La denúncia d’una veïna de Puigcerdà destapa una estafa internacional amb criptomonedes

Els Mos­sos d’Esqua­dra i la Guàrdia Civil han par­ti­ci­pat en una inves­ti­gació inter­na­ci­o­nal con­tra una orga­nit­zació cri­mi­nal d’abast mun­dial espe­ci­a­lit­zada en esta­fes amb crip­to­mo­ne­des que hau­ria gua­nyat uns 2.400 mili­ons d’euros. En roda de premsa al Com­plex Egara, Joan Car­les Granja, inten­dent en cap de la Divisió d’Inves­ti­gació Cri­mi­nal, ha expli­cat que la inves­ti­gació va començar amb la denúncia d’una dona gran de Puig­cerdà el 2018. Segons va expli­car a la poli­cia, després d’una petita inversió ini­cial de 250 euros, li van fer veure que els bene­fi­cis eren expo­nen­ci­als. Després de diver­ses apor­ta­ci­ons de diners, quan va inten­tar recu­pe­rar el que havia gua­nyat, les per­so­nes amb qui havia tin­gut con­tacte van des­a­parèixer, així com els webs fal­sos on feia el segui­ment de les seves inver­si­ons.

Men­tre feia inver­si­ons, els esta­fa­dors li van ins­tal·lar un pro­grama a l’ordi­na­dor per con­tro­lar tots els seus movi­ments econòmics. Quan va detec­tar l’estafa ja li havien bui­dat els comp­tes. En total havia per­dut 560.000 euros. En el moment que va inten­tar recu­pe­rar els diners, la mateixa orga­nit­zació es va posar en con­tacte amb ella simu­lant ser un des­patx d’advo­cats que l’aju­da­rien a recu­pe­rar la inversió feta. Aquí, li van fer pagar una quan­ti­tat de diners en con­cepte d’hono­ra­ris que també va per­dre. Final­ment, la suma per­duda va ser de 800.000 euros.

Com en aquest cas, la majo­ria de vícti­mes res­po­nien al per­fil d’una per­sona gran sense cap experiència inver­sora, gent molt fàcil de mani­pu­lar. Els cap­ta­ven quan s’interes­sa­ven en la inversió en crip­to­mo­ne­des en el més d’un cen­te­nar de webs fal­sos que ges­ti­o­na­ven. De cada víctima, els tre­ba­lla­dors dels cen­tres de tru­ca­des en feien un exhaus­tiu segui­ment amb l’únic objec­tiu de “bui­dar-los” els comp­tes ban­ca­ris. “Quan pas­sava l’etapa d’ena­mo­ra­ment i volien recu­pe­rar els diners, nor­mal­ment després d’unes 20 apor­ta­ci­ons, la mateixa orga­nit­zació els ofe­ria ser­veis alter­na­tius com cur­sos en crip­to­mo­ne­des per seguir cobrant”, ha expli­cat Granja.

Manuel Martín, tinent coro­nel de la Uni­tat de Poli­cia Judi­cial de la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya, ha expli­cat que la xarxa des­ar­ti­cu­lada en col·labo­ració amb les poli­cies de set països euro­peus és la més impor­tant dedi­cada a les esta­fes amb crip­to­mo­nes detec­tada fins ara a Europa. Després de qua­tre anys d’inves­ti­ga­ci­ons, el pas­sat 8 i 9 de novem­bre les dife­rents poli­cies van des­ple­gar un ampli dis­po­si­tiu a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia del Nord i Ucraïna que va fina­lit­zar amb 15 cen­tres de tru­ca­des des­man­te­llats, dos dels màxims res­pon­sa­bles detin­guts a Albània, 16 per­so­nes inves­ti­ga­des i la inter­venció de més de 355 ordi­na­dors, diver­sos mòbils, tau­le­tes i altres objec­tes electrònics amb infor­mació relle­vant.

Un dels cen­tres de tru­ca­des més impor­tant, amb 800 tre­ba­lla­dors, es va des­man­te­llar a Ucraïna, on Martín ha des­ta­cat que tot i el moment com­pli­cat del país per la guerra amb Rússia, la seva poli­cia va seguir tre­ba­llant per fer la seva part en el dis­po­si­tiu. Els Mos­sos i la Guàrdia Civil van par­ti­ci­par en el dis­po­si­tiu a Albània, on se cen­tra­lit­za­ven les tru­ca­des a l’Estat espa­nyol. “Ha estat un exem­ple de coor­di­nació poli­cial i l’exem­ple a seguir en un futur per com­ba­tre les esta­fes a inter­net, el delicte que més creix amb diferència”, ha des­ta­cat Martín.

Tot i que pre­ci­sar-ne el nom­bre de vícti­mes exacte serà molt difícil, es cal­cula que n’hi podria haver dese­nes de milers, unes 17.000 només a l’Estat. Els guanys obtin­guts s’acos­ta­rien als 2.400 mili­ons, dels quals només s’han recu­pe­rat uns 300.000 euros. “Ana­lit­zant les dades, l’orga­nit­zació tenia uns bene­fi­cis d’uns 400 euros al minut”, ha asse­nya­lat Martín. La xarxa uti­lit­zava per­so­nes cone­gu­des en els dife­rents països per fer publi­ci­tat i a l’Estat espa­nyol, fins i tot, espon­so­rit­zava equips de fut­bol.