D’ençà de Leo­nardo da Vinci, el retard rela­tiu de la nave­gació aèria ha estat -segons Cristòfol Juandó- moti­vat pel pre­do­mini de la idea del menys pesant que l’aire. Quan, de fet, la lliçó de la natura és que els ocells (que pesen més que l’aire) són uns ani­mals que volen. Ara, Juandó explica que als pri­mers anys del segle XX, als països indus­tri­als més avançats, s’ide­a­ven i es cons­tru­ien mol­tes màqui­nes vola­do­res més pesa­des que l’aire. Com la seva. El 2018, al web Pre 1914 Air­craft Cha­llenge de The Aero­drome Forum es pre­sen­ta­ven, amb imat­ges, uns 500 arte­fac­tes cons­truïts abans del 1914 a tot el món. Molts glo­bus, però també mono­plans, biplans, aero­plans, helicòpters i diri­gi­bles. Una d’aques­tes màqui­nes és el multípter, de l’inven­tor català Cris­to­bal Juando i Rafe­cas, datat al vol­tant del 1901-1902.

Cristòfol Juandó i Rafe­cas (Vila­nova i la Geltrú, 1848 - Bar­ce­lona, 1917) es pot defi­nir en poques parau­les: “Un home de molts ofi­cis. Va ser ban­quer, poeta, espe­ran­tista, direc­tor d’un diari (Las Noti­cias) i sobre­tot inven­tor.” (Varese 2002. A: Bre­guet’s Pre 1914 Cha­llenge).

La màquina de volar de Cristòfol Juandó, cons­truïda per un altre vila­noví, Ricard Munné i Soler, al car­rer Modo­lell de Sant Ger­vasi (Bar­ce­lona), res­pon a la pos­si­bi­li­tat de millora social basada en avenços tec­nològics i, alhora, a l’interès que pot tenir per a aquests avenços el conei­xe­ment dels meca­nis­mes del vol dels ocells.

Juandó entra, el 1900, en el món del que ell ano­mena nave­gació aèria o avi­ació, després d’una llarga tra­jectòria com a empre­sari (del fer­ro­car­ril i de premsa), com a ban­quer, amb una estada -com tants cata­lans- a l’illa de Cuba. El 1901 crea la Com­pa­nyia Uni­ver­sal de Nave­gació Aèria, i, amb data del 5 de març, patenta, a França, un appa­reil pro­pul­seur pour avi­a­tion (Brévet n. 308 724). El setem­bre del 1902, Juandó fa una prova amb el seu arte­facte vola­dor a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona davant 1.551 espec­ta­dors (que finan­cen la seva empresa pagant 1 pes­seta cada un). El 1904, a Bar­ce­lona, publica un lli­bre rela­ti­va­ment breu, de 45 pàgines: Nave­gación aérea. Avi­ación, un volum que, per exem­ple, és al catàleg de la Library of Con­gress de Was­hing­ton. I que s’amplia el 1910, quan ano­mena el seu avió amb dos neo­lo­gis­mes: un, d’arrel grega, multípter (o ‘mol­tes ales’), i l’altre, basat en l’espe­ranto, flu­gi­la­rilo, que és ‘volar’ (flugu), amb un con­junt (ar) d’ins­tru­ments o ales (il).

Qua­tre de les sis ales de l’avió / helicòpter de Juandó -mogu­des cadas­cuna per un motor- ser­vei­xen per als des­plaçaments horit­zon­tals, i dues ori­gi­nen els movi­ments ver­ti­cals. Les hèlixs no són con­si­de­ra­des necessàries, i el pes del motor (un Buc­het de 4 cilin­dres i 24 cv) no es con­si­dera relle­vant. La velo­ci­tat cal­cu­lada anti­ci­pada de l’arte­facte de Juandó és de 360 km/h.

Segons Cristòfol Juandó, la nave­gació aèria basada en avi­ons més pesats que l’aire obrirà el pas a grans can­vis: 1) la rapi­desa del trans­port de mer­ca­de­ries aba­ra­tirà – un 50%, escriu- els preus dels ali­ments bàsics; 2) la inac­ces­si­bi­li­tat de molts punts del pla­neta Terra des­a­pa­rei­xerà, ja que que­darà con­ver­tida en ports de mar aeri tota la superfície del glo­bus ter­res­tre, 3) serà pos­si­ble l’estat mun­dial, ja que totes les naci­ons esde­vin­dran províncies o depar­ta­ments d’un sol estat, amb la pro­gres­siva des­a­pa­rició de les fron­te­res, les dua­nes, i els estats; 4) amb el foment del tre­ball i la riquesa, per tant, per a tots els homes; 5) la gene­ra­lit­zació del lliure canvi, i 6) la cre­ació d’una moneda uni­ver­sal.