Sempre, però sobretot en aquelles partides socialment sensibles, la pregunta que la ciutadania es formula quan anualment es fan públics els pressupostos i/o els tancaments definitius dels pressupostos és: aquestes quantitats són suficients o han estat suficients per atendre totes les necessitats que una despesa així comporta? Tot això encara té més interès quan es fan comparacions entre diversos anys per observar l’evolució de les quantitats gastades. La despesa en sanitat és un dels punts en què aquestes anàlisis tenen més rellevància.

El gràfic adjunt demostra l’evolució a Espanya, entre el 1976 i el 2021, de la despesa en sanitat pública prenent com a índex 100 l’import gastat el 1976. La línia blava recull l’evolució de l’índex en euros corrents de cada any, i la línia vermella, l’evolució en euros constants del 1976. La línia gris mostra la diferènciaentre tots dos. (Font: Elaboració pròpia a partir de: “Despesa sanitària en euros corrents: 1976-2014”: Diari Ara 28.09.2016. 2015: Ministeri de Sanitat (publicat el 2018). 2016 - 2019. Id. Ant. Publicado 2022. 2020: Ministeri de Sanitat. 2021: Ministeri de Sanitat. Comparativa amb la UE. Inflació mitjana anual: Inflation. eu. Worldwide Inflation Data).

Observant la línia blava, l’augment ha estat considerable: s’ha passat d’una despesa de 1.719 milions d’euros el 1976 a una de 81.600 el 2021, és a dir, d’un índex 100 el 1976 la despesa en sanitat s’ha col·locat en un valor de 518. Tanmateix, l’evolució de la despesa en sanitat ha estat sensiblement inferior si s’expressa en euros constants, ja que l’índex ha passat de 100 a 168, tal com mostra l’evolució de la línia vermella.

La raó es troba en la inflació. La inflació ha suposat una destralada per a l’evolució de la despesa a causa de l’augment tan espectacular que ha experimentat: entre el 1976 i el 2021, d’un índex 100 s’ha passat a un índex 350. Prenent com a índex 100 el nivell de preus del 1976, el 1982 aquest nivell se situava en 205 i el 1997, en 300. Un augment molt ràpid en què figuren increments anuals molt significatius: 24,44% el 1977, en uns anys molt complicats en la història d’Espanya; 8,3% el 1986, l’any de la incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea; 5,93% l’any olímpic… La inflació mitjana anual va anar descendint gradualment tret d’alguns repunts; no obstant això, l’índex es va situar el 2021 en 350, i una conseqüència d’això és l’evolució de la despesa real: un augment de 168 punts en quaranta-cinc anys, amb retrocessos en alguns d’aquests anys; realment massa poc tenint en compte la situació de la qual partia.

Aquest havia de ser un text sobre l’evolució de la despesa sanitària en termes reals i s’ha acabat convertint en un text sobre la inflació (coses que passen), la qual cosa no deixa de ser lògica perquè l’alt nivell de preus ha estat sempre un dels mals endèmics de l’economia espanyola. Un mal endèmic que trenca poders adquisitius de rendes i beneficis i que destrueix la competitivitat d’una economia com l’espanyola que, també des de sempre, es defineix per una baixa productivitat. Mala peça al teler.