­su­als, com els vin­cu­lats a la rea­li­tat vir­tual, els vide­o­jocs, la immer­si­vi­tat, els map­pings, la museística, etc. Per això té sen­tit que el hub faci una aposta per aques­tes tec­no­lo­gies.

Amb tot, la ficció segueix sent un gran motor del sec­tor.

Sí, la pro­ducció de ficció hem de capaços de fer-la amb la dar­rera tec­no­lo­gia. L’elecció d’on es farà una pro­ducció, al marge de les con­di­ci­ons fis­cals i d’altres, serà on tro­bis un bon eco­sis­tema, on tro­bis un plató i empre­ses que puguin dotar aquest plató de les dar­re­res tec­no­lo­gies. Si hi ha una tendència que és impa­ra­ble és que la pro­ducció que es feia fins ara en exte­ri­ors se’n va cap al plató, perquè ja som capaços de recrear qual­se­vol escena d’exte­ri­ors, a través de la tec­no­lo­gia de vide­o­jocs, en temps real, amb molta faci­li­tat, fent ajus­ta­ments de llum o el que vul­guis.

La dotació del Depar­ta­ment de Cul­tura, perquè real­ment l’audi­o­vi­sual, com altres àmbits, es desen­vo­lupi, hau­ria de ser com a mínim del 2% dels pres­su­pos­tos gene­rals.

Al final, el clúster és un agent més econòmic, més indus­trial, però tenim molt clar que hem de tenir el suport tant del Depar­ta­ment d’Indústria com del de Cul­tura. Indústria és el que per­met desen­vo­lu­par aquest sec­tor, i Cul­tura el que per­met que puguem pro­duir els con­tin­guts d’aquí. Per tant, els neces­si­tem tots dos, i és un impe­ra­tiu que es pugui dotar més aquest pres­su­post de cul­tura. Amb tot, cal dir que en els últims temps hi ha hagut millo­res, s’està fent un esforç impor­tant per dotar millor econòmica­ment la pro­ducció audi­o­vi­sual.

Sempre innovar

Miquel Rutllant, enginyer superior de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA d’IESE, és director general del Grup Lavinia des d’abril del 2012. Ha treballat en diverses empreses de telecomunicacions i del sector químic i des de fa quinze anys ha ocupat càrrecs de responsabilitat en empreses del sector audiovisual com a director comercial de TVC multimèdia en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director territorial de l’enginyeria audiovisual VITELSA. Rutllant va accedir a la presidència del Clúster Audiovisual de Catalunya l’any 2017, i ara esdevindrà un dels actors imprescindibles, com a portaveu de la indústria, en la planificació de les fases de desenvolupament del Catalunya Media City, que disposa d’un pressupost de 450 milions d’euros i que, tot ocupant una superfície de 32 hectàrees a la desembocadura del riu Besòs, ha d’esdevenir el gran nus d’activitat del sector.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.