Max Amer, Adrià Bar­celó, Fran­cisco Boira, Fran­cisco Bosch, Jan Mataró i Adrià Senar, d’entre 22 i 24 anys, tenen en comú haver estat com­panys a l’Escola Supe­rior d’Engi­nye­ries Indus­trial, Aero­es­pa­cial i Audi­o­vi­sual de Ter­rassa (Ese­iaat) de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya i haver posat en marxa una start up que pot supo­sar un nou pas per al sec­tor espa­cial.

Sota el nom Kre­ios Space, estan desen­vo­lu­pant una mena de motor de pro­pulsió per a satèl·lits arti­fi­ci­als que fun­ci­ona amb aire i que per­metrà fer-los cir­cu­lar per les òrbi­tes ter­res­tres molt bai­xes, ano­me­na­des VLEO.

Ara com ara, els satèl·lits arti­fi­ci­als estan en òrbi­tes situ­a­des per sobre dels 400 km del nivell del mar, que és quan no neces­si­ten com­bus­ti­ble o impuls perquè el movi­ment es manté per l’equi­li­bri de for­ces.

En canvi, a les òrbi­tes ter­res­tres molt bai­xes ara no es llan­cen satèl·lits perquè car­re­gar el com­bus­ti­ble fòssil per moure’ls més enllà d’un dia és inas­so­li­ble.

La solució que han creat des de Kre­ios Space és cone­guda com a ABEP (de l’anglès, Air-Bre­at­hing Elec­tric Pro­pul­sion), que amb motors de font d’helicó (HTP) la fa sos­te­ni­ble, com­ple­ta­ment elèctrica i a més no genera brossa espa­cial perquè no neces­sita com­bus­ti­ble fòssil. Aquesta start up que s’ha ges­tat a les aules d’Ese­iaat de Ter­rassa, per­metrà, doncs, per pri­mera vegada acce­dir a òrbi­tes més a prop de la Terra, que apor­ta­ran avan­tat­ges per a les ope­ra­do­res espa­ci­als perquè podran obte­nir imat­ges amb més alta reso­lució.

Adrià Senar, fun­da­dor i direc­tor gene­ral de l’start up, exem­pli­fica que des d’aquesta distància les com­pa­nyies de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons podran millo­rar el sis­tema de con­nexió 5G, les ope­ra­do­res d’obser­vació podran fer un segui­ment més precís del canvi climàtic i serà pos­si­ble la detecció i segui­ment d’incen­dis fores­tals, entre mol­tes altres apli­ca­ci­ons.

El de Kre­ios Space és, a més, un cas clar de trans­ferència tec­nològica de l’acadèmia al mer­cat. De fet, el seu motor està basat en una tec­no­lo­gia que es va desen­vo­lu­par en el món uni­ver­si­tari, i que Adrià Senar va des­co­brir men­tre estu­di­ava i par­ti­ci­pava en un pro­jecte de recerca. “Vaig expli­car a alguns com­panys de la uni­ver­si­tat les poten­ci­a­li­tats que veia en la tec­no­lo­gia i ens vam posar a estu­diar-la a fons i a pla­ne­jar la manera de crear una empresa per poder-la treure al mer­cat”, des­criu Senar.

Durant dos anys es van pre­sen­tar a tota mena de con­cur­sos i sub­ven­ci­ons per cap­tar el capi­tal ini­cial i desen­vo­lu­par el seu pro­jecte.

Així doncs, la madu­ració del pro­ducte va avançant a mesura que van cap­tant capi­tal. Senar cal­cula que en total neces­si­ta­ran aixe­car 5,6 mili­ons d’euros en ron­des de finançament dife­rents. “Actu­al­ment, estem a la pri­mera ronda i ja estem tan­cant col·labo­ra­ci­ons amb dife­rents enti­tats per al tes­tatge i el desen­vo­lu­pa­ment con­junt de mis­si­ons en un entorn aero­es­pa­cial real”, avança Senar.

Recent­ment ha estat una de les fir­mes selec­ci­o­na­des pel pro­jecte Galac­tica de la Unió Euro­pea (UE).