Gran angular

Ser els primers a tenir les piles carregades

L’emmagatzematge d’energia apareix com un dels grans eixos de la transició energètica, però tanmateix Europa ha d’accelerar el pas en aquest àmbit

Ara mateix, la Xina, Corea i el Japó ens porten anys d’avantatge
joaquín chacón
albufera energy storage
L’objectiu per al 2030 és assolir 20 GW en emmagatzematge
Europa vol fer una aposta per un usuari final que sigui consumidor proactiu
gorka martí
cto de sonnen
Si muntes una bateria, no depens de les fluctuacions del mercat
franc comino
director de sonnen
Hi ha debat entre centralitzar l’energia o optar per la generació distribuïda

L’emma­gat­ze­matge d’ener­gia és el nou man­tra, tant a escala de xarxa com pel que fa a les bate­ries del vehi­cle elèctric. Així, d’una banda, pros­pec­ti­ves com la que ha rea­lit­zat la firma d’inves­ti­gació Wood Macken­zie gosen avançar que l’emma­gat­ze­matge d’ener­gia a escala de xarxa mul­ti­pli­carà per vint la seva capa­ci­tat d’aquí al 2031, fins a asso­lir els 45 GW/89 GWh. D’altra banda, en aquests moments a Europa hi ha en marxa una qua­ran­tena de pro­jec­tes de cons­trucció de fac­to­ries de cel·les de bate­ries per a cot­xes elèctrics, els quals, si arri­ben a reei­xir, supo­sa­rien la pro­ducció de 430 GWh. El major nom­bre de fàbri­ques es con­cen­tren en ter­ri­to­ris com Noru­ega, amb qua­tre pro­jec­tes i, sobre­tot, Ale­ma­nya, que vol con­so­li­dar onze giga­fac­to­ries en dos anys, per asso­lir una pro­ducció de 100 GWh. En el cas de l’Estat espa­nyol, hi hau­ria tres pro­jec­tes, un en què Seat tre­ba­llarà amb la futura gigafàbrica de bate­ries de Sagunt (País Valencià), el de Bas­que­volt-Navat a Vitòria (País Basc) i el de Phi4t­hec a Bada­joz (Extre­ma­dura).

Si se’n parla tant és perquè ara mateix hi ha una cursa con­tra rellotge en què la UE, que des del 2019 des­plega l’estratègia Bat­tery 2030+, com­pe­teix amb Àsia, sobre­tot amb la Xina, per ser hegemònica al mer­cat. Com explica Joaquín Chacón, expert en bate­ries i direc­tor d’Albu­fera Energy Sto­rage: “En aquests moments, la Xina, Corea i el Japó ens por­ten anys d’avan­tatge i copen el 85% de la pro­ducció.” En casos com el de la Xina, el seu pro­ducte podria arri­bar a Europa a preus un 30% per sota de la mit­jana gràcies a la con­cessió d’un 25% de sub­venció per part del govern. A més, en els dar­rers dotze anys, la Xina ha asso­lit el con­trol de les prin­ci­pals mines de liti, prin­ci­pal­ment de les ubi­ca­des a Austràlia. Tot i que es parla de pro­veir el mer­cat amb diver­ses tec­no­lo­gies de bate­ria, de moment, Europa, per tal d’acce­le­rar els plans de pro­ducció del vehi­cle elèctric dels fabri­cants euro­peus, està apos­tant per la bate­ria d’ió liti, “la millor manera d’aju­dar la indústria euro­pea”, com remarca Chacón. Val a dir que, en les pre­vi­si­ons de la UE, la tran­sició de la com­bustió a la bate­ria, l’auto­moció pot crear 10 mili­ons de llocs de tre­ball direc­tes i 50 mili­ons d’indi­rec­tes.

Amb tot, de cara al 2030 s’espe­cula amb l’eclosió de noves tec­no­lo­gies, cosa que ha engres­cat els fons d’inversió, que situen el de les bate­ries entre els cinc sec­tors més interes­sants per abo­car-hi diners.

Alter­na­ti­ves.

De fet, la por que s’arribi a un col·lapse en la demanda del liti com a matèria pri­mera fa neces­sari tro­bar alter­na­ti­ves, i aquí apa­rei­xen el calci, que per­me­tria que les bate­ries tin­gues­sin més auto­no­mia; el sodi, que podria cris­tal·lit­zar en bate­ries de més ren­di­ment, amb l’avan­tatge de poder fun­ci­o­nar en un rang de tem­pe­ra­tura supe­rior, o l’alu­mini, que per la seva alta den­si­tat d’ener­gia té vuit vega­des més capa­ci­tat que les altres bate­ries. En tot cas, com diu Chacón, “tots dos són mate­ri­als abun­do­sos a la natura, i de baix cost d’extracció”. Tot fa pen­sar que el debat sobre quina és la millor tec­no­lo­gia seguirà ben viu els anys a venir. Els defen­sors de la bate­ria de tec­no­lo­gia NMC, d’ions de liti que fa ser­vir un càtode for­mat per níquel, cobalt i man­ganès, o de l’NCA, amb un càtode for­mat per níquel, cobalt i alu­mini, sem­pre podran al·legar que ofe­rei­xen més den­si­tat energètica -la relació entre la capa­ci­tat energètica i el volum que ocu­pen-, però no podran negar que no són tan segu­res en cas d’acci­dent, men­tre que els que opten per la tec­no­lo­gia LFP (càtode de liti, ferro i fos­fat) poden bran­dar l’argu­ment que les bate­ries supor­ten millor els cicles de càrrega i descàrrega, que són més resis­tents als impac­tes i que no fa ser­vir cobalt, mate­rial l’extracció del qual té un fort impacte ambi­en­tal i social. En aquesta guerra, no és un detall insig­ni­fi­cant que la indústria del cotxe, tot seguint l’exem­ple asiàtic, esti­gui tran­si­tant cap a l’LFP, que en pocs anys podria esde­ve­nir l’estàndard incon­tes­ta­ble.

No s’hi val a badar en l’esforç en emma­gat­ze­matge d’aquí a la data del 2030, i des de diver­sos sec­tors del món de l’ener­gia reno­va­ble s’insis­teix que cal escar­ras­sar-se a asso­lir efec­ti­va­ment un objec­tiu d’emma­gat­ze­matge del 20 GW, dels quals 10 GW cor­res­pon­drien a bom­batge rever­si­ble, 8 GW de bate­ries en plan­tes a terra i 2 GW de bate­ries de dar­rere de comp­ta­dor (pròxim al lloc de con­sum, que no passa per la xarxa pública exte­rior). Franc Comino, direc­tor del fabri­cant de bate­ries Son­nen a l’Estat espa­nyol, con­si­dera que aquesta fita d’assu­mir el Plan Naci­o­nal Inte­grado de Ener­gia i Clima (PNIEC) hau­ria de ser irre­nun­ci­a­ble, jus­ta­ment per l’abast que podria tenir: “Pen­seu que 2 GW d’emma­gat­ze­matge de dar­rere del comp­ta­dor es tra­dui­ria a dotar de bate­ries uns 6 mili­ons d’habi­tat­ges.” Sonen, que ha adqui­rit l’olo­tina Webatt, té mol­tes espe­ran­ces dipo­si­ta­des en el fet que al mer­cat reïxi el mis­satge que “si hom munta a casa seva una ins­tal·lació d’emma­gat­ze­matge, podrà ser inde­pen­dent de les fluc­tu­a­ci­ons que patei­xin els preus del mer­cat”. Son­nen, que ja ha ins­tal·lat un miler d’uni­tats arreu de l’Estat, de moment gai­rebé tota la demanda que regis­tra prové del sec­tor resi­den­cial, en un 95%, però Comino per­cep que, de mica en mica, “les pimes també s’hi estan interes­sant, d’uns cinc mesos ençà”: “Cal tenir en compte que per a les empre­ses que tin­guin con­sum tarda i nit, com ara indústries de tres torns i esta­bli­ments de la res­tau­ració, tenir bate­ria els juga molt a favor per estal­viar en el rebut de la llum.”

Però, és clar, perquè l’emma­gat­ze­matge sigui una rea­li­tat ben visi­ble en els nous pai­sat­ges de la des­car­bo­nit­zació, cal una empenta: “Li vaig dir a la minis­tra de Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera, que per acce­le­rar l’entrada de les bate­ries, fora bo obrir sub­ven­ci­ons del 40%, que hau­rien de pro­ce­dir dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion.” I a més d’aquesta empenta, cal dis­curs: “Bona part dels pro­gra­mes per dotar de bate­ries les ins­tal·laci­ons de foto­vol­taica de les pimes no s’han exhau­rit, i això ha estat així perquè no hi ha hagut relat perquè la indústria sàpiga que pot posar bate­ries a les seves ins­tal·laci­ons fabrils.”

Comino repre­senta una empresa que s’eri­geix en un gran exem­ple de pro­duc­tor euro­peu -10.000 bate­ries al mes sur­ten de les seves plan­tes de Bavi­era-, però ha de reconèixer que en aquesta cursa, de moment, el Vell Con­ti­nent no sem­bla que hagi de gua­nyar: “La sen­sació és que Àsia té molt més avan­tatge, i és real­ment molt pre­o­cu­pant que la burocràcia de la UE imposi tants entre­bancs per obrir plan­tes de fabri­cació, com li ha pas­sat a Tesla a Berlín.” Al seu parer, són enve­ja­bles les polítiques dels països asiàtics per implan­tar amb rapi­desa giga­fac­to­ries. “Aquí pequem de falta d’agi­li­tat”, sen­ten­cia Franc Comino.

Hom entre­lluca una nova cul­tura de l’ener­gia a par­tir dels avan­tat­ges que ofe­reix l’emma­gat­ze­matge. Amb una regu­lació de freqüència primària (meca­nisme per con­tra­res­tar les oscil·laci­ons del sis­tema de gene­ració elèctrica) ad hoc, és clar, que en lloc de ser con­ce­buda des de les grans cen­trals de gene­ració, pre­vegi que els con­su­mi­dors finals puguin ofe­rir ser­veis a la xarxa a par­tir de l’ener­gia emma­gat­ze­mada a la seva bate­ria, com ja passa a Ale­ma­nya, per exem­ple. Com explica Gorka Martí, direc­tor d’ope­ra­ci­ons de Son­nen Espa­nya, “Europa vol fer l’aposta per un usu­ari final que sigui con­su­mi­dor pro­ac­tiu, fet que pot aju­dar a regu­lar la freqüència de la xarxa i fer-la més segura.” Com ima­gina, aquests ser­veis els podrien pres­tar milers de bate­ries al ter­ri­tori. Una altra gran dis­cussió és si és més intel·ligent l’emma­gat­ze­matge cen­tra­lit­zat o jugar amb les infra­es­truc­tu­res indi­vi­du­als. En àrees geogràfiques com l’Amèrica Lla­tina, Àfrica o Àsia tenen clar que cal jugar amb la gene­ració dis­tribuïda con­nec­tant l’emma­gat­ze­matge de cada punt de gene­ració per tal que es pugui enviar a la xarxa, o rebre’n, segons les neces­si­tats. A Europa, encara es flir­teja amb la idea d’aixe­car grans cen­trals d’emma­gat­ze­matge con­nec­ta­des a la xarxa de trans­port i fer així una gestió a gran escala de l’ener­gia reno­va­ble. A Ale­ma­nya, es va pro­jec­tar recon­ver­tir les cen­trals de carbó que s’havien de tan­car en grans cen­trals d’emma­gat­ze­matge, tot apro­fi­tant que hi havia una gran infra­es­truc­tura de xarxa per entrar i treure grans quan­ti­tats d’ener­gia. A l’Estat espa­nyol, al seu moment hi va haver el pro­jecte REE Alma­cena, que pre­veia aixe­car setze grans cen­trals per tota la geo­gra­fia esta­tal, con­nec­ta­des a la xarxa. Els crítics d’aquest model adver­tei­xen que si es volgués fer una aposta forta per aquesta via, i cons­truir grans cen­trals de 100 Mwh, ompliríem el camp de con­te­ni­dors de bate­ries.

Dilemes hamletians sobre la segona vida

Tothom té clar que per no generar un problema d’acumulació de residus, el desenvolupament de la indústria de l’emmagatzematge ha d’estar presidit pels principis de l’economia circular, en què l’instrument de l’emmagatzematge té una segona vida o se n’aprofita part dels components per fabricar una nova bateria. Ara mateix, a Europa es dubta entre promoure la segona vida de les bateries en aplicacions estacionàries que poden afegir entre deu i quinze anys d’activitat, i que s’afegeix a la que ja ha prestat al vehicle elèctric, o extreure un material tan valuós com el cobalt d’aquestes bateries per a una fabricar-ne una de nova. A més, si es té en compte una segona vida, cal pensar en un disseny adequat per a una aplicació estacionària que requerirà un sistema de gestió diferent, així com l’electrònica. Al capdavall, són costos de treball d’adaptació que alguns experts no tenen clar que ofereixin un balanç positiu. Ara mateix, una bateria de segona mà que fa vuit anys es va pagar a 1.000 euros té un valor residual superior a les noves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.