Els punts verds, les mini­dei­xa­lle­ries ins­tal·lades per alguns ajun­ta­ments cata­lans a la seva trama urbana per rebre i clas­si­fi­car resi­dus domèstics que no es poden llençar als con­te­ni­dors, són, també, uns punts d’obser­vació – i de reflexió- sobre la soci­e­tat i l’eco­no­mia cata­lana.

Els títols i les cober­tes dels lli­bres de les pres­tat­ge­ries metàl·liques del que, segons un rètol, se’n diu “Racó dels lli­bres que dema­nen tor­nar a ser lle­gits” de dos d’aquests punts verds fan pen­sar. Els dos punts són en un dis­tricte benes­tant de la ciu­tat de Bar­ce­lona: al barri de Sarrià (obert el febrer del 2019) i al barri de les Tres Tor­res (obert el febrer del 2020). Són dos dels vint-i-set punts verds cons­truïts en llocs fàcil­ment acces­si­bles per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.

Els lli­bres de què es des­pre­nen els veïns d’aquests bar­ris són d’una d’ una gran diver­si­tat temàtica. Hi ha lite­ra­tura -novel·les i novel·letes, tex­tos tea­trals, poe­sia- és clar, però sorprèn tro­bar-hi, per exem­ple, l’edició de Roger Cai­llois del Manus­crit trouvé à Sara­gosse (París, 1958), de Jan Potocki (la pel·lícula, magnífica, és del 1963).

Hi ha, també, lli­bres científics, com la pri­mera edició de Natura, us o abús? (Bar­ce­lona, 1976), de Ramon Folch Gui­llen i altres. O, l’excel·lent His­to­ria ilus­trada de los inven­tos (Bue­nos Aires, 1960) d’Umberto Eco. Una tra­ducció argen­tina de l’ori­gi­nal italià, Sto­ria figu­rata delle inven­zi­oni, que no és –incom­pren­si­ble­ment- en cap bibli­o­teca pública cata­lana. Ara, les ofer­tes de la His­to­ria de segona mà que es poden tro­bar a la xarxa oscil·len entre els 30 i els 119 euros. En un punt verd difícil­ment es tor­narà a tro­bar. Els lli­bres de con­sulta no digi­ta­lit­zats (com aquest d’Eco) han d’estar a mà.

Com és fàcil de supo­sar, al “Racó dels lli­bres...” dels dos punts verds –i pro­ba­ble­ment de tots els punts verds- hi ha lli­bres esco­lars, sovint amb el nom de qui l’ha tin­gut com a lli­bre de text. Per exem­ple, d’algú que ha estu­diat en francès: Phi­lo­sop­hie. Études thémati­ques. Tex­tes d’auteurs. ABC du Bac (París, 1996). O, per l’interès que té per saber quina és la visió –esco­lar, però d’àmplia difusió- de l’eco­no­mia cata­lana, al punt verd s’hi ha vist Les ciències soci­als a la segona etapa d’EGB (Bar­ce­lona, 1981), del Grup de Ciències Soci­als de Rosa Sen­sat. Un text de fa qua­ranta anys que sem­bla actual. O, l’eco­no­mia cata­lana ha can­viat poc (i ha can­viat molt!) o el que se’n diu ara és massa sem­blant al que s’estu­di­ava a EGB.

Als dos punts verds es poden tro­bar, també, lli­bres polítics, amb un ves­sant geo­e­conòmic. Recents, com ara el de Ramón Cota­relo: España quedó atrás (Bar­ce­lona, 2018). O no tant recents, com el de Joan Cana­dell i Albert Macià, del Cer­cle Català de Nego­cis, Cata­lu­nya: estat propi, estat ric (Bar­ce­lona, 2012).

Ara bé, pot­ser el que es troba més en aquests punts verds són el que podríem ano­me­nar lli­bres pràctics: dic­ci­o­na­ris de català, cas­tellà, anglès i bilingües; lli­bres per apren­dre anglès; anto­lo­gies de poe­sia, lli­bres de fotos; guies turísti­ques de països, de ciu­tats i en tots els for­mats; tot tipus de lli­bres d’auto­a­juda, d’exer­ci­cis físics; manu­als de bri­co­latge, etc. O bé els lli­bres pràctics són poc pràctics, poc útils, o bé els veïns de Sarrià - Sant Ger­vasi són molt hàbils o no s’ocu­pen per­so­nal­ment de qüesti­ons pràcti­ques.