Connectats però amb urgències pendents
El bon ritme en el desplegament comercial de la 5G contrasta amb la manca d’espectre per a les xarxes privades. Els centres de recerca catalans, referents Europa
-
Un ciclista passa per davant d’un cartell que anuncia la xarxa 5G, durant la celebració del Mobile World Congress del 2019, a l’espai de Fira de Barcelona de la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat. ARXIU. -
Dos investigadors, en un dels laboratoris del Centre de Comunicacions Avançades de Banda Ampla (CCABA), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’ECONÒMIC.
Fibra òptica desplegada pel territori, cables submarins que permetran al país accedir a una connectivitat internacional sense precedents, desplegament de la xarxa 5G, investigació d’elit en 5G avançada i 6G, nanosatèl·lit en òrbita i un segon a punt d’enlairar-se, connexions satel·litals per a territoris d’alta muntanya on una altra connectivitat es fa ara per ara impossible... Catalunya ha sabut crear un ecosistema al voltant de les tecnologies digitals que la situa com a una de les regions europees de referència en aquest àmbit.
Per arribar fins aquí ha estat fonamental la col·laboració publicoprivada que ha impulsat fins a l’excel·lència les investigacions desenvolupades als diferents centres de recerca del país, el sorgiment d’oportunitats de negoci i la conseqüent creació d’empreses de l’àmbit tecnològic, l’atracció i la retenció de talent i la generació d’ocupació d’alt valor afegit. En definitiva, un full de ruta que ha dotat el país d’una bona base digital.
Encara no fa dos mesos, s’anunciava que el sistema públic de recerca català havia aconseguit una aposició estratègica a escala europea en l’àmbit de la tecnologia 5G avançada i 6G. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i la Fundació i2CAT havien aconseguit captar gairebé la meitat de projectes –17, en concret– de la primera convocatòria del programa europeu 6G SNS de recerca i innovació en aquesta nova xarxa. Les tres entitats desenvoluparan les seves investigacions al llarg dels pròxims tres anys, amb un pressupost assignat de més de 8 milions d’euros.
Excel·lència.
Els investigadors catalans treballaran en la 5G avançada, el desenvolupament de la 6G, en la seva aplicació en infraestructures i participaran en el disseny dels pilots sectorials de la 5G. D’entre tots n’hi ha que és particularment estratègic, perquè està destinat a crear les plataformes d’experimentació de les tecnologies 6G, que donaran servei als projectes de les pròximes convocatòries del programa 6G SNS, en els anys 2023 i 2024. La UPC, a través del Centre de Comunicacions de Banda Ampla (CCABA), coordinarà un d'aquests 17 projectes europeus estratègics i, a més, participarà en col·laboració com a soci de recerca amb el CTTC en altres dos i amb la Fundació i2CAT en un tercer.
“Participant en els projectes europeus, estem creant consens en la definició dels escenaris i els estàndards en 6G”, assenyala Josep Vidal, catedràtic de la UPC, secretari del CCABA i director del grup de recerca SPCOM (Processament del Senyal i Comunicacions). El que significarà la 6G serà una plena automatització de la xarxa. “Ara per ara, molts processos continuen sent manuals. A la 6G es posarà tot el sistema d’intel·ligència d’aprenentatge a la xarxa perquè no necessiti d’aquesta intervenció humana”, explica Sebastià Sallent, catedràtic de la UPC i director del grup de recerca Disseny i Avaluació de Xarxes i Serveis de Banda Ampla (BAMPLA), del Centre de Comunicacions Avançades de Banda Ampla (CCABA).
A més, els centres de recerca del país també participen en el programa estatal UNICO I+D 6G, impulsat pel govern espanyol, fet que situa Catalunya en una posició avançada en aquest àmbit. “Estem davant d’una oportunitat única perquè el sistema de recerca català i també estatal consolidin un aposició de lideratge en l’àmbit europeu i mundial en el desenvolupament de tecnologies de comunicacions mòbils. Per tant, tenim la responsabilitat d’assegurar que tots els actors treballem de manera coordinada per garantir tant la creació de nou coneixement com de la transferència d’aquest coneixement a la societat i l’economia”, afirma el doctor Jesús Alonso-Zárate, director del programa de 6G i director de Política i Estratègia d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea a la Fundació i2CAT.
Transferència.
La transferència de coneixement a la indústria és una de les febleses del sistema. “Es fa molta i molt bona recerca, però quan aquesta vol anar al mercat, no té suport institucional. L’administració hauria de realitzar les primeres compres per ajudar a consolidar les noves empreses de l’àmbit tecnològic”, reclama Gabriel Junyent, director del CCABA, mentre Sallent recorda que Silicon Valley s’ha fet fort perquè “quan va sorgir va tenir tot el suport del sector públic”: “A Europa continuem comprant productes xinesos o nord-americans i així no es pot avançar.” I Junyent insisteix que “cal un suport més gran del sector públic”.
Per sota dels objectius.
Un informe de la Comissió Europea sobre l’estat de desenvolupament de la 5G –l’últim data del2020– alertava que “tot i que la nova xarxa mòbil s’ha desplegat per les capitals i grans nuclis urbans europeus, la cobertura mitjana de la població s’estima en tan sols un 14%”. Això implica que a Europa se segueix utilitzant majoritàriament la xarxa 4G, tot i la pressió del màrqueting de les operadores per fer creure que els dispositius mòbils, que certament disposen de la tecnologia per connectar-se a la xarxa 5G, ho fan a través d’aquesta xarxa quan la realitat és que es fa a través del que podrien anomenar una adaptació de la 4G o una 4G avançada.
“És a hores d’ara que comencem a veure el desplegament real de la 5G. És una tema de cost, però també de coneixement”, diu Alonso-Zaárate, que recorda que cada nova tecnologia necessita al voltant de deu anys per desenvolupar-se i entrar al mercat.
Els avantatges que aportarà la 5G ens traslladaran a un entorn fins ara només imaginat com a futur i fins i tot utòpic. “La latència zero o el sentit del tacte que percebrà un cirurgià que opera a distància ho permetrà la 5G. L’evolució de les xarxes mòbils és contínua, i en determinats àmbits serà molt espectacular, com en el de la cirurgia, i en altres no tant, però l’avenç és imparable”, explica Alonso-Zárate, que preveu que “d’aquí a dos o tres anys ja començarem a veure aplicacions sorprenents”.
Tanmateix, quan l’ús de la 5G a ple rendiment encara ha d’arribar, la investigació ja s’endinsa en la 6G. “Tot just estem en fase de conceptualització, pensant on no arribarà la 5G i necessitarem una xarxa més avançada”, indica l’expert de la Fundació i2CAT, que ja situa a l’any 2030 l’inici del desplegament comercial de la 6G.
Xarxes Privades.
“L’Estat espanyol està esperant que Europa ho reguli, i això ens fa anar endarrerits respecte a Alemanya, França o els països escandinaus. Els seus govern ja es van preocupar de reservar una part de l’espectre radioelèctric de banda mitjana, el més estès, destinada a la indústria. Nosaltres continuem esperant”, afirma Alberto Villalobos, CEO de 5G Ventures, el venture builder nascut a Barcelona especialitzat a crear i impulsar empreses emergents focalitzades en tecnologia 5G.
Mentre el govern alemany, per exemple, va reservar el 25% de les freqüències de banda mitjana, la de 3,5 GHz, per a la indústria, el govern espanyol va atorgar practicament tota aquesta banda a les operadores. Davant la insistència dels sectors econòmics per poder accedir a xarxes 5G privades, el govern espanyol va anunciar a principis d’any que reservaria una part de freqüències de la banda de 26 GHz per a la indústria. Fa tot just uns dies, el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital va confirmar que aquest espectre es licitarà abans que acabi l’any.
“Aquesta decisió implica més costos per als sectors que necessiten xarxes privades, perquè la banda de 26 GHz requereix unes infraestructures diferents a les que ja estan establertes”, alerta Villalobos. Aquest espectre obliga a una distància curta entre emissor i antena, fet que limita el seu ús i multiplica les infraestructures.
Les operadores van demanar al govern que s’esperés a licitar la banda de 26 GHz a l’any vinent o fins i tot al 2024 al·legant que no hi havia demanada. Tanmateix, és un peix que es mossega la cua, ja que no hi ha el hardware per poder-la desplegar, només s’han realitzat alguns pilots del seu ús, i en casos molt concrets, i representarà una inversió important en infraestructures per a les empreses que optin a aquesta connectivitat. La qüestió de fons és que “a hores d’ara les operadores estan més interessades en el negoci comercial i a amortitzar les seves inversions que a obrir una nova via de connectivitat. Si no se les obliga, no deixaran espectres lliures en la banda 3,5 GHz”, alerta Villalobos.
5G Ventures es va crear fa dos anys amb la intenció d’impulsar projectes basats en aquesta xarxa mòbil, com ara els enfocats a connectivitat avançada, ciberseguretat, web 3 o indústria 4.0. Segons Villalobos, “en la 5G tenim un sistema operatiu que ben entès i gestionat és una plataforma de futur”. De bracet d’aquesta venture builder ja han sorgit quatre empreses emergents: Neutroon, BE-IN-G, Blue Guardian i Gluonise, amb la intenció de tancar el 2023 amb un total de vuit start-ups escalables i amb projecció de mercat.
Zones fosques.
El projecte ha dotat el refugi de dos HotSpot Wifi, un destinat a facilitar la gestió de l’establiment i oferir connexió als seus usuaris i l’altre que abarca l’àrea d’influència del refugi, establint un punt segur d’emergència i que, a més, ofereix connexió als excursionistes per consultar l’estat de les rutes del Pirineu i fer un monitoratge de la climatologia o el control dels equips d’emergència. En aquest sentit, l’establiment també compta amb un intèrfon i una webcam, amb connexió directa amb el número d’emergències 112
En la nova connectivitat aranesa també s’ha dotat el refugi d’un punt d’accés de la xarxa sense fils LoRa, enfocada a la internet de les coses (IoT), que permet la connexió de sensors i altres dispositius, amb un manteniment i una despesa d’energia mínims.
“LoRa està destinada a diverses funcionalitats de soluciones IoT promogudes pel Conselh Generau d’Aran, com ara la monitorització dels ramats o de persones que disposin de dispositius interactius amb aquesta tecnologia, però també per detectar les condicions meteorològiques i mediambientals, una informació vital en àrees de muntanya”, explica Eduard Martín, CIO i director de Connectivitat Intel·ligent de la MWCapital.
Martín concreta també que paral·lelament s’està desplegant la fibra òtica en aquest territori, per poder establir de punts de connexió 5G allà on sigui possible i necessari. “De moment, la connexió satel·litària és la millor solució per a aquestes zones d’alta muntanya, ja que les prestacions dels satèl·lits geoestacionaris (aquells situats sobre l’equador terrestre, que van a la mateixa velocitat que gira la Terra i que, per tant, es mantenen immòbils en determinats punts de l’espai) han millorat moltíssim, i també el cost per als usuaris ha anat decreixent”, explica.
Durant la presentació de la prova pilot es va simular una trucada d’emergència que va permetre els gestors del refugi establir una comunicació de veu i vídeo amb la sala de control dels Bombers de la població de Casau, pròxima a la capital aranesa, que atén tots els municipis de la vall. Aquest va ser un exemple dels diversos casos d’ús que s’atorgaran a la nova connectivitat que, segons assegura Maria Vergés, síndica d’Aran, “és de vital importància per al nostre territori, amb moltes zones fosques, remotes i aïllades”.
Ara s’ha endegat el programa pilot, “però d’aquí uns mesos replicarem aquesta experiència, que segur que serà positiva, en altres indrets allunyats de la vall”, anuncia la síndica aranesa. La connexió satel·litària permetrà “a més de la casuística presentada durant la inauguració, entrar també en projectes laborals i de teletreball fins ara impossibles a la vall”. Per a Vergés, “la Vall d’Aran ha donat les primeres passes per esdevenir un referent per a la connectivitat a través de satèl·lit a les zones d’alta muntanya”.
Interrogants.
La desaparició de la Conselleria de Polítiques Digitals preocupa investigadors, inversors i emprenedors, i els ofereix, com a Ferrer “poques esperances” que se segueixi apostant per avançar en l’àmbit digital. “Si pares, estàs mort”, va dir poc abans de deixar el càrrec.
Avui fa una setmana de la meva sortida de @tic @govern i només tinc paraules d'agraïment pels missatges de suport que he rebut i pel reconeixement a la feina feta 😘😘
— Dani Marco (@dmarcop) November 9, 2022
Si m'ho permeteu faré un repàs de les principals fites assolides per la #DGIED en els seus 4 anys d'existència pic.twitter.com/s8PgNGBYnH
Cable submarí per a la connexió extrema
La Barcelona Cable Landing Station, la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins de Catalunya, ubicada a Sant Adrià de Besòs, va rebre el 25 d’octubre passat el 2Africa, el cable submarí de fibra òptica de la tecnològica Meta que enllaçarà Àfrica, Europa i Àsia. Un cop completat el seu desplegament, que es preveu que assoleixi els 45.000 quilòmetres i que el situarà com el més llarg desplegat al món fins ara, oferirà connectivitat internacional a aproximadament 3.000 milions de persones, que representen el 36% de la població mundial.
De moment, el cable uneix la ciutat de Bude (Regne Unit) amb Sant Adrià de Besòs, a través del canal de Suez. En el seu trajecte, la infraestructura ressegueix la costa africana i atlàntica europea per tal d’interconnectar un nombre de localitats mai vist fins ara. El desplegament d’aquest cable, que ve de Gènova, farà la pròxima parada a Marsella, per continuar cap a Creta i Egipte.
La central catana rebrà el 2024 un altre cable de fibra òptica submarina, el Medusa, que permetrà connectar els països del nord d’Àfrica amb Catalunya i que creuarà Gibraltar per terra fins a Lisboa. En global, està previst que Sant Adrià de Besòs aculli fins a vuit cables, que permetran enllaçar connexions procedents d’Àsia, Àfrica i el Mediterrani amb els Estats Units. Aquesta estació és la segona de l’Estat d’aquestes característiques, després de la situada a Bilbao, i busca ser l’alternativa a la instal·lació de Marsella, fins ara port pels cables que provenen d’Àfrica i Àsia, i que actualment rep una quinzena de connexions.
Conquerir l’espai
M.S
El Menut, un super ordinador de la grandària aproximada d’una caixa de sabates, serà el segon nanosatèl·lit que el govern posarà en òrbita el pròxim 6 de desembre, des de cap Canaveral (Estats Units). Formarà part de l’OpenConstellation, una infraestructura compartida que permetrà fer front als reptes globals relacionats amb l’emergència climàtica, segons va anunciar l’octubre passat David Ferrer, l’encara secretari de Polítiques Digitals.
El Menut ha estat fabricat i serà operat per Open Cosmos, empresa ideada a Catalunya amb seu a la Gran Bretanya, i oficines i un futur laboratori amb tecnologia capdavantera per fabricar satèl·lits a Barcelona, en què invertirà 10 milions d’euros i crearà de 50 llocs de treball. A l’Enxaneta, primer nanosatèl·lit català, que té com a funció donar servei a les telecomunicacions, el va posar en òrbita el març passat la firma catalana Sateliot, tot i que de la seva fabricació també se’n va encarregar Open Cosmos.
Malgrat el context de pandèmia, el sector espacial català va facturar el 2020 un total de 143 milions d’euros, una xifra que es preveu que s’incrementi fins als 539,4 milions el 2025. Aquell mateix any, el govern havia posat en marxa l’estratègia New Space, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) –l’entitat que ha adjudicat els projectes de l’Enxaneta i el Menut– i la Fundació i2CAT, amb l’objectiu de fomentar el sector espacial al país. També el 2020 es va aprovar el projecte de creació de l’Agència Espacial de Catalunya, encarregada de posar en òrbita una constel·lació de fins a sis satèl·lits CubeSat –un estàndard de nanosatèl·lits de menys de 10 kg de pes, com l’Enxaneta i el Menut, que ha abaratit el cost de l’exploració espacial–, amb una inversió pública global de 18 milions d’euros en quatre anys, amb cofinançament dels fons europeus Feder.
Ecosistema en marxa.
De moment, el recorregut d’una de les empreses participants en el projecte dels nanosatèl·lits, Open Cosmos, està sent força positiu. La firma aeroespacial va tancar fins a l’octubre passat contractes per valor de 32 milions d’euros, més del doble de l’import dels segellats durant el 2021, any en què va facturar 14 milions. Rafel Jordà, fundador i conseller delegat d’Open Cosmos, que va estudiar a la UPC, va explicar durant la inauguració de la seu de l’empresa a Barcelona, l’octubre passat, que va fer néixer la firma al Regne Unit perquè allà el sector aeroespacial estava més desenvolupat, tot i que reconeix que ara la podria fer arrencar aquí perquè la indústria està cada vegada més madura. Open Cosmos ha posat en òrbita tres nanosatèl·lits i en llançarà catorze més fins al 2024.