“La digitalització és el cinquè poder”, va afirmar en diverses ocasions l’exconseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró mentre ocupava el càrrec, una afirmació que es va imposar perquè fos un dels eixos més estratègics del govern. Per a ell, i per a l’executiu del moment, la prioritari era impulsar la digitalització del país i, en aquest sentit, s’han assolit fites molt destacades i s’han aconseguit posicions de referència en recerca tant a l’Estat a com Europa. S’ha arribat a configurar el país com un dels territoris amb més potencial digital d’Europa. L’atracció d’empreses, talent i inversions ha acompanyat aquesta política. Tanmateix, sense afirmar que s’ha arribat a l’excel·lència, perquè encara s’és lluny d’aquest panorama idíl·lic que es persegueix i hi ha molts temes pendents de millorar i de resoldre, la desaparició de la conselleria de Polítiques Digitals arran de la destitució de l’exconseller Puigneró el setembre passat preocupa absolutament tots els actors del sector. El nou govern d’Esquerra Republicana ha diluït les polítiques digitals entre diverses conselleries, esmicolant la força que una vicepresidència els havia donat fins ara. Veurem encara la recol·lecció de fruits provinents de polítiques conjuntes d’anys anteriors però si no s’aporta adob al sector, si no es mima l’entorn investigador, emprenedor i de recerca digital, si no hi ha accions sota un mateix paraigua, si no existeix la política única en qüestions digitals s’acabarà perdent la posició de fort lideratge aconseguida. En definitiva, el país acabarà perdent. Calen polítiques clares per no minorar la bona marxa que es tenia en la cursa per la digitalització i la connectivitat, perquè el món va en aquesta direcció, i a un ritme frenètic. Cal avançar en 5G, en 6G, en blockchain, en ciberseguretat, en intel·ligència artificial, en biomedicina, en salut digital, en indústria 4.0, en connexions òptiques per estar connectats amb tots els mons possibles, físics i virtuals. Cal seguir al costat dels centres de recerca, acompanyar els investigadors i sobretot fer molt més del que s’ha fet fins ara des del sector públic per impulsar la transferència de coneixement al sector privat, per retornar talent al país, per retenir el que ja hi ha i per atreure’n més. Les enrabiades polítiques conjunturals no haurien d’aturar l’avenç aconseguit en la digitalització del país. Certament s’ha obert un gran interrogant en aquest àmbit, però res hauria d’impedir redreçar la situació.