Ens fa falta demanda d’innovació
El 20 de setembre, el govern va aprovar la creació del Programa Regions del Coneixement per impulsar la innovació a Catalunya. L’objectiu és impulsar el paper de les universitats i els centres de recerca i tecnològics com a motor de desenvolupament i innovació regionals i afavorir la transferència de coneixement a tot el país.
Fa molts anys que Catalunya ocupa un lloc discret com a regió innovadora a Europa. En els successius European Innovation Scoreboard hi apareix com a “innovador moderat”. Segons el govern, universitats i centres de recerca haurien de contribuir a solucionar el dèficit innovador del país. Em pregunto si les universitats i els centres de recerca ho poden fer de manera efectiva.
Com cada any, a mitjans del més d’agost es va fer públic l’ARWU Ranking (Academic Ranking of World Universities), el conegut rànquing de Xangai que avalua la qualitat de les universitats, segons la recerca. Com tots els rànquings té un grau notable de subjectivitat, però és el més reconegut, i les universitats hi volen sortir ben posicionades.
Les universitats catalanes hi surten relativament bé (UB 151-200; UAB 201-300; UPF 301-400; URV 601-700; UPC 701-800; UdL 701-800; UdG 801-900). Encara que cap està entre les cent primeres, pocs països poden dir que tenen totes les universitats públiques dins de les mil millors del món. Amb tot, les crítiques per no ser entre les líders mundials i les corresponents justificacions es repeteixen.
Malgrat aquest relativament bon posicionament, hi ha un missatge reiterat: la manca de transferència al sistema productiu i l’escassa innovació. Convé fer notar que massa sovint s’associa falta d’innovació del país amb falta de capacitat innovadora de les universitats, i s’insisteix en el missatge que cal més transferència de coneixement.
Les dades mostren una certa contradicció. Entre les 108 millors universitats europees en trobem dues de catalanes: la UB entre els llocs 55-77 i la UAB (77-108). Tanmateix, en el rànquing d’universitats innovadores, el Reuters Top 100 Europe’s Most Innovative Universities 2019, hi ha tres universitats catalanes: la UB, la UPC i la UAB, situades en els llocs 75, 81 i 100, respectivament; dues del País Valencià, la UV i la UPV, en els llocs 92 i 95, respectivament, i cap més de l’Estat espanyol.
La universitat més innovadora, segons l’esmentat rànquing, és la Universitat Catòlica de Leuven, que curiosament en el darrer rànquing de Xangai és troba entre els llocs 77-108 d’Europa.
Una conclusió de la comparació dels dos rànquings és que les universitats més innovadores generalment no coincideixen amb les considerades millors. Passaria igual si en comptes del rànquing de Xangai féssim servir qualsevol altre rànquing genèric.
Una altra conclusió és que les universitats catalanes estan ben situades en el rànquing d’innovació. Segurament si comparéssim diferents indicadors sobre la qualitat de les universitats, la capacitat innovadora de les universitats catalanes estaria en un bon lloc.
En comparació amb la mitjana de la UE-27, en l’European Innovation Scoreboard regional Catalunya obté una bona puntuació en tot allò que té a veure amb la universitat i amb la recerca d’universitats i centres, així com en habilitats digitals, mentre que en els aspectes de recerca i innovació empresarials els resultats són dolents.
La inversió de Catalunya en R+D és inferior a la de l’any 2009, si no comptem el 2020, en què els resultats no són significatius a causa de la gran caiguda del PIB. Des de l’any 2010 no hi ha hagut política d’innovació.
Als països líders, la major part de l’R+D es desenvolupa en empreses. Al meu parer, per molta recerca i innovació que desenvolupin la universitat i els centres de recerca, a l’altra banda no trobaran ningú. S’incrementarà l’oferta sense que hi hagi demanda. És un error esperar que el mercat estiri del carro sense que hi hagi polítiques d’estímul del mercat que no esperin retorn a curt termini.
Si demà una universitat catalana crea l’embrió d’un Google, no hi haurà ningú per desenvolupar-lo. S’acabaria venent. Ha passat amb gran part de la innovació dels nostres centres i universitats. Algú coneix grans empreses catalanes creades i conservades en els darrers cent anys?
Si la responsabilitat fos meva, invertiria a incentivar la demanda empresarial, m’abocaria a potenciar els centres tecnològics, sense deixar de mimar la recerca universitària i els centres de recerca. Si la demanda creix, la transferència serà més gran.
Què cal per ser universitat innovadora?
El rànquing de Reuters de les 100 universitats més innovadores es basa en la selecció d’entre les 500 universitats que publiquen més, d’aquelles amb més de 70 patents. Els criteris combinats per obtenir la puntuació final per classificar les universitats són: volum de patents, èxit de les patents, patents globals, citacions de les patents, impacte de les patents citades, percentatge de patents citades, nombre mitjà de vegades que un article científic ha estat citat per patents, impacte de citació per la indústria dels articles científics, percentatge d’articles en col·laboració amb la indústria, total de documents que apareixen al Web of Science.