A hores d’ara tot­hom té clar que ve una crisi greu, i com­pli­cada de resol­dre, si no és que ja està aquí. El símptoma prin­ci­pal, a escala glo­bal, són els nivells d’inflació des­con­tro­lats que, de moment, no cedei­xen a la pujada de tipus dels bancs cen­trals, però el pro­blema de fons, a banda de les polítiques monetàries expan­si­ves post­pandèmiques, és la com­ple­xi­tat de la situ­ació energètica glo­bal, que no fa més que avançar el que, més aviat o més tard havia d’arri­bar. A curt ter­mini, els bancs cen­trals apu­gen els tipus i els governs inten­ten pal·liar la crisi econòmica amb les mesu­res que poden. A llarg, però, mol­tes coses hau­ran de can­viar en els pro­pers anys per recu­pe­rar l’esta­bi­li­tat, i segu­ra­ment no podrem evi­tar un cert nivell de sacri­fi­cis per­so­nals i glo­bals. Cal que comen­cem a enten­dre, tant des d’un punt de vista indi­vi­dual com de les admi­nis­tra­ci­ons, que certs models de con­sum no podran fun­ci­o­nar en el futur: és molt difícil man­te­nir esta­bi­li­tat econòmica com­pa­ti­ble amb una bona gestió medi­am­bi­en­tal si no es fan can­vis deci­sius. Con­cre­ta­ment, ens refe­rim als models de con­sum low cost, que s’han estès a tota mena de sec­tors i que són difícil­ment jus­ti­fi­ca­bles quan les matèries pri­me­res i l’ener­gia s’enca­rei­xen de la manera que ho estan fent avui. Per més gre­enwas­hing que facin les com­pa­nyies, tenir apa­ra­dors il·lumi­nats tota la nit, can­viar els apa­rells elèctrics cada dos anys o aga­far un avió per a anar a fer unes copes a una altra ciu­tat no són acti­vi­tats d’estalvi, sinó que con­tri­bu­ei­xen deci­si­va­ment a l’escal­fa­ment pla­ne­tari. Les impli­ca­ci­ons, però, són més com­pli­ca­des, i és que cal tenir en compte que mol­tes eco­no­mies, com ara la cata­lana, tenen un fort com­po­nent d’ocu­pació en sec­tors com el turisme, que depe­nen d’un nivell de con­sum con­tinu que difícil­ment es podrà man­te­nir en els pro­pers anys. És impor­tant que les admi­nis­tra­ci­ons facin el que puguin per atu­rar el cop ara mateix, però sobre­tot que comen­cin a pen­sar que cal pro­moure models pro­duc­tius alter­na­tius, que per­me­tin evi­tar que la pro­pera crisi ens afecti de ple. Aquest pen­sa­ment ja es podria haver fet, tant després de la crisi del 2008 com durant la pandèmia, però can­viar inèrcies econòmiques i soci­als és com­pli­cat.